Cal un canvi d’angle per entendre la paritat

- Advertisement -

Són 12 dones sobre un escenari, comptant, és clar, la que ho organitza tot: Fàtima Vilà, directora de l’escola de Cinema i Animació 3D FX Animation. Les ponències FX Women Talks  del 17 de setembre van reunir talents de l’animació i del cinema que van parlar de paritat de gènere i el seu efecte en els continguts. Les va presentar  Conxita Casanovas, important periodista de cinema al davant del BCN Film Fest. D’altra banda, Laura Jou va explicar el seu mètode per fer de coach a A Monster Calls o Lo Imposible, mentre que Anna Maria Bofarull va explicar com havia saltat a dirigir 1714 contra tot pronòstic.

Genealogia de la desigualtat de gènere

Parlava Montserrat Serra, directora general d’HP a Espanya i Portugal, que hi havia més estudiants d’informàtica quan ella hi va entrar que ara. I això és un problema perquè les dones s’allunyen d’una eina que és ara transversal de totes les feines i això els treu autonomia. Les reflexions de per què el perfil de dona tècnica a l’ordinador és menys habitual (només veient els alumnes de l’FX un se’n pot fer a la idea), Susanna García, psicopedagoga, adhuia que el treball tècnic va començar com a quelcom molt físic mentre que actualment aquest es digitalitza més i més. En el cinema, d’altra banda, tan creatiu com és, tampoc se’l considerava una bona sortida perquè era de bohemis i de dones de mala vida.

- Advertisement -

El testimoni d’Alícia Núñez, fundadora de l’associació i directori Mujeres de la Indústria de la Animación (MIA) posava la superació i les resistències familiars al centre de l’evolució de la igualtat de gènere i justificava que cal seguir parlant de paritat. Encara no hi ha una confiança plena en les dones: les pel·lícules de grans pressupostos són encarregades a homes. Només un 20% de les directores de cinema són dones. Només un 30% dels llocs directius són dones, i de la mateixa manera, els relats estan articulats per homes: a la ficció, aquesta paritat que tant creiem aconseguida acaba representant els càrrecs de responsabilitat com a homes (13,5% personatges executius, 9,5% polítics d’alt rang, etc.).

- Advertisement -

Qui explica la història?

Es tracta d’un canvi d’angle. Només tenint les regnes de la programació la dona tindrà l’oportunitat de trobar la seva pròpia veu, de saber com vol presentar-se, amb unes prioritats diferents de les dels homes, que acaben desembocant en dones protagonistes com la Capitana Marvel o Xena la Guerrera, i que Núñez creu que són personatges, amb els que ella com a dona, no connecta. Eva Torres i Mónica Córdoba, del departament de màrqueting de Sitges Fantàstic recorden la Susan Sarandon a Rocky Horror Picture Show com a un d’aquells personatges que trenca, que el fantàstic i el cinema de culte és on poden viure dones extraordinàries. I el més interessant que explica és que la catifa vermella no existiria si no hi hagués pressió i sexualització sobre el cos de la dona.

Un mitjà públic sempre és una oportunitat per a un enfocament diferent. A la televisió d’Aragó, les programadores de continguts són dones, així com gran part de les tècniques i la seva directiva, la present Teresa Azcona. Podem dir que la paritat s’ha acomplert i malgrat tot explicava que també a CARTV, a mesura que s’escala a la jerarquia de l’empresa la presència de les dones baixa.

Azcona explicava com arreu de la FORTA s’està apostant per l’esport femení, tant pel que fa a emissions de partits o per apostes de ficció com Les de l’hoquei o programes que s’interessin per conèixer la vida diària de les esportistes d’elit.

Posar-se en acció

Hi ha una part molt inspiracional. La senyora Ana Revilla volia demostrar que hi havia lloc per a l’ambició. La Montserrat Serra, que mentre hi hagués desigualtat hi hauria lloc per a les excuses, tant d’homes i dones, que culpen la situació abans de refinar el seu talent. Que sempre es pot buscar una alternativa, com Anna Maria Bofarull que va decidir canviar al 3D a causa dels costos d’una pel·lícula que podrien haver estat monumentals. Que la Judit no va quedar-se a casa només perquè se sentia incòmode als esdeveniments gamers i va crear el seu propi espai segur, un esdeveniment exclusiu per a dones, el “Gaming Ladies”. Totes elles han sortit de la zona de confort per arriscar-se i s’han vist recompensades, i si no, hi ha allò de “falla una altra vegada, falla millor”.

- Advertisement -
Zep Armentano
Zep Armentano
En Zep Armentano és jugador de quidditch retirat i mil·lenial acomplexat. S’alimenta de cinema i anime, passa llargues hores a Twitter. Llicenciat en Comunicació Audiovisual, Armentano és operador de càmera, periodista i editor de vídeo. Col·labora amb diverses publicacions, entre les quals 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents