El proper 22 d’octubre, la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona rebrà el títol de “Treasure of European Film Culture” (Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea) per haver estat un dels escenaris del rodatge de Chimes at Midnight (Campanades a mitjanit), considerada una de les millors pel·lícules escrita, dirigida i interpretada per Orson Welles. Cinquanta anys després de la seva estrena al Festival de Canes, on va rebre el Premi del 20è Aniversari del Festival, l’Acadèmia del Cinema Europeu hi descobrirà una placa commemorativa per deixar constància permanent del seu valor simbòlic i patrimonial per a la història del cinema europeu.
En motiu d’aquesta designació, 25 cineastes europeus, membres de la Junta directiva de l’EFA, presidida per la directora polonesa Agnieszka Holland, acudiran a la ciutat per prendre part en els diferents actes que tindran lloc i celebrar-hi la seva reunió de Junta directiva anual al Parador de Cardona. La comitiva cinematogràfica serà rebuda pels seus homòlegs de l’Acadèmia del Cinema Català, l’alcalde de Cardona, el director de la Filmoteca de Catalunya i el director de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, les entitats promotores de la candidatura, que també va comptar amb una carta de suport de l’actor Keith Baxter, intèrpret del príncep Hal i únic supervivent de l’equip artístic i una filla d’Orson Welles, Chris Welles Feder. La voluntat de les institucions catalanes és convertir la Col·legiata de Cardona en símbol d’homenatge permanent a Orson Welles.
Primer espai cinematogràfic emblemàtic del país
L’objectiu d’aquesta distinció, concebuda el 2015 pels acadèmics europeus Naum Kleiman i Urich i Erika Gregor, és assenyalar espais i localitzacions cinematogràfics de naturalesa simbòlica de gran valor històric, per preservar-los i protegir-los no només pels presents sinó per a les futures generacions, tal i com fa la UNESCO amb el patrimoni natural i cultural mundial. La Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més importants l’arquitectura catalana del segle XI i un monument cabdal de Catalunya. La seva situació al cim del turó que domina la vila de Cardona, al costat del Castell, li dóna un valor paisatgístic excepcional que realça la qualitat de la seva arquitectura i es correspon a la importància històrica del lloc: l’origen del llinatge dels Cardona, el més important de la noblesa catalana i símbol de la resistència dels catalans durant la Guerra de Successió. Amb aquesta distinció es convertirà en la vuitena localització europea en rebre la distinció i la primera de l’Estat espanyol.
Orson Welles de rodatge a Cardona
La relació d’Orson Welles amb Catalunya es posa de manifest per primer cop a l’inici de Mr. Arkadin, rodant el 1954 algunes escenes a Barcelona i a la finca La Senya Blanca propietat de Josep Encesa a S’Agaró. Allà va tenir lloc la històrica trobada amb Josep Pla, que tot i menysprear ostentosament el cinema, va reconèixer irònicament davant de Welles que “aquest és un home que pesa molt”. Deu anys més tard, Welles buscava un castell medieval per al rodatge de Campanades a mitjanit, en el qual ambientar l’Anglaterra de la Guerra dels Cent Anys. L’elecció va recaure en la Col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, una joia del romànic català situada al Castell de la vila. Produïda per Emiliano Piedra, l’equip va arribar a Cardona i en dues setmanes, a mitjans d’octubre de 1964, es van filmar les escenes corresponents a mitja hora de pel·lícula (una quarta part del metratge) que es perllongà durant nou mesos en d’altres localitzacions espanyoles. Campanades a mitjanit és una síntesi de texts shakespearians al voltant de Falstaff, el personatge amb qui Welles s’identificà tota la vida, company d’aventures del príncep Hal.
Els ciutadans de Cardona es van bolcar en el rodatge. A la vila, que en els anys 60 no comptava ni amb set mil habitants, són encara molts els que recorden aquelles escasses dues setmanes del 1964 que van portar als carrers de la petita localitat minera actors com John Gielgud, Keith Baxter, Marina Vlady, Norman Rodway, Fernando Rey i el mateix Orson Welles, compaginant la interpretació amb el seu treball de director.
Altres tresors europeus
A dia d’avui, les plaques commemoratives s’han instal·lat en set espais:
- El Centre Bergman a Fårö, lloc consagrat a la vida i obra del llegendari director suec Ingmar Bergman.
- El Centre Memorial Eisenstein a Moscou, creat per custodiar les pertinences i difondre la producció del director soviètic.
- La casa dels germans Lumière a Lió, seu de l’institut dedicat a la promoció i preservació de la cinematografia d’Auguste i Louis Lumière, inventors del cinematògraf i pares del cinema.
- El museu El món de Tonino Guerra, espai dedicat a l’obra del poeta situat a les catacumbes de Santa Maria della Misericordia de Pennabilli, a la regió d’Emília-Romanya.
- Les escales d’Odessa, localització emblemàtica de la ciutat ucraïnesa immortalitzada per Sergei Eisenstein a El cuirassat Potemkin.
- La Noria gegant de Viena, el Riesenrad del Prater, escenari d’una altra pel·lícula inoblidable interpretada per Orson Welles.
- El Museu Sergei Paradjanov de Yerevan, dedicat a un dels més fascinants cineastes europeus.
