Com a bona filòloga clàssica, tot allò que té a veure amb grecs i romans m’apassiona. És per això que no em vaig poder resistir a veure Bárbaros, una sèrie alemanya que trobareu a Netflix i que té com a tema principal la batalla de Teutoburg, la major derrota de l’imperi romà, també anomenada clades Variana (el desastre de Var). A aquestes alçades, ja us haureu adonat que ser objectiva m’ha estat d’allò més difícil. Tot i així, crec que ho he aconseguit i que puc donar-vos un veredicte: èpica pura.
Situem-nos
Germània és una província romana sota el control de Publi Quintili Var (Gaetano Aronica), l’encarregat de mantenir l’aliança entre les tribus germàniques i Roma i, poc a poc, romanitzar la població mitjançant la introducció de lleis i costums romans i tributs, és a dir, impostos. Als germànics, el comerç amb Roma ja els semblava bé, però sotmetre’s a Roma culturalment i haver de pagar tributs ja és un altre tema. Així doncs, els pobles autòctons es van revelar contra els invasors. Armini (Laurence Rupp), fill del cap dels queruscs, tot i haver-se criat a Roma i formar part de l’exèrcit romà, serà qui encapçalarà la rebel·lió contra Var i, de retruc, contra Roma, en veure l’opressió a què es veu sotmesa el seu poble. Però no estarà sol en aquesta aventura; els seus amics bàrbars, especialment Thusnelda (Jeanne Goursaud) i Folkwin (David Schütter), tindran un gran protagonisme en tota aquesta història massa simplificada que ho redueix tot a una lluita entre bons i dolents.
Ho té tot per triomfar
Amb una primera temporada de 6 episodis de 50 minuts, Barbara Eder y Stephen St. Leger, els directors d’aquesta ficció, aconsegueixen explicar-nos aquest fet històric tan destacat de la història de Roma d’una forma força rigorosa, però alhora d’una manera atractiva i molt humana.
Està clar que tenim la pugna entre romans i bàrbars com a tema principal, però pel camí se’ns aniran descobrint d’altres com per exemple la identitat, els ideals, la importància de les arrels i els costums… una amalgama que ens portarà a connectar i empatitzar amb Armini, l’home amb el cap a Roma i el cor a Germània que protagonitza aquesta història. Així doncs, a banda d’un relat bèl·lic carregat d’èpica, la sèrie també ens oferirà aquella vessant més emotiva i sentimental de la guerra.
I la cirereta del pastís la posarà una història d’amor, un element que sempre es posa bé i que, en aquest cas, contraresta la sang que s’anirà vessant episodi rere episodi i les disputes que s’aniran coent. La protagonista indiscutible d’aquesta subtrama serà Thusnelda, interpretada per una esplèndida Jeanne Goursaud, i una de les poques dones que apareixen en aquesta ficció. Val a dir que els seus creadors podrien haver-la presentat com una dona passiva i fleuma, però per contra, és el personatge femení que tots volem veure: guerrera, lluitadora, idealista, somiadora, estratega, atractiva… Una dona que marca el seu destí i que fa anar de corcoll tots els homes que té al seu voltant encara que això l’allunyi del personatge històric.
Però la sèrie no només és “despampanant” a nivell argumental, sinó també a nivell tècnic, ja que tots els elements encaixen d’una manera espectacular. Fotografia, vestuari, guió, interpretacions, ritme, plot twists, clifhangers… tot està disposat de tal manera que emocioni i narri la història de forma entenedora, però el que aconsegueix és, sobretot, un nivell d’immersió impressionant i que et quedis enganxat a la pantalla. Així doncs, és impossible no sentir-se bàrbar per unes hores.
La sèrie ho té tot per triomfar com a ficció, però ho aconsegueix també a nivell històric?
Parlem de rigor [SPOILER ALERT]
Com hem dit, la sèrie no només se centra en el relat històric, sinó també en els personatges que hi intervenen per crear aquest vincle emotiu amb l’espectador. Això fa que hi hagi alguns errors argumentals i algunes llicències històriques. Aportar aquesta vessant més emotiva a la història fa que s’hagi de renunciar a explicar la història fil per randa.
En primer lloc, Var no va emportar-se els fills de Segimer, Reik dels queruscs. De fet, és impossible a nivell cronològic, ja que durant la infantesa d’Armini, Var va estar destinat a Síria i Judea. El que sí que és cert és que Var sentia una gran estima per Armini, fet que es trasllada molt bé a la pantalla. Pensar que els romans han separat un nen germànic dels seus pares ajuda a crear aquesta sensació que els romans són els dolents i el germànics els bons, però s’ha de reconèixer que aquest fet aporta una dosi extra de dramatisme.
Pel que fa a Thusnelda, se sap que va casar-se amb Armini, però després de Teutoburg i no abans. Per altra banda, els creadors de la sèrie han volgut donar més protagonisme al personatge, al meu parer, per una qüestió de necessitat: necessitaven una dona. També li han tret tot el suc possible en atribuir-li aquesta vessant de bruixa o sacerdotessa molt allunyada de la realitat, però que en la ficció dona moltes alegries i un extra d’èpica.
Hi ha algunes incongruències i llicències més, com el robatori de l’àguila, que devia estar força més custodiada; un campament romà envoltat d’arbres i en un lloc poc elevat que podria ser atacat fàcilment; el nombre de germànics que s’enfronten als romans, ja que a la sèrie sembla que siguin quatre gats i en realitat devien ser forces més; o el fet que la batalla es resolgui en un pim-pam, ja que aquesta va durar dies.
Tot i així, al meu parer, pesen més els encerts que no pas els errors, de manera que en conjunt no és un disbarat de sèrie. El punt més destacat en aquest aspecte és la llengua: els romans parlen llatí. Sí, sí llatí! Música per a les oïdes. Els quatre personatges que parlen llatí ho fan força bé. Només Gaetano Aronica (Var) em sona molt a italià. Es nota, per tant, que hi ha un assessorament al darrere i que és una sèrie estudiada, si més no, pel que fa a la part estètica.
Pel que fa al vestuari, trobo que tant pel que fa a romans com a bàrbars, aquest és molt fidedigne. No entraré en detalls per no avorrir i no resultar pedant, però l’armament, l’estructura de l’exèrcit, els seus símbols i, sobretot, l’estructura i la vida al campament romà estan molt ben representades. Sens dubte, s’han assessorat de valent. Fa goig veure una recreació d’aquestes característiques tot i les llicències històriques que hem comentat.
Conclusió
Tant se val si el que busqueu és una sèrie èpica que funcioni o un relat històric. La sèrie té molt a oferir tant als amants de l’èpica com als amants de la història, i es troba en un equilibri perfecte de forces. El relat històric renuncia a ser 100% fidel per fer la història més atractiva i aprofundir en els personatges, però en canvi, l’ambientació és molt bona. La narració, per la seva banda, renuncia a afegir altres personatges i incorporar trames del no-res que la convertirien en una sèrie més sucosa per intentar no desdibuixar massa el relat històric. I a mi, què voleu que us digui, m’està bé tal com està.
Veredicte
Agradarà a: qui busqui una sèrie amb un bon assessorament al darrere.
No agradarà a: qui conegui la història fil per randa. Els creadors es prenen algunes llicències.
Enganxòmetre: 9 (tot i saber com acaba, que té mèrit)
Nota: 8
