TV3 porta 10 mesos seguits sent la televisió líder d’audiència a Catalunya. També ho va ser durant el 2016 i 2017. “Aquest passat maig de 2018 la quota de pantalla de TV3 ha arribat al 14,8% (el millor maig des de 2011) una xifra força per sobre la mitjana del que és habitual els darrers anys. Només cal mirar aquest gràfic per veure les xifres d’audiència de l’última dècada per veure que estem davant d’un fet extraordinari tenint en compte com ha canviat el consum de la TV des de llavors. Una dada: el 1r iPhone va arribar-nos l’any 2008…
De fet, és la primera vegada, a Catalunya, que una televisió manté el lideratge durant tants anys“. Aquesta era la informació que donava la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals tot just començar el 2018 i que, si no canvia, anirà a l’alça quan toqui verificar els números de tot l’any. Sens dubte, aquestes són unes dades per a ser celebrades tenint en compte els canvis que està patint el model de consum de televisió.
A la presentació del 25è aniversari de Teresina SA. el director de La Cubana, Jordi Millán, recordava com la mítica sèrie va tenir una audiència mitjana del 28%! Una bestiesa si ho mirem amb el números d’avui en dia en que el canal líder del dia té, amb sort, un 12% de quota de pantalla. De fet, últimament han saltat moltes alarmes a privades i públiques perquè l’audiència està i estarà més fragmentada que mai. Les plataformes ho han canviat tot…
La tele “convencional”
No és que em consideri especialment jove, però els que com jo hem nascut als 80 (i els que han nascut més tard i ara se’ls ha de dir millenials) no mirem la tele com la miren els nostres pares. Fins i tot quan hem de veure Merlí o El Ministerio del Tiempo (sèries de televisions públiques) ho fem amb un ordinador connectat a la TV o en una Smart TV on pots accedir directament i “a la carta” al contingut que vulguis. Ningú ens ha de dir quan hem de veure les coses segons un horari… L’horari el fem nosaltres i tenim la nostra pròpia graella que no té perquè coincidir amb el teòric prime time. El prime time és meu i jo me’l faig a mida amb els continguts que més m’agraden.
Està clar que la irrupció de plataformes de consum audiovisual online (sobretot Netflix amb més d’un milió i mig d’usuaris a Espanya) han canviat i canviaran encara més els hàbits de consum. Ara fins i tot ens costa seguir una sèrie setmana a setmana quan me la puc empassar de cop, capítol rere capítol, escarxofat al sofà en mode marató. És per això que segurament hauríem de deixar de parar tanta atenció als teòrics números d’audiència (calculats en base a unes quantes teles amb un aparell que detecta el que miren diferents famílies). La tele i internet aniran cada vegada més unides i tant el consum com el model de negoci mutaran. Per això també són bones notícies pels mitjans púbics catalans que el consum online i a la carta també estigui creixent i molt. Segons s’explica en un comunicat, durant aquest mes de maig el consum de vídeo en directe i a la carta ha estat de 10 milions de reproduccions, una xifra que suposa un increment del 40% respecte al mateix mes de l’any passat. I el nombre d’usuaris únics ha estat d’1.600.000, un 10% mes que el maig de l’any passat.
Cada vegada serà més atractiu posar un anunci al Canal de Youtube de segons quin canal que al propi canal en obert. El canvi pot ser similar al del periodisme de paper i online. Incomprensiblement molts anuncis encara són més cars en paper quan la rellevància avui en dia està a la xarxa. A més que TV3 tingui els seus programes i sèries penjats a Youtube és una molt bona manera d’enganxar els més joves. La meva cosina de 14 anys mira més Youtube i Instagram que Netflix, Filmin o HBO tot i que va fent incursions a les plataformes en coses molt concretes que li criden l’atenció… O l’agafem per aquesta via o la perdrem a ella i a tota la seva generació.
Com en qualsevol moment de transició hi ha incerteses i pors. És normal. En el cas de TV3 la meva opinió és que s’està fent una molt bona feina. I parlo de ficció (tot i que en l’apartat informatiu opino tres quarts del mateix). La televisió catalana ha estat capaç de crear sèries atractives per a diferents franges d’edat i públics. Cites, Merlí, El crac, Nit i dia, o la recent Benvinguts a la família són productes frescos que han arribat allà on volien i fins i tot més enllà (les sèries han estat venudes a canals estrangers i Merlí ho peta força a Netflix).
El futur
Si sabés què passarà en un futur estaria donant conferències d’aquestes del TEDx. El que sí que m’atreveixo a dir és que per molt TV3 estigués per sota el 10% en alguns mesos del 2016 i ara estigui al 15% la Televisió (pública) de Catalunya seguirà sent un actor rellevant. Per molt Stranger things i Joc de trons que s’imposi sempre tindrem uns canals que parlen directament de nosaltres seguint els nostres referents culturals, humorístics i socials. També estaria molt bé que hi hagués una televisió privada en català potent de la mateixa manera que ha passat amb la ràdio. 8TV no acaba d’arrencar i no té el mateix èxit que sí té Rac1 a la FM… Una llàstima.
Audiències a banda no hem de perdre de vista que TV3 és un servei públic. O sigui és recomanable i desitjable que sigui líder però la seva funció no és guanyar cap “guerra”. Sí en canvi ser el motor de l’audiovisual català cosa que no pot complir darrerament per les múltiples retallades pressupostàries i altres “peatges” que ha hagut de pagar.
Respecte la resta de plataformes… la cosa anirà a més. Als Estats Units el collage de televisions i plataformes de pagament és inabastable. I la cosa no acaba aquí perquè Disney aviat entrarà en joc amb la seva pròpia plataforma… Aquí potser no ens tornarem tan bojos però no cal ser un guru de la comunicació per veure que els joves i que no som tan joves seguirem consumint “a la carta” i a internet. Si el video didn’t kill the radio star, les plataformes tampoc no mataran la TV convencional. Això sí, mal li farà.
