‘Beverly Hills Cop: Axel F.’, acció de la vella escola

- Advertisement -

No podem parlar de la famosa saga de Beverly Hills Cop (Superdetective en Hollywood), i més aquesta nova entrega, sense Eddie Murphy, el nostrat Axel Foley. I això que el ja llavors emergent Sylvester Stallone va estar a punt de protagonitzar el projecte original, substituint a Murphy com a primera opció. Stallone en va canviar l’humor dels primers guions en detriment de més acció, ho va adaptar més a les seves necessitats i fins i tot canvià el nom d’Axel Foley per un tal Axel Cobretti en un film titulat Motor City Cobra (sic). Però el pressupost es va disparar i els productors no podien assumir el risc, tornant a la idea original amb Murphy. Val a dir, en boca dels mateixos productors, que Stallone va fer ús de la seva professionalitat sense posar cap pega al respecte tornant el projecte a qui finalment faria història amb el personatge. Total, que Stallone va acabar creant el seu propi personatge de Marion Cobretti a Cobra, un altre film mític dels 80, així que tots hi vam sortir guanyant.

Acció més propera…

Beverly Hills Cop: Axel F
Beverly Hills Cop: Axel F.

- Advertisement -

Beverly Hills Cop: Axel F. (Superdetective en Hollywood: Axel F.) no és perfecte, però tampoc necessita ser-ho, i es converteix és un gran i sòlid divertiment. Un divertiment amb acció de la vella escola (old school pels entesos), en tots els sentits. La majoria dels personatges es passegen amb la seva seixantena fent-ne de les seves, però a ritme més lent clar. Les persecucions, no exemptes de patacades vàries, amb un vehicle de multes, una esplanadora, o la fugida amb un carro de golf són força memorables. Però també és de la vella escola perquè és un tipus d’acció exposat com el bon cinema d’acció dels 80 i 90, directes i contundents, amb efectes pràctics i sense embuts. Només per això ja la fa més atractiva que molt del cinema d’acció actual, faltat de carisma i molts efectes per ordinador no del tot creïbles.

- Advertisement -

Potser és per això que és una acció més propera, per viure-la i gaudir-la més (almenys per aquells que també ja tenen una certa edat i la nostàlgia els persegueix). Potser és per la química entre personatges, potser és pel poc ús de CGI, potser és per una sintonia memorable, aquí amb variacions molt encertades, que apareix quan el Sr. Foley en fa de les seves. Potser és per veure estimbar-se vehicles sense parar, destrossant tot al seu pas i posant en perill a més d’un, potser és per la no preocupació de voler quedar bé amb tothom i ser ella mateixa, sense autoexigències. Potser és pel tractament de l’acció clàssica, com hem citat anteriorment, sense màscara. Potser és per veure que tots han crescut, però que s’ho passen igual de bé a la seva manera.

… I perdurable

Beverly Hills Cop: Axel F
Beverly Hills Cop: Axel F.

Aquest nou film produït per Netflix directament per streaming té molts moments marca de la casa (Jerry Bruckheimer en torna a ser el productor, com les dues primeres entregues), amb àudio i subtítols en català (l’àudio castellà recupera l’encertat doblador de les primeres entregues que tant carisma aportar al personatge, tot s’ha de dir aquí amb menys rapidesa verbal). I com no, Axel Foley torna a Beverly Hills en descobrir que la vida d’éssers propers poden estar en perill i es veurà immers en una trama de judicis, corrupció i contraban a parts iguals. No és gaire diferent de les dues primeres (la tercera existeix, però podem prescindir de la seva producció, sense Bruckheimer, i guió de sèrie B de molt baix nivell) però té la seva pròpia veu i molts fans de la saga en reconeixeran diversos aspectes.

Rosewood i Taggart, els Laurel i Hardy policíacs, tornen amb noves aspiracions, reptes i mateixa química, tot i que l’edat i les operacions no perdonen. Hi continua havent un gran equilibri entre humor i part seriosa, entremig de persecucions que són un delit per l’espectador i contundència sense miraments a l’hora de fer caure els dolentots de torn. La part jove del film hi encaixa d’allò més bé aportant seriositat i dinamisme mentre acompanyen a Foley molt encertadament. Total, un film molt entretingut que farà passar una bona estona als que els agradi l’acció ben feta, aquella que al final es converteix en la més propera. I la que perdura.

Veredicte

El millor: la solidesa d’un bon film d’acció com els d’abans i un carisma i banda sonora memorables que sempre acompanyen, com els tocs de guió adaptats a l’edat d’alguns protagonistes.

El pitjor: alguna operació estètica aquí i allà que fa percebre algunes actuacions no tan genuïnes.

Nota: 7,5

- Advertisement -
Carles Vilar
Autor nascut l'any 1977, entre naus espacials en forma de lletra X i robots de caminars xiuladors que li trepitjaven els peus, mentre nous encontres apareixien del cel saludant amb una música de compositor etern. Va créixer en una època màgica (els 80) que ara tot el món sembla voler recuperar, donant alegria als que la van viure, i indiferència als deambulants. Autor de la saga literària de fantasia èpica començada amb 'La Pedra de la Llum' (Ed. Tempore, 2017) i seguida per 'El Camí d’Ainesderion' (Ed. Tempore 2019). Actualment es troba en fases de correcció del tercer volum. En el passat fou col·laborador amb articles de cinema i sèries televisives per altres plataformes digitals. Va seguir els camins de la llum per il·luminar-se, donant sentit al seu missatge principal. Fins que ben aviat decidí establir-se en una nova llar, fora d'aquest món, per escapar de l'obscuritat del present.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents