La 9a edició del festival B-Retina, celebrada del 19 al 22 de setembre de 2024 a l’Auditori Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, ha reafirmat el seu paper com a referent del cinema de sèrie B a Catalunya. Amb una programació eclèctica i transgressora, el festival ha captivat els amants del cinema alternatiu i de culte.
El palmarès oficial ha estat encapçalat per la comèdia d’acció australiana The Emu War (2023), que ha guanyat el Premi del Públic al Millor Llargmetratge. Aquesta pel·lícula adapta amb humor negre un fet històric real: la guerra contra els estruços a Austràlia a finals de 1932. La història segueix el Major Meredith i el seu escamot enfrontant-se a ocells armats amb metralladores en un intent de salvar la collita i el seu honor. Una proposta absurda i excèntrica que ha deixat una empremta en els espectadors.
Pel que fa als curtmetratges, el Premi DACIA al Millor Curtmetratge ha estat per a Mi Padre de Yago Casariego, una obra que ha destacat per la seva profunditat emocional i narrativa. El Premi CDMON al Segon Millor Curtmetratge ha estat per a Feminancy d’Uxuri Etxegia, una peça que ha explorat temàtiques de gènere amb una mirada fresca i innovadora. Finalment, el Premi al Millor-Pitjor Curtmetratge ha estat per a ¿Quién está ahí? de José García Pérez, una proposta que ha jugat amb els límits del gènere de manera divertida i sorprenent.
Aquesta edició també ha comptat amb la presència de convidats destacats, com el veterà actor Antonio Mayans, reconegut per la seva trajectòria en el cinema de gènere i figura clau en la filmografia de Jess Franco. Mayans ha rebut el premi Golden Ticket en reconeixement de la seva carrera.
A continuació, destaco quatre dels títols que han marcat aquesta 9a edició del B-Retina:
The Emu War (John Campbell, Austràlia, 2023)
A mig camí entre la paròdia històrica i el deliri pulp, The Emu War reconstrueix l’absurda “guerra” australiana contra els emús amb una combinació desacomplexada de gore, slapstick i crítica antimilitarista. Lluny de limitar-se a l’acudit fàcil, la pel·lícula construeix un discurs lúcid sobre el fracàs institucional i el ridícul de l’heroisme patriòtic. Tot i la seva estètica de sèrie B, el film demostra una gran consciència formal i un control del ritme que el converteixen en una de les sorpreses més estimulants del festival.
Mi Padre (Yago Casariego, Espanya, 2024)
Amb una narrativa sòbria i una posada en escena continguda, Mi Padre explora la pèrdua i el trauma a través d’una mirada íntima i carregada de simbolisme. El curtmetratge defuig l’excés melodramàtic i troba la força en el silenci, en les mirades, en els espais buits que deixen els absents. Casariego aconsegueix transmetre emoció amb una economia de recursos admirable, i signa un treball delicat, honest i commovedor.
Mamántula (Ion de Sosa, Espanya, 2023)
Probablement, el títol més radical del festival, Mamántula porta l’esperit queer i trash fins a límits delirants. Amb una taràntula gegant com a protagonista sexualitzada, la pel·lícula barreja erotisme, mutació, identitat i religió amb una estètica heretada de la videoinstal·lació i el cinema pornogràfic dels anys 70. El resultat és un objecte fílmic inclassificable que incomoda, fa riure i convida a repensar el desig i el cos des d’una òptica monstruosa i festiva. Ion de Sosa demostra un cop més que el cinema de gènere pot ser un espai de dissidència política i estètica.
Crotón el Grande (Ricardo L. Cavolo, Espanya, 2024)
Una sàtira mitològica passada de rosca que beu tant de Hèrcules a Nova York com del còmic underground més desacomplexat. Crotón el Grande és una odissea de músculs i suor passada pel filtre d’una psicodèlica pop que descol·loca i diverteix a parts iguals. Cavolo proposa una revisió del pèplum a través d’una òptica camp, subratllant el grotesc i celebrant l’esperpent. Un exercici de llibertat creativa que troba en l’excés la seva millor arma.
