El documental Cassandro the Exotico! (Marie Losier, 2018) va situar a la palestra la figura de Cassandro el lluitador transvestit de lluita lliure mexicana. Un pintoresc personatge del d’El Paso, a mig camí de la frontera entre Mèxic i els Estats Units, va revolucionar els rings dominats pels coneguts, i imitats, lluitadors emmascarats inclòs el fill del famós Santo (popularitat per nombroses pel·lícules). Cassandro, que va debutar com a lluitador emmascarat amb el nom d’El Topo, tenia bona tècnica i bona condició física, però li faltava una posada en escena sorprenent. Per aquest motiu va fer un outing gay en la seva vida i els rings i va posar una mica de fantasia en les seves actuacions. D’aquesta manera va esdevenir un lluitador trans, també conegut com a Cassandro el Exótico (una manera d’anomenar-lo homosexual, però de bon rotllo).
El documental de Marie Losier és el punt de partida per Cassandro, el nou film que es presenta a Amazon Prime i que col·loca al seu protagonista, el mexicà Gael García Bernal, en una de les primeres posicions de cara a les nominacions dels Oscar. García Bernal dona veu i cos a aquest lluitador i activista queer, conegut també com el Liberace mexicà, que ja viu retirat dels rings (amb el cos fet caldo després de 27 anys en actiu) però que encara entrena noves i diverses promeses a El Paso. Al seu costat, fent una petita col·laboració, trobem el cantant Bad Bunny interpretant un mafiós desitjat pel lluitador.
De la sortida de l’armari al ring
El film, que ha produït el mateix García Bernal, és un biopic en tota regla. En presenta els inicis (una mica tèrbols) en el món de la lluita així com la sortida de l’armari al ring. És interessant constatar que, en un món habitat per homes (principalment) emmascarats, Cassandro va optar per la màxima visibilitat de la seva homosexualitat. Vanitós com cap altre lluitador (no es posava màscara perquè considerava que els seus cabells eren molt valuosos), va optar per aparèixer maquillat i vestit amb uns extremats vestits de la seva mare (amb tota mena d’animal prints) i actuant d’una manera extremadament amanerada. Tota una revolució per un esport (com tant d’altres) on l’homofòbia és molt present. Cal dir aquí que la solvència com a actor de Gael García Bernal donar brillantor a aquest personatge. L’actor interpreta, sense exageracions, els tics i moviments de Cassandro alhora que li atorga profunditat emocional. Cal destacar que el Cassandro conté unes espectaculars escenes de lluita que ha realitzat el mateix actor.
Cassandro, com ja hem dit, treballa l’homofòbia des de la banda esportista, però també a un nivell més íntim amb l’entranyable relació amb la seva mare (com també passa a Te estoy amando locamente), pilar en la carrera i vida del lluitador. També és innegable la influència estètica de la seva mare, molt propera al camp (‘hortera’ amb gust i viceversa) de les primeres pel·lícules d’Almodóvar. Per contra, i, com passa sovint, la seva relació amb els homes és molt deficient: un amant casat (armariat) i un pare que el rebutja. Tots els ingredients d’un desmesurat melodrama gai que no acaba d’enlairar.
Veredicte
El millor: Gael García Bernal donant cos i ànima a lluitador.
El pitjor: El gran pressupost en disseny de producció que ‘glamuritza’ en excés la història.
Nota: 6
