El Saló del Manga de Barcelona és un emplaçament que al llarg dels seus 22 anys d’història ha anat madurant i evolucionant tal com l’oferta i la demanda han marcat. L’espai que el va veure néixer, l’Estació de França (Born), ràpidament es va quedar curt al cap de poc temps d’haver-se instal·lat i la idea de traslladar-se a la Farga de l’Hospitalet va ser la més adequada. Però, cada any l’assistència anava en augment i al 2012 es va traslladar a la Fira de Barcelona, a la qual s’han anat incorporant pavellons al llarg de les edicions. Això ha fet que any rere any, s’hagin anat afegint activitats molt variades, fins a arribar a l’edició actual la qual compta amb una diversitat molt gran (per a tots els gustos i edats) que es reparteixen al llarg dels seus 4 pavellons i la plaça Univers. Entre totes aquestes opcions ens ha assemblat important destacar un parell de conferències que posaran nostàlgic a més d’un i que estan vinculats amb el cinema, el nostre principal punt d’atractiu.
Bola de Drac generacions
La xerrada va durar més d’una hora en la qual es van comentar temes de tot tipus envers l’univers de Bola de Drac, incloent curiositats que pocs fans coneixien, també van mostrar vídeos i tot a càrrec d’una taula rodona que va comptar amb la presència d’experts en la matèria: David Hernando (director editorial de Planeta Còmics), Nacho Fernández (autor del manga Dragon Fall), Oriol Estrada (autor del projecte documental i llibre Songokumanía: El Big Bang del Manga), Oleguer Sarsanedas (antic director de programació de TV3), Daniel Marchante i Álex Méndez (membres de l’espai Boladedragonz.com).
Els que ja comencem a tenir una edat varem estar marcats pels orígens del manga i anime a Catalunya, i part de la culpa la va tenir la incursió de Dragon Ball, una sèrie que va marcar tota una generació i que la infecció es va transferint a les següents. Durant tots aquests anys ha estat gairebé sempre en pantalla a TV3, ja que en una època que la van treure, la cadena va rebre trucades demanant el seu retorn. L’Oleguer esmenta que “a televisió l’oferta crea la demanda, però en el cas de Dragon Ball va ser a la inversa i aquesta és la clau del seu èxit.” A més, “Bola de Drac va ajudar els aficionats al còmic a sociabilitzar-se, fins aleshores tots vivien el seu frikisme de manera independent, sent una figura solitària. I aquest moviment s’ha expandit fins al que és avui.”, comenta en Jaume del departament de premsa de Planeta Còmics. L’any 1998 va arribar un anunci a televisió promocionant la sèrie, fet fins aleshores poc habitual aquí, però és que el primer club de fans que va existir sobre Akira Toriyama, va néixer a Espanya, amb el qual s’havia d’aprofitar el filó per totes les vies, incloent merchandising que avui dia són joies de col·leccionista però que l’Àlex Méndez, alhora que modera la xerrada diu que “eren molt cutres, estaven mal fetes, però tot i així les compràvem. Ningú no recorda la gorra amb pins? En Yamcha semblava un travesti.” Més d’un al públic fa senyals afirmant que tenien (i tenen) aquest material.
Un dels punts que els seguidors més recorden és el tema de les fotocopies que corrien per les escoles, “fins i tot n’hi havia alguna en color, i se’n va fer una exposició”, afegeix l’Oriol Estrada, amb un somriure al rostre, ja que ell afirma que en col·leccionava i va aconseguir aquestes especials.
Però potser el que té més importància és el vincle que tenia amb la llengua catalana, en Daniel Marchante comenta que “al doblatge li exigien la normativa catalana i els actors de doblatge havien de remarcar tots els tons perfectament. A més, va servir per recuperar vocabulari com el que incorpora en Vegeta que està format per insults en desús i actuals, així com expressions i frases fetes en català.”
En Marc Zahni, doblador català d’en Son Goku afirma que “la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va optar per un model lingüístic català basat en el dialecte central del català, proper a la llengua oral i aprovat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).”
Finalment, es van mostrat assaigs sobre Bola de Drac en català com en són La sèrie de la teva vida (Marc Zanni i Joan Sanz) o Songokumania (Oriol Estrada) i es va procedir a realitzar un sorteig de diversos exemplars entre el públic.
Els secrets de la robòtica japonesa
En aquesta ocasió la xerrada va ser a càrrec de Jordi Ojeda, doctor enginyer industrial i màster en robòtica i professor de la Universitat de Barcelona, un expert en la matèria que cada 15 dies ens mostra un article sobre ciència i tecnologia amb molt nivell i interessant contingut. Gràcies al seu dinamisme la tertúlia inaugural va ser molt completa i va transmetre uns conceptes de manera clara i acompanyada de curiositats.
