‘Beckett’: thriller en terres gregues

Ara que per molts ja s’ha acabat el període de vacances, sempre podem fer una última escapadeta cap a terres gregues, tot i que aquesta no sigui de plaer. I és que Beckett, estrenada a la plataforma Netflix, ens regala un thriller poc convencional, és a dir, realista, en el qual s’opta per emmarcar l’acció en un país europeu, lluny de paratges i ciutats del continent americà tan emprades al cinema.

Beckett_1

Tot i això, el film està protagonitzat pel nord-americà John David Washington (Tenet, Blackkklansman) que, allunyat de l’ombra del seu progenitor, Denzel Washington, agafa les regnes de la història en aquesta coproducció europea. Com sol ser ja recurrent entre actors i actrius emergents, combina la seva participació entre les pantalles de cinema i les de casa amb bons resultats. L’acompanya en el relat la sempre enigmàtica i angelical Alicia Vikander (Tomb Raider, The Green Knight).

Beckett és un film que de moment no ha quallat gaire en l’opinió pública i els cercles més crítics de la premsa cinèfila. Però sens dubte, tot i no ser una obra mestra, és un film que no es pot desmerèixer, encara que certs passatges i personatges siguin previsibles i li costi agafar el ritme. Quan l’agafa, ja no el deixa.

Beckett_2

Així doncs, a trets generals, la història ens situa a la parella a un viatge a Grècia, on tot transcórrer amb normalitat dins un ambient rural d’aparent tranquil·litat, mentre coneixem més als dos en qüestió a base de converses afectuoses. Però és després de fets importants que el film es converteix en un thriller rural, i més endavant, després de moments de tensió ben transmesa i sobreviure com un pugui, en un thriller polític, que manté atent a l’espectador per conèixer el desenllaç del que hem vist.

Però, com dèiem aquest és un thriller realista, lluny d’explosions i sorolls innecessaris i d’herois inversemblants, on s’agraeix el canvi d’escenari (tant el muntanyenc com l’urbà), el qual ajuda a crear un ambient més proper (també es nota el toc de cinema europeu del jove director italià Ferdinando Cito Filomarino). Fins i tot Washington vol allunyar-se del típic home d’acció i s’esforça per crear un personatge més creïble i natural, amb qui ens hi sentim més identificats, que rep, es cansa i pateix de valent.

Recomanem visionar el tràiler després del film, ja que es revelen trets realment interessants que poden sorprendre a l’espectador durant la pel·lícula. Perquè bé es mereix una oportunitat. I més quan ja se’ns han acabat les vacances.

Veredicte

El millor: el realisme de la proposta i la tensió generada en certes escenes.

El pitjor: les coincidències, alguns punts previsibles i cert moment que trenca amb tot el realisme citat.

Nota: 7,5

Carles Vilar
Autor nascut l'any 1977, entre naus espacials en forma de lletra X i robots de caminars xiuladors que li trepitjaven els peus, mentre nous encontres apareixien del cel saludant amb una música de compositor etern. Va créixer en una època màgica (els 80) que ara tot el món sembla voler recuperar, donant alegria als que la van viure, i indiferència als deambulants. Autor de la saga literària de fantasia èpica començada amb 'La Pedra de la Llum' (Ed. Tempore, 2017) i seguida per 'El Camí d’Ainesderion' (Ed. Tempore 2019). Actualment es troba en fases de correcció del tercer volum. En el passat fou col·laborador amb articles de cinema i sèries televisives per altres plataformes digitals. Va seguir els camins de la llum per il·luminar-se, donant sentit al seu missatge principal. Fins que ben aviat decidí establir-se en una nova llar, fora d'aquest món, per escapar de l'obscuritat del present.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents