Quina voràgine de sensacions amb Blue Eye Samurai! No és exagerar afirmar que aquesta sèrie de Netflix és de les millors de l’any. I no només parlem d’animació sinó en general. Michael Green i Amber Noizumi són la parella creadora d’una ficció que ens transporta al Japó de l’era Edo segle (XVII) (江戸時代), un territori tancat a l’exterior on els samurais i els seus senyors feudals encara dominaven el panorama.
En aquest context la protagonista és una jove “híbrida” nascuda de pare occidental i mare oriental. Tenir els ulls blaus en aquest moment i lloc de la història era una aberració. Una monstruositat que des de petita ha perseguit la Mizu. Ara, ja adulta, es mou amb un únic objectiu: la venjança. Eliminar els homes blancs que van engendrar-la (no sap quin dels 4 únics que hi havia). Tallar de soca-rel la causa de la seva misèria amb una katana ben esmolada.
Blue Eye Samurai: honor i venjança
Kill Bill és una clara inspiració de la ficció. Una llista de candidats a morir. Violència sense concessions i una dona maltractada per quasi tothom al seu voltant. Ah, i una katana, evidentment. Però Blue Eye Samurai és molt més que un pastitx. Els seus creadors han aconseguit construir un elenc de personatges enormement carismàtics. Des de la despietada protagonista (Maya Erskine) fins al secundari més intranscendent. Tots ells tenen una història interessant i és quasi inevitable no estimar-los. El forjador cec de katanes mentor de l’heroïna. El seu aprenent divertit i lleial. La trama imperial amb el Shogun i els nobles. La trama dels bordells de baixa estofa. I, un dels elements més importants, un dolent que omple la pantalla. L’Abijah Fowler a qui posa la veu Kenneth Branagh té tot el que ha de tenir un malvat.
La sèrie és generosa en violència, sang, sexe i guerra. Cap tabú. Cap concessió per recrear una època obscura i mostrar-la tal com era. L’animació de Blue Eye Samurai, a més, no pot ser més bella i poètica. Com es menciona en un moment l’art pot estar en tot allò que fem amb dedicació. Si la teva obsessió és la mort i la revenja, converteix-la en art. Sigues sublim executant-la. Eleva-la a la màxima categoria de noblesa. I fes-ho amb honor. I sigues la millor!
Origen actual, trama històrica
Michael Green i Amber Noizumi, creadors de la sèrie, són parella a la vida real i no va ser fins que van tenir una filla de trets orientals, però amb ulls blaus que no van pensar en la idea. Volien fer una història on l’acceptació de la diferència, la multiculturalitat i, sí, també el racisme, tinguessin un paper central. A la sèrie els ulls blaus de la protagonista són el motiu del seu rebuig. En aquell Japó això era poc més que ser un monstre. Després hi afegim el fet que la Mizu es fa passar per home durant tota la trama, fet que suma la misogínia i el feminisme a l’entramat.
Personalment, és una de les sèries que m’han deixat amb millor sabor de boca del 2023. He quedat hipnotitzat amb les imatges (moltes d’elles semblen obres d’art). He combregat amb la suma de Kill Bill + John Wick + Kurosawa amb aires de western. I m’he quedat amb ganes d’una segona temporada que espero que arribi aviat. Juntament amb Arcane i Primal, el millor que hi ha en animació per a adults a la TV actual.
Veredicte:
Agradarà a: tothom que s’atreveixi a mirar-la i tingui la ment oberta.
No agradarà a: els porucs que per definició repudien l’animació per a adults i menyspreïn “l’art de la violència”.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9
