today-is-a-good-day

L’Asian Film Festival de Casa Àsia arriba a Filmin

- Advertisement -

Creada el 2001, Casa Àsia és una associació d’intercanvi-ambaixada amb la regió Àsia-Pacífic amb Madrid i Barcelona i que en els darrers set anys s’han expandit cap a l’exhibició de cinema amb la creació de l’Asian Film Festival. Durant sis edicions, l’Asian Film Festival havia proposat itineraris de pel·lícules asiàtiques recents, a Barcelona, amb l’ajuda de la Filmoteca de Catalunya i els Cinemes Girona o l’Institut Confuci, tot complint la seva tasca de difusió del cinema asiàtic per a un públic jove i popular. En temps de coronavirus, aquest festival ha desaparegut sense notícies…. En el seu lloc, donem la benvinguda a una selecció de pel·lícules que arriben a Filmin (moltes per primer cop) amb el segell de qualitat dels experts de Cine Asia, en un conveni de col·laboració.

- Advertisement -

La secció de cinema asiàtic s’ha estrenat el 15 de juliol, i els títols més esperats són To Live To Sing,  Nina Wu, Journey to the Shore, The Road to Mandalay , o Diamond Island. Caldrà veure si tard o d’hora porten First Love de Takashi Miike, el seu gran èxit més actual estrenat aquest juliol als cinemes.

- Advertisement -

Menene Gras Balaguer, directora del Festival , parlava de l’utilitat d’una finestra d’accés a la vida asiàtica, no es tracta si no de generar consciència d’altres cultures a través de empatia:  “El cinema pot fer públic el que és privat i així com eleva alló privat al que és públic, tractant-se d’un espectacle de masses, ens permet de compartir la vida domèstica d’altres persones, desconegudes per a nosaltres.”  La pantalla transforma una tercera persona llunyana amb una primera persona intercanviable amb nosaltres mateixos. En el procés d’entendre la cultura oriental, Casa Àsia ha explotat un filó de cinema d’autor d’alta qualitat.

Llista completa de pel·lícules

  • Nina Wu, de Midi Z (Birmania, 2019)
  • To Live To Sing, de Johnny Ma (China, 2019)
  • Gukoroku (Traces of Sin), de Kei Ishikawa (Japón, 2016)
  • Jouney to the Shore, de Kyoshi Kurosawa (Japón, 2015)
  • Aswang, de Alyx Ayn Arumpac (Filipinas, 2019)
  • Hamid, de Aijaz Khan (India, 2018)
  • Diamond Island, de Davy Chou (Camboya, 2016)
  • Wolf and Sheep, de Shahrbanoo Sadat (Afganistán, 2016)
  • The Road to Mandalay, de Midi Z (Birmania, 2016)
  • Women of the Weeping River, de Sheron R. Dayoc (Filipinas, 2016)
  • Burning Birds, de Sanjeewa Pushpakumara (Sri Lanka, 2016)
  • 7 Letters, de Varios directores (Singapur, 2015)
  • Vanishing Point, de Jakrawal Nilthamrong (Tailandia, 2015)
  • By the Time It Gets Dark, de Anocha Suwichakornpong (Tailandia, 2016)
  • The Island Funeral, de Pimpaka Towira (Tailandia, 2015)
  • Noblemen, de Vandana Kataria (India, 2018)
  • Girl’s Encounter, de Yuka Eda (Japón, 2017)
  • The First Lap, de Kim Dae-hwan (Cora del Sur, 2017)
  • Autumn, Autumn, de Woo-jin Jang (Corea del Sur, 2016)
  • A Tiger in Winter, de Lee Kwang-kuk (Corea del Sur, 2017)
  • The Table, de Jong-kwan Kim (Corea del Sur, 2016)
  • Baby Beside Me, de Son Tae-gyum (Corea del Sur, 2016)
  • The Great Maiden’s Blush, de Shane Loader y Andrea Bosshard  (Nueva Zelanda, 2016)

Properes estrenes:

  • The Orphanage, de Shahrbanoo Sadat (Afganistán, 2019)
  • Lingua Franca, de Isabel Sandoval (Filipinas, 2019)
  • Season of the Devil, de Lav Diaz (Filipinas, 2018)
  • A Lullaby to the Sorrowful Mistery, de Lav Diaz (Filipinas, 2016)
  • The Woman Who Left de Lav Diaz (Filipinas, 2016)
- Advertisement -
Zep Armentano
En Zep Armentano és jugador de quidditch retirat i mil·lenial acomplexat. S’alimenta de cinema i anime, passa llargues hores a Twitter. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Armentano és operador de càmera, periodista i editor de vídeo. Col·labora amb diverses publicacions, entre les quals 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents