Ara tots s’apunten al carro dels universos cinematogràfics. Warner Bros no en té prou amb els superherois de DC que també vol fusionar els monstres més mítics del cine en una mateixa línia argumental. Però més enllà d’això tenim davant el retorn del rei. Kong Skull Island és, per sobre de tot, un correcte entreteniment en la línia de les millors pel·lícules d’aventures “de les d’abans”. A més, juga amb el mite del goril·la gegant (i amb les seves múltiples adaptacions) però a la vegada no se sent limitat per haver de cenyir-se a cap convenció sobre el personatge. Tot i això aconsegueix tocar les clàssiques tecles de la “relació” amb noia rossa, la tribu que viu a l’illa i el dilema Monstre/Salvador de l’animaló en qüestió.
També planteja, això sí molt superficialment, el paper de l’home en tot plegat i la crueltat humana encarnada, en aquest cas, pel sempre agraït Samuel L. Jackson. El film té força virtuts i força defectes. O sigui, és una pel·lícula irregular que, malgrat tot no enganya ni decep si saps el que vas a veure. Entre les virtuts destaquem el muntatge àgil que combina transicions ràpides (model Guy Ritchie) i càmera lenta i guerra (model Apocalypse Now). Excepte alguns moments de la meitat del metratge tot flueix prou bé sobre tot gràcies a les píndoles d’humor de John C. Reilly i de les escenes d’acció que són molt espectaculars i llueixen de meravella en un bon cine de pantalla gran i bon so.
Defectes? Els personatges són tots un estereotip. El noi malcarat mercenari que ho fa per diners, la noia exploradora i aventurera, el militar que només vol guerra i venjança, bla bla bla… Ara bé, si alguna cosa treu de polleguera és l’actriu xinesa Jing Tian, vista recentment a Great Wall de Zhang Yimou. Com que Legendary Films pertany a l’empresa xinesa Wanda cal colar actors xinesos per justificar la coproducció. El resultat és un personatge posat a la força, sense cap mena d’atractiu ni gràcia i que a sobre té només quatre línies de diàleg… Un dia parlarem d’això més a fons perquè és un greu problema que afecta seriosament la qualitat de molts films.
Deixant a part això, els que gaudeixin amb el cinema d’aventures passaran una bona estona amb Kong. La varietat de kaijus és coral i curiosa i les batalles són un bon espectacle. A més, tot i estar plantejada com una peça més de l’engranatge del MonsterVerse de Warner Bros. no peca en excés de “pel·li per preparar el terreny d’altres”. En resum un reboot del mico més entranyable del cine que, si bé no era necessari, tampoc no fa mal a la franquícia i et deixa amb ganes de més. Ah, i quedeu-vos fins al final dels títols de crèdit que hi ha una sorpresa “monstruosa”.
Veredicte
El millor: és un film d’aventures amb amb tots els ingredients i amb un John C. Reilly que li posa el punt just sucre i un Samuel L Jackson que aporta la quantitat necessària de sal i algun motherfucker nou a afegir a la llista.
El pitjor: els topicassos, els actors secundaris absurds i l’actriu xinesa Jing Tian (que està posada amb calçador per col·locar el film a dalt de tot de la taquilla de la Xina).
Nota: 6,5
