‘Barbie’: una nina contra el patriarcat

- Advertisement -

Barbie, el fenomen cinematogràfic de l’any, ja està disponible per veure a casa! La pel·lícula més taquillera dels 2023 (amb més de 1.400 milions de dòlars recaptats) arriba aquest 15 de desembre a HBOMax. Ho fa a més amb l’aval de 9 nominacions als Globus d’or i un camí molt planer cap als Oscars 2024. I segurament en guanyarà uns quants…

La Barbie, molt més que una joguina

Si una en una cosa podem estar d’acord és en la importància de Toy Story com a pel·lícula generatriu d’una gran part del cinema que ara consumim. Sigui en l’àmbit temàtic o d’animació. Sense el film de John Lasseter no hi hauria films sobre ninots Lego, eMojis, Petits Ponys ni Trolls virolats. De fet, quan es va estrenar la franquícia de les joguines de la Pixar tothom va trobar a faltar la Barbie i en Ken, ja que Mattel no va autoritzar el seu salt al cinema. L’error es va corregir a la segona part de Toy Story i d’aquí a la pel·lícula Barbie oficial només calia trobar un bon argument, una direcció i guió intel·ligents i un repartiment còmplice. La recerca ha estat llarga en el temps, amb múltiples desercions, però ja tenim la pel·lícula de Barbie. Ah, i la podem veure també amb doblatge català.

- Advertisement -

Barbie
Barbie

Un caramel de colors pastel enverinat

- Advertisement -

No estranya gens que Greta Gerwig, després de la seva adaptació de Mujercitas saltés a la direcció d’un film coral amb més dones encara. Gerwig, que també és actriu, va ser la musa del cinema hipster dels 2000. Ho corroboren films com Frances Ha i Damiselas en apuros. De l’indie més recalcitrant també prové Noah Baumbach el coguionista de Barbie, cèlebre pels seus films Greenberg o Una història de Brooklyn. Dos caps pensants de Hollywood que han aconseguit realitzar un film publicitari sobre la famosa nina que, segons el lema de Mattel, va emancipar les nenes americanes, que també porta al seu interior una crítica al patriarcat (feta la llei, feta la trampa).

Cal dir que aquesta poma enverinada de la Blancaneus que és Barbieés també una bona comèdia amb uns diàlegs divertits i irònics que saben apuntar i disparar a matar. Gerwig i Baumbach donen utilitzen tots els tòpics de les nines i els donen la volta, obtenint significats nous i salvant el film de convertir-se en un anunci. Molts diran que, en el fons, han claudicat convertint-se en un vehicle de lluïment de la nina amb totes les servituds com el product placement (ens ha semblat veure una bossa Chanel?), una banda sonora amb artistes del moment (i de la Warner!)… Però això no obsta perquè el film parli de temes actuals i obri els ulls a molts espectadors i espectadores.

Barbie
Barbie

La crítica per darrere

Barbie (bé, nombroses Barbies temàtiques) viuen alegrement al seu món de Barbieland creient-se, ingènuament, que la nostra societat es reflecteix en el seu matriarcat de plàstic. Ken (nombrosos Kens) viuen a la seva ombra. Un dia, però, la Barbie estereotipada (com s’anomena al film) comença a rebre senyals i pensaments de mortalitat fet pel qual és considerada defectuosa. Caldrà un viatge a la real Los Angeles per a trobar l’origen de la seva angoixa existencial. En les seves aventures, Barbie s’adona que el món no està governat per les dones (ni és mínimament igualitari), mentre que Ken, arrabassat, descobreix els avantatges del patriarcat, el mansplaining, la masculinitat tòxica i decideix importar-ho a Barbieland. No continuem perquè ja es pot veure que els creadors de Barbie han lliurat un caramel de colors pastel enverinat.

Barbie
Barbie

Amb una estètica 100% de les nines de Mattel, és a dir, un món de tonalitats rosa i fúcsia, objectes de plàstic, piscines sense aigua, cotxes sense motor, Barbie ens parla d’un món pop però completament buit. Inclús la nina, excel·lent Margot Robbie, fingeix que beu de gots buits o ens recorda que pot anar d’un lloc a l’altre fent salts. Un món plàstic i fals que no acaba d’omplir la vida de la protagonista. Per aquest motiu, en un moviment que la Dorothy feia a El mag d’Oz, ha de passar a l’altra banda de l’arc de Sant Martí, el món real. També l’evolució mental de les dues protagonistes és paral·lela, però inversa: mentre Dorothy accepta la seva família de Kansas, Barbie haurà de trobar una solució a l’amenaçant ascens del patriarcat al seu món.

Els homes i la nina

Sota l’aparença simpàtica d’una pel·lícula infantil (dubtem que els infants la puguin entendre per complet), Barbie també ens parla, en la figura d’en Ken. Del paper dels homes en la nostra societat (que està canviant no tan ràpid com voldríem). En arribar al món real l’asexuat protagonista (un divertit Ryan Gosling) descobreix que els homes tenen més poder que les dones i desperta un autoconeixement que el porta al pitjor de la masculinitat tòxica: comença a fer mansplaining, parla de cotxes, cavalls i menystén les altres Barbies. Tot un exemple de com, en un tancar i obrir d’ulls, es poden fer grans retrocessos socials.

Veredicte

El millor: el missatge feminista sota l’aparença d’un film simpàtic de joguines.

El pitjor: que el fet de ser sobre la nina Barbie tiri enrere a molts espectadors (sobretot homes) que necessiten rebre aquest missatge.

Nota: 8

Tots els nominats als Oscars 2024

- Advertisement -

- Advertisement -
Jesús González Notario
Mestre i historiador de l’art. Ha escrit sobre cinema a 'El núvol', 'Tribuna Maresme' o 'Crazy Friday' i també a 'El Cinèfil' com a Hotel Elèctric (una associació per fer promoció del cinema). També ha participat com a crític de cinema a diversos programes de Mataró Ràdio. Forma part de l’Associació Catalana de la Crítica i de l’Escriptura (ACCEC). Ha cobert nombrosos festivals de cinema catalans i ha participat a com a jurat FIPRESCI a festivals internacionals com Motovun (Croàcia) i Odessa (Ucraïna). També ha estat jurat de festivals com el D’A Film festival, BCN Film Fest o el Barcelona International Gay & Lesbian Film. A l’actualitat està molt interessat en el cinema Queer/LGTB i la crítica amb perspectiva de gènere.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents