S’ha de reconèixer. Hi ha pel·lícules que no són per a tothom. També les de Netflix. Choose or Die (actualment al top 10 de Netflix) apareix descrita a la plataforma com a pel·lícula de terror i thriller. Llegeixes la sinopsi i saps que si no et van els films surrealistes ni t’agraden els videojocs, segurament no li trobaràs el què. A mi particularment, em va captivar saber que una pel·lícula així, amb una mica d’olor a sèrie B, hagi tingut cabuda a Netflix. A més, Robert Englund apareix al repartiment. No necessitava saber res més.
Kayla (la debutant Iola Evans) és una jove programadora amb problemes econòmics que, temptada per un premi en metàl·lic sense reclamar, provoca una maledicció oculta en un videojoc de terror de supervivència dels anys 80, CURS>R. Una maledicció que destrossa la realitat i l’obliga a prendre decisions esfereïdores i fer front a conseqüències mortals. En aquest procés tindrà l’ajuda del seu amic Isaac (Asa Butterfield, protagonista de la sèrie Sex Education).
L’argument pinta de meravella, però Choose or Die -opera prima del director Toby Meakins-, tot i que se li ha de reconèixer que és distret i a vegades sorprenent, podria ser molt més. La idea de la qual parteix, l’hem vist moltes vegades, una maledicció que amenaça amb destruir-te si no fas allò que et demana. En aquest cas, has de triar entre dues opcions macabres. I, triïs el que triïs, patiràs. O, almenys, algú del teu entorn. Però té un punt especial que no tenen les altres: el món dels videojocs i, en concret, la programació als anys 80. Aquesta part és molt interessant.
Pel que fa al terror, hi ha escenes que farien aplaudir el públic de Sitges (segurament en una marató de matinada, no ens enganyem) però, malauradament, el to salvatge d’algun moment (l’escena inicial, la cambrera amb els vidres o el moment “rewind or fast-forward”) no està present en tot el metratge. Una llàstima.
Així i tot, la pel·lícula aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador fins al final (la seva curta durada és clau per no sentir com s’allarga de mala manera), i sembla que la història podria tenir continuïtat en futures entregues. Veurem.
Ah! I si només la voleu veure per Robert Englund, millor mireu una altra cosa. Ja us avanço, perquè a mi m’hauria agradat saber-ho, que només li sentireu la veu en algun moment, poca cosa més. Hauria estat sublim veure’l en algun fragment, per petit que fos… Una altra de les moltes oportunitats perdudes.
Veredicte
Agradarà: a qui li agradin pel·lícules sobre malediccions que es passen d’uns als altres tipus The Ring, o sobre haver de fer certs “sacrificis” per sobreviure, tipus la saga Saw. Però, sobretot, a qui busqui una pel·lícula curta de terror per passar l’estona, sense més pretensions.
No agradarà: a qui busqui una pel·lícula profunda o de terror clàssic.
Nota: 6