Primerament, Ojeda va explicar els orígens dels robots que van sorgir amb la creació d’autòmats al segle XVIII, ja que “la filosofia en aquell moment deia que la naturalesa era racional, i al ser així es pot modelitzar i es poden fer còpies.” Per això la monarquia francesa va encarregar al famós rellotger Jacques de Vaucanson quelcom que pugui reproduir la naturalesa, ell decideix que la forma més complicada és mostrar un objecte que interpreti una peça musical i al 1737 presenta un Flautista capaç de reproduir fins a 12 melodies.
Després d’un repàs sobre com es va donar el procés de creació dels robots i les lleis de la robòtica que va determinar Isaac Asimov als anys 40, Jordi Ojeda esmenta que “existeixen dues línies a la ficció, per una banda està el fet de ser creat es rebel·la i el fet que ha de seguir unes lleis predicades pels humans.” La intel·ligència artificial apareix al 1956 per un científic que decideix posar-li nom al concepte. La figura dels robots comença a aparèixer a les pel·lícules, com a la que feien al Japó al 57, The Mysterians, on una espècie de kaijus robòtics envaeixen la Terra. “Als anys 50 hi ha molts films a Europa i al Japó on els robots són en realitat extraterrestres que volen conquistar la Terra, són intel·ligents, però no està clar que sigui artificial si no que es tracta d’una raça de robots mecànics, sense tenir el carboni com a element bàsic”, aporta el professor.
No va ser fins l’any 61 quan apareix el primer robot industrial, que podia moure una peça d’un lloc a un altre. “Tenint en compte que el film Metropolis data dels anys 20, de nou la ficció s’avança a la realitat.” Al llarg dels anys, el país nipó creix exponencialment ja que només fabriquen allò que necessiten o els encarreguen.
Mazinger Z va ser un punt d’inflexió en l’economia del país, ja que després d’una crisi el seu creador, Gô Nagai va tenir la brillant idea de crear-lo just quan es trobava a un embús de cotxes i va pensar en una manera de viatjar per sobre dels cotxes amb una moto. Ojeda, el qual es troba molt relacionat amb l’economia, comenta que “el primer símptoma per veure que sortim de la crisis és veure que hi ha cua a l’autopista, ja que la gent va algun lloc, tot i que no sabem on van.” Aquest robot va canviar el punt de vista de molta gent, que fins i tot s’han dedicat a estudiar robòtica ja que es van criar veient Mazinger Z de petits, en Jordi s’hi identifica com a un d’ells.
D’ençà la seva creació s’ha produït una invasió silenciosa de tota una cultura japonesa que ha conduit a la societat al què és ara. Com a curiositat esmenta que “a Espanya va ser dels primers països on es va emetre la sèrie d’animació, però la va comprar a Gran Bretanya i la tradueix directament de l’anglès. No va comprar la sèrie sencera només uns 35 capítols, que els japonesos van seleccionar creient que eren els més occidentals, la resta pensen que poden produir un rebuig per part de l’aficionat.” Tal va ser l’èxit que a Tarragona es va encarregar una estàtua del personatge de ficció per fer augmentar el turisme a la zona, avui en dia encara es pot trobar i és fruit de moltes visites.
Altres icones importants a l’anime en són el Doraemon que porta des de l’any 70 emetent episodis, Dr Slump amb la figura robòtica de l’Arale, Castle in the Sky de Hayao Miyazaki on apareixen unes figures misterioses que són robots però no se sap ben bé què són ni d’on vénen, també l’any 87 surten els films Robot Carnival i Neo – Tokyo.
Tres lustres més tard hi ha una explosió de manga i anime com la creació de Macross, aquí es va anomenar Robotech, també Transformers que venia de les joguines i va transformar-se a l’anime, manga i posteriorment al cinema. També hi ha Patlabor que segons explica Jordi Ojeda “ha influït bàsicament a Guillermo del Toro per a crear Pacific Rim no Evangelion com a tal.” Després ja va arribar la primera pel·lícula de Ghost in the Shell i fins a l’actualitat han anat sorgint altres propostes com Evangelion, que ha tingut una influència filosòfica sobre el paper dels robots a la societat, amb una relació intensa entre la societat i els robots; de fet es parla de mechas, vehicles amb extremitats mòbils que són pilotats per persones en el seu interior, com a diferència clau amb un robot, que es mou per sí mateix. En aquest segle s’han creat les versions modernes tant de Metropolis com d’Astroboy d’Osamu Tezuka. “S’estan fent tantes seqüeles que esperem que el proper any en continuem parlant, com la pel·lícula de Ghost in the Shell amb personatges reals que s’estrena el març del 2017, i continua difonent la robòtica japonesa en tot el món”, conclou el ponent de la xerrada.
