Per si no en tenien prou amb un gran any cinematogràfic 2022 (i un exercici actual que es preveu potent: Beau is Afraid, Talk to Me), la productora A24 ens regala Beef. Una sèrie televisiva original de Netflix, refrescant i atraient. Estrenada el passat 6 d’abril, consta de 10 capítols curts, amb bones dosis d’humor negre, reflexions personals, crítiques socials i grans actuacions. I també molta química entre personatges (amb una sincronització perfecta com també descobrirem literalment), amanit amb temes musicals llaminers al final de cada capítol. Per cert, es pot veure a la plataforma amb subtítols en català. La ficció ha estat la gran vencedora dels Globus d’or 2024 en l’apartat de minisèries. Ha aconseguit el guardó a la millor sèrie autoconclusiva i premi pels seus dos protagonistes: Steven Yeun i Ali Wong
Traduït com a Bronca, ja en els primers minuts (els quals ja atrapen a l’espectador) ens endinsem a un enfrontament que marcarà directament i indirecta l’avenç del relat. Mentre aniran apareixent personatges secundaris que enllaçaran la relació entre els dos protagonistes.
No us aixafarem la guitarra, perquè Beef té molts punts originals i és millor encarar-la sense saber-ne pràcticament res. Tampoc tremolem al dir (almenys el que escriu aquestes línies) que podria ser una de les sèries de l’any, de les més parlades i de les més valorades. De moment ha entrat amb força a la plataforma, situant-se ja als primers llocs, i la majoria d’opinions ja la qualifiquen d’una de les millors sèries produïdes per Netflix, una grata sorpresa o una increïble experiència. Només us farem venir ganes de veure-la, amb una ressenya curta però atractiva, com el mateix serial.
Beef, molt més que una “bronca”
Beef és una sèrie seriosa, però divertida. Amb punts de crítica social, valors familiars, problemes laborals i existencials i també mala bava, perquè el seu humor subtil, però present a tot arreu, la fa atractiva, còmica i per moments emotiva. El fet que la majoria de personatges siguin orientals, tots amb més accent americà que el mateix Abraham Lincoln (en la seva versió original està clar), que es passegen per congregacions catòliques i cantin la Sublim Gràcia alegrament, ja li dona un toc diferent. També hi tenim el caucàsic de torn i familiars pacients, que ajudaran a desenvolupar les petites trames entremig del joc del gat i la rata en constant evolució. Quan es posa reflexiva aconsegueix unes increïbles actuacions dels seus actors principals Steven Yeun i Ali Wong, amb una relació del tot original, ja que aquí es construeix més a partir dels secundaris que dels mateixos enfrontaments directes.
Els guions són molt fins. Tant que de vegades ens recorda a la gran sèrie Atlanta pel tractament social, reflexiu i profund. A mesura que avança també ho fa la violència i la ironia i tot esdevé una recerca de com enfrontar-se als traumes i controlar la ira que portem dins. Els seus autors reflecteixen amb encert una època i una generació, que va créixer a partir dels 80, va viure els 90 i ha sobreviscut fins avui en dia. Beef (Bronca), és carismàtica i refrescant. I per si no ho havíem dit: única. No la deixeu escapar.
Veredicte
El millor: pràcticament tot.
El pitjor: pràcticament res.
Nota: 9,5
