Fa poc, en relació a Love, expressava per aquí el meu temor passat de que Netflix es convertís en una fàbrica de xurros. Amb sèries com Stranger things es demostra que anava equivocat. Els germans Duffer (reconec que no els coneixia, el seu nom, “The Duffer Brothers”, em sonava a empresa familiar de magdalenes) han parit una grandíssima sèrie. Un producte entretingudíssim, que enganxa des del primer moment, de factura impecable, que té una bona dosi d’aventura, acció, i ciència ficció, amb elements clàssics del gènere molt ben trobats (com la redempció del policia anti-heroi, o 11, la noia misteriosa).
Però el que la fa especial -i del que més se n’ha parlat-, és que recupera l’esperit del cinema d’evasió dels 80, capitanejat pel Rei Mides Spielberg. Aquest és un dels aspectes que ha provocat major movilització per part del bàndol hater. El motiu? La falta d’originalitat, la innecessitat de la còpia per la còpia, la blasfèmia de reviure quelcom intocable, sagrat… Personalment no combrego amb aquesta corrent. L’entenc, però quan hi ha “d’odi per odi” en aquest grup de haters? Ho vàrem viure fa poc amb el renaixement d’Star Wars. Pels seguidors de la saga, crec que no m’equivoco si dic que la majoria (m’hi incloc) criticàvem els episodis I, III i IV per haver perdut l’esperit de les originals. Quan es va anunciar que es faria una triologia, produida per Disney, la gran por era que es desvirtués totalment aquest esperit. Ara, quan s’estrena l’episodi VII, què critiquem? La falta d’innovació respecte l’episodi IV.
Amb Stranger things succeeix tres quartes parts del mateix. Molts dels que hem viscut els 80 trobàvem a faltar una injecció de Goonies a les nostres vides. Què té de dolent la nostàlgia quan es fa respectant els codis del gènere? Fins i tot, homenatjant-lo. Que potser Stranger things no aporta res de nou? Pot ser, pot ser. Però quan classifiquem un producte com de gènere, no ens referim a això? Pot l’art, en el sentit més ampli, no ser innovador i, no obstant això, ser refotudament bo?
Se’m plantegen moltes preguntes quan llegeixo la munió de trols que critiquen els productes de l’establishment per terra, mar i aire, fins i tot abans que hagin estat concebuts. Us esteu tornant previsibles, amics haters. I us diré més: us heu convertit en establishment pur. Ser un lover, avui dia, és molt més cool.
