Carles Porta ha portat les històries de crims reals a un altre nivell. El fenomen de Crims al nostre país ha estat històric. Tant a la TV com a la ràdio. Audiències increïbles, descàrregues de pòdcast que es conten a milers i, el més important, la creació d’un producte televisiu total. Movistar + ja va comprar el paquet de Crims de TV3 per emetre’l traduït al castellà, però ara han fet una pas més. El 31 d’octubre estrena Luz en la Oscuridad, una sèrie de crims reals hereva de Crims però en castellà i amb Espanya com a referència. Per estrenar-se el doble capítol de Daniela, Dulce i Bella ens porta un crim on les aplicacions de cites i una estafa acaben portant molta foscor… I sang. La sèrie s’ha preestrenat al Festival de Sitges i al Serielizados.
💡 @Carles_Porta vuelve con su primer true crime Original @MovistarPlus: #LuzEnLaOscuridad.
Parece una película, pero es 𝐫𝐞𝐚𝐥.
📺ESTRENOS📺
𝐷𝑎𝑛𝑖𝑒𝑙𝑎, 𝐷𝑢𝑙𝑐𝑒 𝑦 𝐵𝑒𝑙𝑙𝑎
M31-oct | Ep. I
M7-nov | Ep. II𝐸𝑙 𝑛𝑖𝑛̃𝑜 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟
M21-nov | Ep. I
M28-nov | Ep. II pic.twitter.com/1ZJdnOhQ4M— Movistar Plus+ (@MovistarPlus) October 19, 2023
Què els va cridar l’atenció del Crim de Badoo per obrir la sèrie Luz en la oscuridad?
És un cas que té molts girs. A més, vam trobar una víctima, en Julián, que parla en primera persona i t’omple una mitja hora impressionant i té una gran intensitat narrativa i fílmica. A la vegada t’enllaça les primeres víctimes amb la següent víctima. Teníem molts més capítols, però no estaven prou madurs. Acabes fent com quan tens un vi. La vinya et dona un raïm, el poses en una bota i no el treus fins que no està a punt. Treballem molts casos. Amb Movistar + vam treballar 15 o 20 casos molt potents, però el més madur era aquest. Narrativament i visual, és un cas molt interessant.
Com treballa Carles Porta? Quin és el modus operandi del seu equip criminal?
Som dues productores. Per un costat True Crime Factory que ens ocupem dels continguts i que som una de les productores més grans del món especialitzades en true crime. Hi ha 25 persones buscant casos, treballant-los, buscant testimonis i investigant-los. Per altra banda, hi ha Goroka que s’ocupa de la part d’imatge i so. La realització és cosa seva i ho fan fenomenal. Amb uns acabats excepcionals.
Com trien els casos?
Busquem casos que puguin tenir girs narratius, de guió. Després ens cal documentació. Això vol dir sumari, vídeos, àudios, fotos… Tot el que es pugui trobar d’aquella història. Després, com a tercer element ens calen testimonis directes. Persones que hagin intervingut directament en aquell cas. No tenim experts. Tenim protagonistes. Incloent policies implicats i periodistes que van informar directament del cas. Quan tenim tot això pensem quina és la història que volem explicar. I a partir d’aquí ja és tot més un procés de ficció que de periodisme. Partim del periodisme per anar cap al cinema.
Com construeixen els capítols?
Focalitzem. Fem les entrevistes i construïm l’esquelet del capítol i l’organitzem narrativament. Amb aquest procés ja parlem amb realització per saber quin tipus de ficcions i imatges de context filmarem.
A Luz en la oscuridad es nota un augment pressupostari respecte de Crims.
Hem fet un salt. Luz en la oscuridad és una evolució de Crims per apropar-nos més al cinema. No som cinema, evidentment. Ni hi arribarem mai. No tenim el pressupost ni és la nostra vocació. La vocació narrativa tant en la història com en el look és que s’apropi al cinema cada cop més. Així es fes digerible. I d’aquí ve l’eslògan que faig servir ara: Parece una película pero es real. Totes les imatges, a més, són de la zona on va passar el crim. Amb les altres imatges busquem tocar les emocions de la gent. Portar-te a una sensació. És com si ho filmessis per cinema però amb figurants. I els nostres figurants surten poquíssim perquè volem jugar amb el que no es toca.
