today-is-a-good-day

‘Chainsaw Man’: abraçar una motoserra

- Advertisement -

Un any abans de l’arribada de la pandèmia, va aparèixer un còmic del gènere seinen que va sacsejar el món del manga. Chainsaw Man, de l’artista japonès Tatsuki Fujimoto, es caracteritza per les seves vinyetes de caràcter senzill i brut però, alhora, molt impactants i extremament originals. Destaca sobretot per la barreja peculiar de seinen (manga per a adults), amb elements molt clixé del gènere shonen (manga d’acció / ”per a nois”) i tocs de comèdia negra hilarant. Finalment, després d’una espera que s’ha fet eterna, el cèlebre estudi d’animació Studio MAPPA, encarregat d’animar grans projectes com Jujutsu Kaisen, Dororo i les últimes temporades de Shingeki no Kyojin, ha decidit estrenar-ne l’adaptació animada.

Chainsaw_Man_2

- Advertisement -

A grans trets, la història principal va bastant per feina. En Denji és un xaval sense sostre que es dedica a caçar dimonis per quatre duros amb la seva mascota Pochita. Casualment també és un dimoni, però d’aspecte amigable (tot i ser una barreja entre gos i motoserra). En una situació extrema, acaba fent un contracte amb Pochita i Denji es converteix en el dimoni de les motoserres. Arribat aquest punt, en Denji decideix convertir-se en caçador professional i, en general, les passarà de tots colors. La trama és totalment de shonen, sona gairebé a clixé, però l’objectiu principal del protagonista proporciona un punt increïblement original a la sèrie. Aquest objectiu no és altre que estar amb una noia, fer-li petons, acariciar-li els pits… 

Un anime original i subversiu

- Advertisement -

A simple vista sona increïblement sexista, però per això cal entendre el rerefons del personatge principal. En Denji és un nano de setze anys, gairebé analfabet i que no sap el que és l’afecte ni l’amor. Només ha conegut la pobresa, la gana, la pèrdua i la misèria. El seu objectiu i desig surt de la més pura innocència, i això li jugarà una mala passada rere l’altra; al cap i a la fi, és un tap de suro amb un poder increïble, i la gent l’utilitzara i el manipularà per treure’n profit. Per això trobo que aquest element és original i fins i tot subvertiu. I és que,a diferència d’una gran majoria de l’anime, la sexualitat i l’erotisme estan justificats i són orgànics a la trama.

M’explico: els recursos d’aquest tipus anomenats fanservice (servei als fans) solen ser completament gratuïts i els animadors els solen plantar enmig de les escenes amb molta barra, d’una manera que pot arribar a recordar el product placement forçat de les pel·lícules de Hollywood. Chainsaw Man en justifica l’ús narrativament i els moments “picants” no són gens exagerats. Aquest fet el desmarca d’altres sèries com, per exemple, Fire Force o Kobayashi dragon maid, que són animes enfocats a un públic més jove, i, tot i això, estan farcits de sexualitat gratuïta i de personatges femenins que acaben amb poca roba a cada episodi, sense saber ben bé com ni per què.

Chainsaw_Man_3

Chainsaw man = estimar la serra

Deixant de banda l’aspecte narratiu de la sèrie, l’art i animació són excepcionals. Una de les grans preocupacions dels fans era que l’art del manga no es traduís bé a la pantalla gran, com passa amb moltes altres adaptacions, entre elles Berserk que és gairebé un insult a l’obra del gran mestre Kentaro Miura, que en pau descansi. MAPPA no defrauda i tradueix a la perfecció el format, l’animació és fluida, polida i fan servir imatges generades per ordinador (CGI) generalment molt ben implementades. D’altra banda, cada pla és un quadre amb un nivell de detall impressionant i una estètica preciosa. Té alguns tràvelings i moviments de càmera que són una veritable delícia i estan perfectament integrats a l’escena. En resum, la cinematografia és fora de sèrie, d’una qualitat extraordinària i amb una estètica i una atmosfera insòlites dins del món de l’anime.

En últim lloc, però no menys important, l’apartat sonor i musical és excel·lent. L’opening anomenat Kick Back de Kenshi Yonezu, és una meravella, amb una lletra esbojarrada i un instrumental completament desbocat. Les imatges que acompanyen la careta són espectaculars i, a més a més, inclouen un fotimer d’homenatges i referències a plans icònics del món del cinema com per exemple Reservoir Dogs, Pulp Fiction o fins i tot The Big Lebowski; n’hi ha alguns que estan gairebé calcats.

La banda sonora en general té molt de ritme. Les escenes de combat sempre van lligades a música frenètica que proporciona un tempo fenomenal a l’acció en pantalla. Tot i això, el fet més sorprenent de la sèrie dins l’àmbit sonor, és que cada ending és completament diferent a cada episodi, és a dir, la sèrie té dotze endings que no s’assemblen gens entre si. Cada un té el seu propi tema i, evidentment, els seus visuals únics que fan referència directa als fets que acaben de passar a l’episodi. Aquesta decisió em sembla una autèntica bogeria de l’audiovisual, un despropòsit pel que fa a producció i, per descomptat, una feinada que cada setmana agraeixo a Studio MAPPA quan malauradament s’acaba l’episodi.

En resum, Chainsaw Man és una grandíssima adaptació i un anime d’una qualitat única, que capgira els clixés més bruts del món de l’anime, per construir-hi a sobre una meravella de l’audiovisual japonès i del món de l’animació en general. Definitivament, és un dels millors animes, per no dir el millor, dels últims anys, que no deixarà a ningú indiferent.

Veredicte

Agradarà: tant als que han llegit el manga, com als que no, o als que no els agrada l’anime en general. De debò, és una producció fora de sèrie.

- Advertisement -

No agradarà: als que no tinguin estómac per altes dosis de violència, no arribin a comprendre com gira el concepte de la sexualitat i que no els agradin les sèries que es prenen poc seriosament a si mateixes.

Enganxòmetre: 10

Nota: 10

- Advertisement -
Jan Español
Nascut el 1996 a Barcelona, Jan Español és graduat en cinema i audiovisuals per l'ESCAC. Guionista per naturalesa i ascendència familiar, sempre ha viscut fascinat i envoltat pel món audiovisual. Àvid consumidor de cinema, sèries i videojocs, és, a més, un fan incondicional de la cultura japonesa, el manga i l'anime. Escriptor de dos curts i una obra de teatre, actualment treballa en l'adaptació d'un manga a sèrie.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents