Cecilia Bartolomé: pionera del cine feminista espanyol

- Advertisement -

Una de les pel·lícules més modernes i radicals del cinema espanyol, i també una de les menys conegudes, porta la signatura d’una dona directora. Es tracta de Cecilia Bartolomé, qui amb el seu treball final de carrera a l’Escola Oficial de Cinema, titulat Margarita y el lobo, va filmar una obra pionera del cinema feminista a l’Estat espanyol.

A finals dels anys 60 a Espanya, en ple franquisme, molt poques dones tenien accés als estudis de cinema. Cecilia Bartolomé va ser una de les tres úniques dones que van aconseguir graduar-se a l’Escola Oficial de Cinema de Madrid, al costat de Pilar Miró i Josefina Molina. Les tres acabarien integrant la generació de dones directores del cinema espanyol de la transició, que va marcar el camí a seguir per les cineastes de l’estat.

- Advertisement -

Però abans de poder ser reconeguda per la seva aportació cinematogràfica, Cecilia Bartolomé va haver de patir la persecució i la censura per la seva obra realitzada quan encara estava estudiant. Ja quan estudiava el segon curs va veure com la suspenien pel seu curtmetratge Carmen de Carabanchel on, inspirant-se en la Carmen de Merimée, exposava com era la vida sexual de les dones espanyoles de l’any 1965. El curt va ser incomprès i titllat de massa provocador pels seus professors, i la van suspendre.

- Advertisement -

La incomprensió i la censura van continuar amb el seu treball de final de carrera, el migmetratge Margarita y el lobo. Aquest film es basa en  la novel·la Les stances à Sophie de l’escriptora feminista francesa Christiane Rochefort i s’emmarca en les noves veus del cinema feminista que van sorgir a Europa a partir dels anys 60 i 70.

Amb un original format de tragicomèdia musical i seguint una estructura fragmentària, que s’allunya de la narrativa del cinema clàssic, Margarita y el lobo ens explica la història de l’alliberament de Margarita del seu matrimoni opressor, de les seves limitacions professionals i de la manca de llibertat. A través de les cançons, a més, es dibuixa un retrat satíric sobre l’Espanya de l’època, amb crítiques al patriarcat, la religió, la burgesia i els costums rancis del franquisme. Entremig, Margarita va deixant anar comentaris sobre la situació de la dona.

Vist avui resulta un film radicalment modern, crític i encara molt vigent, però en el seu moment, el film va molestar la censura de l’època. El ministeri de Cultura el va prohibir i el va incloure a les llistes negres, de manera que Cecilia Bartolomé va quedar apartada de l’activitat cinematogràfica durant una dècada.

Aquesta realitzadora no va poder dirigir la seva primera pel·lícula fins l’any 1978, quan va rebre l’encàrrec de filmar una mena de versió espanyola d’una de les primeres pel·lícules de Martin Scorsese, Alicia ya no vive aquí. El resultat va ser el film Vamos, Bárbara, considerat el primer llargmetratge feminista del cinema espanyol.

De la seva filmografia en destaca també la sèrie Después de… una historia de la transició, que va filmar al costat del seu germà José Juan Bartolomé, i que recull les opinions de la gent del carrer i documenta les manifestacions, mítings polítics, vagues, assembles i discussions sobre temes com el consum de drogues o l’avortament. Aquest film també va patir problemes de censura i va arribar a ser segrestat.

- Advertisement -

L’any 96, Cecilia Bartolomé va filmar Lejos de Àfrica, una pel·lícula sobre la seva experiència infantil a la llavors colònia espanyola de Guinea Equatorial. Com a curiositat, cal comentar que aquest film va ser la primera pel·lícula espanyola i una de les primeres del món que va comptar amb una pàgina web pròpia.

Finalment, Cecilia Bartolomé va ser reconeguda l’any 2014 amb la medalla d’or al mèrit en Belles Arts.

- Advertisement -
Judith Vives
Nascuda a Mataró l’any 1976, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i periodista col·legiada. Actualment compagina la seva faceta com a consultora i formadora en comunicació i marketing digital amb les col·laboracions com a periodista freelance en diversos mitjans, com el digital econòmic 'ViaEmpresa', el cultural 'Núvol' i les revistes 'Descobrir Catalunya' i 'Valors'. Anteriorment, ha estat directora del setmanari i diari digital 'Capgròs de Mataró' i corresponsal al Maresme d’'El País', 'La Vanguardia' i 'Europa Press'. També ha fet classes de Periodisme Digital i Cinema al Grau de Mitjans Audiovisuals del TecnoCampus (Mataró). Paral·lelament, ha desenvolupat una trajectòria vinculada a la crítica i divulgació cinematogràfica. És membre de l’Associació de Crítics i Escriptors Cinematogràfics de Catalunya (ACECC) i cofundadora del col·lectiu Hotel Elèctric, projecte de divulgació del cinema i l’audiovisual. Escriu de cinema a diversos mitjans i ha col·laborat en l’organització de la Mostra de Cinema de Mataró.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents