Hi va haver una època en què els aficionats al cinema fantàstic i a la lectura esperàvem amb ànsia les adaptacions al còmic dels èxits a la pantalla gran. Segurament, esperàvem veure alguna cosa més del que apareixia a la pel·lícula (ja us dic que, per un tema de nombre de pàgines, el normal era «una mica menys»), o, senzillament, seguir gaudint de la història en un altre format amb els seus propis codis. Però de vegades… ai, de vegades! De vegades l’adaptació al còmic era una obra mestra gràcies al talent dels seus autors, ja sigui pels guionistes, els dibuixants, els entintadors o els coloristes, o per tots ells.
Com que és una adaptació d’una pel·lícula, la llibertat creativa té les seves limitacions, per això destacaven aquelles obres en què es podia entreveure l’aportació i el talent dels autors, tant al dibuix, a la composició de la pàgina, al color i en lʼesdevenir de la trama. A tall d’exemple: Alien, el octavo pasajero. La historia ilustrada (Alien: The Illustrated Story, 1979), d’Archie Goodwin (guió) i Walter Simonson (dibuix, tinta i part del color); Atmósfera Cero (Outlander, 1981), de Jim Steranko; Dune (1984), de Ralph Macchio (guió) i Bill Sienkiewicz (dibuix); Drácula de Bram Stoker (Bram Stoker’s Dracula, 1993) de Roy Thomas (guió), Mike Mignola (dibuix), John Nyberg (tinta) i Mark Chiarello (color), entre d’altres. (Nota: tots els guions d’aquests còmics són en realitat adaptacions, en aquest paràgraf no he acreditat als còmics els guionistes de l’obra original).
La llista és llarga. I es van publicar autèntiques joies que encara avui dia recordem com a obres destacades en la història recent del còmic de les darreres dècades. Ara, probablement, és més difícil sorprendre’ns per la quantitat d’impactes que tenim contínuament, no tant per la qualitat perquè algunes adaptacions actuals són realment excepcionals. Però la realitat és que si teniu algun dels títols esmentats ja podeu pensar que teniu un gran tresor a casa. I algunes publicacions són realment difícils de trobar avui dia… però no totes.
ECC Ediciones publica en un únic volum integral les adaptacions en còmic de les quatre mítiques pel·lícules dels noranta del personatge de Batman: Batman (1989) i Batman vuelve (Batman Returns, 1992), dirigides per Tim Burton; i Batman Forever (1995) y Batman y Robin (Batman & Robin, 1997), dirigides per Joel Schumacher. Aquesta edició sublim és una de les novetats destacades de l’editorial coincidint amb el conegut com a #BatmanDay i que aquest any se celebra el dissabte 17 de setembre de 2022.
El 12 de juny del 2013, les multinacionals DC Comics, Warner Bros i DC Entertainment van decidir celebrar el Superman Day aprofitant que aquell dia era l’estrena de la pel·lícula L’home d’acer (Man of Steel, 2013), dirigida per Zack Snyder, justament l’any que el personatge celebrava el setanta-cinquè aniversari. La iniciativa de dedicar un dia al personatge, des d’una perspectiva de comunicació global, va tenir un èxit rotund i, per això, se segueix celebrant des de llavors aquesta commemoració en aquesta mateixa data.
Si la primera aparició del primer superheroi va ser al primer número d’Action Comics el 18 d’abril de 1938, només van passar pocs mesos fins a l’aparició de Batman en un còmic, en concret al número 27 de la capçalera Detective Comics (l’acrònim del qual va donar origen al nom de l’editorial nord-americana), el 30 de març de 1939, creat per Bob Kane i Bill Finger. Així que, després de l’èxit de l’any anterior, el juliol de 2014 es va celebrar el Batman Day coincidint amb la celebració de la Comic Con de San Diego, sens dubte, l’esdeveniment més important del sector a nivell mundial, dotant els aficionats de la possibilitat de poder conèixer els autors a les sessions de signatures i a les activitats programades. De nou, tenien una excusa encomiable: 75 anys de la creació del personatge. L’èxit va ser rotund, cosa que va contribuir a mantenir aquesta nova tradició des de llavors, això sí, canviant l’any següent el dia de celebració al tercer dissabte de setembre, on s’ha mantingut fins ara, ja amb activitats organitzades a nivell local i global.
El recopilatori Batman: La saga cinematográfica (2022) comença amb les dues adaptacions de les pel·lícules dirigides per Tim Burton, traslladant a les vinyetes l’excepcional disseny de la ciutat de Gotham a la pel·lícula, a més de tota la parafernàlia associada al personatge, especialment aquest enyorat i original Batmòbil. Burton era un director amb una trajectòria ascendent però va cometre el que semblava un terrible error en aquell moment, provocant que la productora rebés més de dues-centes mil cartes protestant per l’elecció de l’actor protagonista, que ja havia liderat l’elenc de la seva anterior pel·lícula Bitelchús (Beetle Juice, 1988), estem parlant ni més ni menys que de Michael Keaton. I sí, les xarxes socials d’aquella època funcionaven amb paper, sobre i segell, i sí, afortunadament, tampoc no es va fer cas del que opinaven els aficionats a priori. El seu antagonista en aquesta primera pel·lícula va ser l’actriu Kim Basinger al paper de la periodista de Vicki Vale.
Si la primera pel·lícula va aconseguir batre diversos rècords de recaptació, la seva adaptació al còmic va ser un gran èxit de vendes, una obra destacada durant setmanes a la llista de les més venudes al New York Times. Però, sens dubte, es va convertir en una gran oportunitat d’atreure nous lectors que no coneguessin el personatge, proposant un viatge meravellós del còmic al cinema i, de tornada, al còmic o, directament, del cinema al còmic, esperonats per l’èxit del llargmetratge. I els nous lectors no quedarien defraudats, ja que gran part del revulsiu que va tornar a portar Batman al cinema va arribar pel gran èxit dels còmics de la dècada dels vuitanta, on destaca especialment l’obra mestra que suposa Batman: El regreso del Caballero Oscuro Batman. The dark Knight Returns, 1986), de Fran Miller, convertit en tot un fenomen editorial fins als nostres dies, revolucionant el sector del còmic en tots els sentits des de llavors.
L’edició de La saga cinematográfica compta amb un pròleg escrit per Akiva Goldsman, que va ser el guionista de la tercera i quarta pel·lícula de la saga, Batman Forever i Batman y Robin. Els aficionats al fantàstic coneixem bé la seva trajectòria com a guionista, director i productor de títols emblemàtics de la saga Star Trek o adaptacions de llibres de Stephen King o, també, adaptacions de diferents còmics com Jonah Hex, Los perdedores o la més recent sèrie de Titanes, una història protagonitzada per superherois de l’univers DC, on va tornar a coincidir amb el personatge de Batman, amb un disseny de personatge diferent del seu treball anterior per a la pantalla gran.
Al seu pròleg, Goldsman destaca una característica fonamental del personatge de Batman: la seva mal·leabilitat. Aquesta qualitat associada als metalls és una metàfora ideal per comprendre la capacitat del personatge de ser adaptat canviant-ne la forma, però sense perdre la identitat original. Si un amalgama és un aliatge que barreja diversos metalls, un altre cop aquest símil es pot aplicar a les diferents visions que els autors han donat al personatge al llarg de més de vuit dècades, mantenint l’essència de les característiques originals: «Com a home, soc de carn i sang. Se’m pot ignorar. Se’m pot destruir. Però, com a símbol, puc ser incorruptible… puc ser etern».
Goldsman adverteix, això sí, d’una limitació fonamental que afecta l’adaptació a la pantalla gran: la dificultat que el rostre de l’actor sigui tan expressiu com al còmic a causa de les característiques de la màscara (vaja, que el vestit no és tan mal·leable com el personatge), al que cal afegir les limitacions pròpies del llenguatge cinematogràfic i la direcció artística. Ell mateix reconeix que la solució és dotar de més protagonisme Bruce Wayne amb tot el que això suposa (en principi, anem al cinema a veure una pel·lícula d’un superheroi emmascarat), i també ens reconeix una de les especulacions que sorgeix sovint als mitjans de comunicació: el fet que els dolents siguin més populars, no només per estar interpretats per grans actors, sinó pel factor que els veiem la cara sense màscara (malgrat el maquillatge), i la seva interpretació pot assolir cotes més altes de sofisticació.
Només cal recordar la llista d’intèrprets a les quatre pel·lícules, que van quedar immortalitzats als còmics en tractar els dibuixants que les faccions recordessin els actors que van donar vida a aquests dolents: Jack Nicholson (Joker); Danny DeVito (Pingüí) i Michelle Pfeiffer (Catwoman); Tommy Lee Jones (Dues Cares) i Jim Carrey (Enigma); i Arnold Schwarzenegger (Sr. Fred) i Uma Thurman (Heura Verinosa), respectivament en cadascuna de les quatre produccions.
Els quatre còmics recopilats a Batman. La saga cinematográfica compta amb el següent art, per a cadascun dels títols:
– Batman: The Official Comic Adaptation of the Warner Bros. Motion Picture (1989): Dennis O’Neil (guió), Jerry Ordway (dibuix) i Steve Oliff (color).
– Batman Returns: The Official Comic Adaptation of the Warner Bros. Motion Picture (1992): Dennis O’Neil (guió), Steve Erwin (llapis), José Luis García-López (tinta) i Tom McCraqw (color).
– Batman Forever: The Official Comic Adaptation of the Warner Bros. Motion Picture (1995): Dennis O’Neil (guió), Michal Dutkiewicz (llapis), Scott Hanna (tinta) i Adrieene Roy (color).
– Batman and Robin: The Official Comic Adaptation of the Warner Bros. Motion Picture USA (1997): Dennis O’Neil (guió), Rodolfo Damaggio (llapis), Bill Sienkiewicz (tinta) i Pat Garrahy (color).
Per cert, la primera vegada que es van poder veure les aventures de Batman al cinema va ser als anys quaranta del segle passat. En concret, al serial de 15 episodis Batman (1943), interpretat en el doble paper protagonista (Bruce Wayne/Batman) per Lewis Wilson (1920-2000). I no, no va ser el primer superheroi a arribar al cine… tampoc no va ser Superman. El primer va ser el personatge que ara coneixem com Shazam, un parell d’anys abans, el 1941, però això és una altra història. Espero que gaudiu de l’home ratpenat al Batman Day… aquest dia i a la resta de nits de l’any.
