El nou CEO de DC, James Gunn, té molta feina. L’Univers Cinematogràfic de DC està en ple procés de regeneració, però fins que aquesta no comenci estem patint el lent agonitzar de l’anterior etapa amb les estrenes de Wonder Woman 1984, Flash o aquesta Blue Beetle, probablement la seva pitjor pel·lícula amb diferència.
El cinema de superherois va tenir alguns intents en el segle passat, però en aquest segle XXI, principalment l’MCU i també DC, han fet un salt de qualitat deixant els intents anteriors en propostes francament ridícules. Aquest Blue Beetle sembla talment d’aquella època: una proposta en què absolutament res funciona.
Infantil, simple i buida
Ens trobem davant d’una pel·lícula infantil, buscant la complicitat del públic llatí i reforçant, fins a l’extenuació, els valors familiars propis dels 80. Començant per un guió tan simple com buit —no es preocupa gens ni mica en el desenvolupament de personatges i deixa massa preguntes sense resposta—, passant per un protagonista sense cap carisma. Ni el personatge en si —una mescla desafortunada de Spider-Man i Iron Man de Marvel—, ni el seu intèrpret —un pla Xolo Maridueña—, ni l’estoll de secundaris —una família de personatges tant arquetípics com carregosos—, fins a arribar als seus enemics, una Susan Sarandon que provoca certa llàstima en veure-la en un film tan insuls i la nèmesi del protagonista, un desafortunat soldat mecànic.
En definitiva, Blue Beetle no només és la pitjor estrena de DC sinó la pel·lícula més fallida de la cartellera d’enguany. Després de veure-la resulta inevitable no preguntar-se per què James Gunn en arribar a DC no la va cancel·lar en lloc de Batgirl.