“Som més erotisme que pornografia”
TV3 i Movistar+ els han donat llibertat total per triar i tractar els casos?
Sí. Tots dos són uns companys meravellosos que entenen perfectament el producte i ens acompanyen molt bé. En el cas de Luz en la oscuridad, amb Movistar + m’hi trobo molt còmode. Van fer una aposta molt forta amb nosaltres perquè no havien fet true crime i els va costar molt fer el salt. Van fer el salt comprant Crims i emetent-lo com a Crímenes i ara ens han encarregat originals. Tots els suggeriments que ens han donat ens han ajudat a créixer. Això sí, som molt lliures.
Parlem de víctimes. S’ha de parlar amb elles, és evident. Però com eviten en morbo?
La majoria de gent assumeix amb tranquil·litat (i certa incomoditat) que allò va passar i que existeix. Si algú ho explica l’únic que demanen és respecte. Per això lluitem molt pel rigor informatiu. Això és molt important perquè fem informació. No podem cometre errades. No ens podem equivocar. No podem mentir. Rigor. Respecte. Ritme narratiu. I tot això també amb els assassins. No donem opinions ni expliquem res de la seva intimitat que no sigui estrictament necessari per a aquella història. I ens cal ritme narratiu perquè ens agrada agradar.
Presentació del nou programa de TV3 “Crims”, dirigit i presentat per Carles Porta, a l’antiga presó La Modelo.
foto: Jordi Play
A tothom… De moment sembla que el producte agrada i molt. Per què creu que té tant d’èxit aquest format
Perquè parlem poc de crims i, en canvi, parlem molt de vida. Crec que és una suma de factors. Evidentment la forma és molt important. Penso que aconseguim una forma molt potent. Les històries tenen guions molt bons i tenen una factura visual excel·lent. No tenim res envejar a altres productes arreu del món. Amb Luz en la oscuridad hem arribat a un punt de qualitat excepcional. I hi hem d’afegir el respecte que comentàvem abans. Som molt transversals. Agradem a molta gent. La crònica negra, els crims, sempre han existit. I sempre hi ha hagut programes que els explicaven. Per què no han tingut el mateix èxit? Potser aquí està la diferència. La manera de narrar-los i l’enorme respecte i neutralitat. Després hi ha factor que no puc determinar, però que si els sabés els patentaria.
“Fem crònica negra sense utilitzar el color groc del sensacionalisme ni el vermell de la sang”
Carles Porta posarà llum a la foscor des de la ficció? Veurem un film noir de Carles Porta?
Fem altres coses. I una de les coses que farem és entrar a la ficció. Ens ho demanen molt. I ara estan molt de moda les ficcions basades en casos reals. I tenim casos reals per parar un tren. Algun d’aquests ja estan en marxa. Ja es va anunciar que farem la història de Brito i Picatoste amb Atresmedia. I també estem treballant amb una altra història que crec que serà meravellosa amb Movistar +. Espero que fructifiquin.
Però no deixaran de banda el true crime, oi?
Tot això sense abandonar el filó del true crime. M’hi sento molt còmode. Hem trobat una manera de fer molt interessant. I en el fons la decisió la té la gent. Si ens miren i ens demanen capítols, hi serem.
Carles porta té por de quedar-se sense històries interessants?
Per sort i per desgràcia no s’acaben. Pensa que a Catalunya hi ha uns 60 o 70 crims anuals (acabats amb mort). A Espanya uns 400. N’hi ha un 10 o 15% que són històries interessants. Perquè el més interessant no és el crim en si, sinó la història que hi ha darrere. I no cal ni que hi hagi un mort. A la darrera temporada de Crims, un dels capítols més vistos va ser el de l’atracament.
