Aquest 2023 els Premis Gaudí inauguraran la temporada de guardons el dia el 22 de gener. Per fer bullir l’olla l’Acadèmia del Cinema Català arrenca aquest 28 d’octubre, la primera ronda de votacions que romandrà oberta fins al 2 de desembre. En total 58 títols de cinema català opten a aconseguir estatuetes (68 si contem els films candidats a Millor pel·lícula Europea). La distribució de candidats és la següent:
- 34 pel·lícules de ficció (de les quals 9 són en llengua catalana)
- 1 film d’animació
- 10 documentals
- 3 pel·lícules per a televisió
- 11 curtmetratges
- 10 films europeus
Cal recordar que aquesta edició incorpora tres noves categories: Millor guió adaptat, Millor direcció novella i Millor interpretació revelació. A més, el Premi especial del públic s’obre a les finalistes a Millor pel·lícula documental i Millor pel·lícula d’animació, que hi optaran juntament amb les produccions nominades a Millor pel·lícula i Millor pel·lícula en llengua no catalana. Amb tot el 2022 ja ha estat un any de quasi normalitat després de la pandèmia i, en general, la majoria dels indicadors i xifres apunten a una revifada del sector audiovisual.
El català, en auge
Després de dos anys amb unes xifres molt baixes, la producció de llargmetratges de ficció en català puja en aquesta quinzena edició, amb nou títols en llengua catalana. I tot apunta que el 2023 també vindrà amb números similars o fins i tot superiors.
Si fem recompte de la resta de categories, comprovem que 19 de les 58 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català i 39 en altres llengües (això inclou curts documentals i TV movies). Dit d’una altra manera, quatre dels deu documentals i tres dels deu curts preseleccionats són en versió original catalana. Això equival a un percentatge del 32,76% de produccions de l’any en versió original catalana, que suposa un descens respecte a l’any passat, quan vint-i-dues de les cinquanta-tres produccions candidates, un 41,5%, estaven rodades en català.
Com a curiositat, i igual que va passar l’any passat amb Mironins, ja hi ha un film guanyador d’una estatueta. És la tercera entrega de Tadeu Jones, única candidata a la categoria de Millor pel·lícula d’animació.
A continuació podeu consultar tots els candidats per categories i ordre alfabètic
Millor pel·lícula de 2022
- Alcarràs, de Carla Simón
- El fred que crema, de Santi Trullenque
- El sabater d’Ordis, de David Ruiz Arroyo i Pitu González
- Escape Room: La pel·lícula, d’Héctor Claramunt
- Jusqu’ici, tout va, de Francesc Cuéllar
- L’últim salt, de Nando Caballero
- Nosaltres no ens matarem amb pistoles, de Maria Ripoll
- Toscana, de Pau Durà
- Suro, de Mikel Gurrea
Millor pel·lícula en llengua no catalana
- 42 segundos, de Dani de la Orden i Àlex Murrull
- Asombrosa Elisa, de Sadrac González-Perellón
- Culpa, d’Ibon Cormenzana
- Dúo, de Meritxell Colell Aparicio
- El color del cielo, de Joan-Marc Zapata
- Espejo, Espejo, de Marc Crehuet
- Girasoles silvestres, de Jaime Rosales
- Historias para no contar, de Cesc Gay
- La amiga de mi amiga, de Zaida Carmona
- La casa entre los cactus, de Carlota González-Adrio
- La cima, d’Ibon Cormenzana
- La maternal, de Pilar Palomero
- La voluntaria, de Nely Reguera
- Lagunas, la guarida del diablo, de Marc Carreté
- Live is Life, de Dani de la Torre
- Los renglones torcidos de Dios, d’Oriol Paulo
- Malnazidos, de Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro
- Mantícora, de Carlos Vermut
- Mi vacío y yo, d’Adrián Silvestre
- Pacifiction, d’Albert Serra
- Sinjar, d’Anna M. Bofarull
- Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta
- Un novio para mi mujer, de Laura Mañá
- Vasil, d’Avelina Prat
Millor pel·lícula documental
- Amateur, de Martín Gutiérrez
- Cantando en las azoteas, d’Enric Ribes
- El sostre groc, d’Isabel Coixet
- El vent que ens mou, de Pere Puigbert
- Estimada Sara, de Patricia Franquesa
- Francesca i l’amor, d’Alba Sotorra Clua
- L’Eternitat, de Christophe Farnarier
- McCurry, The Pursuit of Color, de Denis Delestrac
- Oswald. El falsificador, de Kike Maíllo
- Tolyatti Adrift, de Laura Sisteró
Millor curtmetratge
- Ayúdame, de Cristian Beteta
- Demà ho deixem, de David Moragas
- El día que volaron la montaña, d’Alba Bresolí Aliberch
- El matí del Sr. Xifró, de Marc Riba i Anna Solana
- Harta, de Júlia de Paz Solvas
- Nàdia, de Sofia Farré Flotats
- Night Breakers, de Gabriel Campoy i Guillem Lafoz
- Oro rojo, de Carme Gomila
- Pocos, buenos y seguros, d’Ales Payá i Gorka Lasaosa Oleaga
- Sine die, de Camila Moreiras
- Solo, d’Alberto Gross Molo
Millor pel·lícula per a televisió
- Alguns dies d’ahir, de Kiko Ruiz Claverol
- El Metralla, de Jordi Roigé
- Sis nits d’agost, de Ventura Durall
Millor pel·lícula europea
- ¿Qué vemos cuando miramos al cielo?, d’Alexandre Koberidze (Geòrgia)
- Cinco lobitos, d’Alauda Ruiz de Azúa (Espanya)
- Compartimento Nº 6, de Juho Kuosmanen (Finlàndia)
- El acontecimiento, d’Audrey Dewan (França)
- Flee, de Jonas Poher (Dinamarca)
- Hive-Colmena, de Bierta Basholli (Kosovo)
- La isla de Bergman, de Mia Hansen-Løve (França)
- La peor persona del mundo, de Joachim Trier (Noruega)
- Petit Maman, de Céline Sciamma (França)
- Un pequeño mundo, de Laura Wandel (Bèlgica)
