today-is-a-good-day

Catalunya és el 4t territori més cinèfil d’Europa

- Advertisement -

Els catalans estem al Top 5 dels ciutadans més cinèfils dels territoris de la Unió Europea. Així s’ha demostrat segons l’estudi promogut per l’Acadèmia del Cinema Català amb el suport de la Diputació de Barcelona, en el qual s’analitza l’exhibició de cinema català i en llengua catalana en els darrers cinc anys a Catalunya signat per l’investigador Francesc Vilallonga (Blanquerna – Universitat Ramon Llull). Malgrat el descens en número de sales, en els darrers 5 anys, els cinemes catalans han recuperat un 17% dels espectadors. Després d’un fort període de descens que va començar el 2003 i va durar fins el 2013, actualment ens movem entre els 17 i els quasi 20 milions d’espectadors. Combinant aquest estudi amb l’Anuario SGAE 2019 de las Artes Escénicas, Musicales y Audiovisuales veiem que l’evolució era creixent fins el 2017 i l’any passat va recular.

Any Espectadors
2013 16’2 milions
2014 17,5 milions
2015 18,9 milions
2016 19,3 milions
2017 19,3 milions
2018 17,5 milions

- Advertisement -

El consum de cinema per habitant continua situant-se a un nivell molt alt si tenim en compte els estàndards europeus. La dada de consum és de 2,58 entrades per habitant i any a Catalunya, xifra que arriba fins les 2,64 a la demarcació de Barcelona. Catalunya es consolida, doncs, com el 4t territori amb un índex d’assistència més alt a les sales de cinema per persona i any només per darrera d’Irlanda (3,35), França (3,11) i Estònia (2,67). A més, Catalunya es troba molt per sobre de la mitjana espanyola que és de 2,14. I molt per damunt de països com Itàlia (1,64), Alemanya (1,47) o Grècia (0,94). D’aquests espectadors, 3 de cada 4 ho són a la demarcació de Barcelona, que va tenir 14 milions dels 18,7 totals de 2018 al territori. Catalunya representa un 18% del total dels espectadors a l’Estat Espanyol.

Menys sales, més públic i entrades més barates

- Advertisement -

Segons el mateix estudi el parc de sales i pantalles a Catalunya segueix en descens però amb una tendència a l’estabilització. Les 676 pantalles actives del 2018 són la xifra més baixa dels darrers anys. Des de l’any 2000, Catalunya ha perdut pràcticament 100 complexes cinematogràfics: hem passat dels 235 cinemes que hi havia l’any 2000 als 137 que hi ha hagut registrats el 2018. Les sales mono-pantalla o de menys de 5 pantalles són les que més s’han tancat aquests darrers 5 anys. D’aquests cinemes, més de la meitat es troben situats a la província de Barcelona, que concentra el 67% de les pantalles actives. La reconversió digital del sector, la fragmentació dels espectadors cap a altres finestres d’exhibició i el desequilibri territorial de l’oferta són tres de les causes que expliquen aquest descens en el número de cinemes.

Cinema Arinco Palamós

Una de les raons que potser encoratgen a l’assistència als cinemes és el preu. L’anàlisi mostra com el preu ha baixat un 5% els darrers 5 anys mentre l’IPC ha pujat un 4%. Dels 6’84 € del 2013 els últims dos anys (2017 i 2018) el preu mitjà és de 6,35€. Cal tenir en compte que aquesta era la mitjana de preu l’any 2008. És a dir, un dels efectes de la crisi ha estat sens dubte l’estabilització de preus en les entrades que abans del 2007 pujava exponencialment any rere any.

Una de les conseqüències d’aquest model és la progressiva desaparició de molts cinemes de poble i sales independents. Hi ha 6 comarques catalanes que ja no tenen cap cinema en actiu i n’hi ha 6 més amb un alt risc perquè només tenen 1 sala de cinema en funcionament. Pel que fa a les sales independents o que projecten un cinema més autoral, han quedat reduïdes a la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència, amb les conseqüents mancances pel que fa a la diversitat que això suposa en l’oferta cinematogràfica que rep l’espectador.

Les dades mostren un marcat desequilibri territorial pel que fa a l’oferta cinematogràfica. 9 de cada 10 municipis ja no compten amb oferta cinematogràfica regular. A més, les comarques de l’Alta Ribagorça, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Pla de l’Estany i La Segarra, ja no tenen cap cinema actiu; i n’hi ha 7 més en situació de risc amb un sol cinema actiu i monopantalla: Aran, Berguedà, Garrigues, Pallars Jussà, Pla d’Urgell Priorat i Solsonès. Si voleu conèixer l’estat del cinema català en aquest panorama, podeu consultar aquest article. Us avisem que les dades no son gens bones.

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents