A principis de setembre, es va estrenar a la plataforma de Netflix la sèrie brasilera Bom dia, Verônica que va generar tal furor que es va posicionar entre les més vistes de la plataforma. És una adaptació de la novel·la homònima creada el 2016 per l’escriptor Raphel Montes (creador i guionista) i Andrea Killmore (pseudònim de la criminòloga Illana Casoy). Està dirigida per Rog de Souza i José Henrique Fonseca, showrunner i productor executiu, i Izabel Jaguaribe. Filmada a Rio de Janeiro i São Paulo, té com a protagonistes Tainá Müller, Eduardo Moscovis i Camila Morgado. La història se submergeix en temes com la violència domèstica, l’abús sexual, la corrupció policial, la intriga familiar i la psicopatia d’un assassí en sèrie d’una manera molt peculiar.
La sèrie acompanya Verônica Torres, una dona, mare de dos fills i casada amb Paulo, interpretat per César Mello, que a diferència del que imposa la societat, la dona en la relació és la que més temps passa fora de casa resolent els casos de la feina, i l’home, és la figura que més té cura dels fills. Ella treballa com a empleada a la comissaria de policia d’homicidis a São Paulo i té una rutina burocràtica. Tainá Müller aconsegueix encarnar al seu personatge d’una manera autèntica, aconseguint un personatge tridimensional i versemblant. Una jove pertorbada per un passat que segueix latent i que té molt a veure amb la seva família, amb la seva identitat i amb la seva feina. Començarà un camí de descobriment sobre la veritable cara de la policia i la justícia, mentre tractarà de fer el correcte. Es mostra empàtica, valenta i disposada a tot per descobrir la veritat, una cosa que l’actriu transmet amb molta credibilitat.
Un dia de feina és testimoni d’un terrible suïcidi, que la portarà a enfrontar ferides doloroses, i al mateix temps rep la trucada anònima d’una dona desesperada que clama per la seva vida. Aquestes dues traumàtiques experiències fan que Verônica (Tainá Müller) decideixi investigar els casos i troba dues víctimes: una jove enganyada i abusada sexualment per un estafador a les xarxes socials, i Janete (Camila Morgado), atacada psicològicament i físicament pel seu marit, el poderós i controlador Cláudio Antunes Brandão (Eduardo Moscovis), un oficial de policia d’alt rang. A poc a poc, Verônica descobreix un món pervers i ha d’afrontar diàriament alguns obstacles en la seva vida, que la fan anar més enllà del seu límit, posant en risc a la seva pròpia família. A poc a poc, coneixerem la seva tasca principal, determinada per la recerca de justícia, com creu que ho va ser per al seu pare, quan era policia.
Els personatges estan molt ben cosits i les interpretacions de cada un d’ells fan que et posis a la seva pell. No hi ha cap personatge de més, cada un es transforma en una peça fonamental per a un trencaclosques que es va encaixant. El que comença com un petit cas individual, acaba desembocant en una cosa molt més gran.
Destaca també, la impecable actuació de Camila Morgado, que no és la protagonista de la sèrie, però podria molt ben ser-ho. Interpreta a Janete, una dona transformada a la força pel seu marit, Brandão. El seu personatge és un dels grans eixos de tensió i les seves decisions ens tindran amb l’ai al cor permanentment. Teixeix una història que et toca el cor i l’ànima, que et desperta tots els sentiments i emocions possibles. Veure la situació de Janete és desesperant. Com hi va arribar? Per què no va morir com altres dones? Per què no s’escapa? Hi ha molts perquès durant la sèrie, però no hi ha manera de no sentir pena per ella, especialment sabent com acaba la seva història.
Un altre dels personatges al que s’ha de fer menció és Brandão (Eduardo Moscovis), un malvat que odies de veritat només mirar-lo, amb una personalitat canviant que et gela la pell amb els seus actes. Un assassí en sèrie sense límits que també és coronel de la policia militar de São Paulo. Un personatge enigmàtic, apàtic, molt violent i ple de trastorns provocats per una pèrdua quan era nen que el porta a la captura, abús i execució de les seves víctimes.
Cal destacar i remarcar la fotografia de cada un dels vuit capítols de la sèrie. La qualitat de la càmera a l’hora de capturar les escenes és fascinant, i et porta a experimentar moments molt inquietants en què les imatges coincideixen amb el sentiment retratat pels personatges. Aquestes van acompanyades per un guió ben construït. No es pot negar que és una història que aporta curiositat i intriga. És un tipus de sèrie que s’ha realitzat moltes vegades, però en aquest cas hi ha alguna cosa que la fa diferent, i això és el que més atrau l’espectador.
La veig… No la veig… La continuo veient… No la continuo veient… aquest és un dubte que tens dins durant tot el visionament a causa del tema que tracta. La violència de gènere mai és fàcil de tractar, perquè inevitablement es traduirà en continguts incòmodes que confronten a l’audiència. Per això, Bom dia, Verônica no és apta per a tots els públics, perquè conté elements temàtics de violència i abusos a dones que poden resultar massa intensos per la sensibilitat d’alguns espectadors. Al llarg dels seus vuit capítols, la sèrie manté un clima de tensió constant, exposant una vegada i una altra als seus protagonistes al perill, que va escalant nivells a mesura que va avançant la trama. L’espectador està en alerta tota l’estona, sense poder treure els ulls de la pantalla per veure com acabaran totes aquestes dones. La sèrie posa al descobert les diferents formes de violència cap a la dona, ja sigui a través de l’engany, del maltractament físic o psicològic, d’una manera força explícita i dura. Algunes de les situacions que es presenten són una mica impressionables de veure, però són necessàries per mostrar el que veritablement passa, perquè la realitat tampoc és subtil i hi ha homes que tracten així les dones.
Durant tota l’estona s’albiren els esforços de les autoritats que estan realment compromeses en ajudar a les víctimes, com també es mostra a aquelles que les tracten com a un cas més i que es troben sota el sistema patriarcal, incomodant-les amb els seus interrogatoris o com si fos culpa seva el que els va succeir. És així com veiem les dues cares de la mateixa moneda; els dos extrems de la policia brasilera, però que pot ser pres de manera universal.
Cada vegada són més les sèries de ficció que busquen visibilitzar diferents problemàtiques socials, les quals no es queden en el mer entreteniment sinó que van més enllà, deixant una empremta i generant consciència. Bom dia, Verônica no és del tot original, però el resultat és més que enriquidor i satisfactori. Deixa ben palès que, no tot al país carioca és futbol.
Veredicte
Agradarà: Als fanàtics del gènere policíac.
No agradarà: Una sèrie gens agradable de veure… que pot ferir la sensibilitat dels espectadors.
Enganxòmetre: 7,5
Nota: 7,75
