L’estiu de 2021, la dramaturga Berta Prieto i l’actriu i cantant Belén Barenys van fer un vídeo de les seves vacances a Peñíscola on barrejaven imatges amb reflexions sobre la vida i la seva generació, amb un to molt fresc i descarat. El vídeo es va fer viral i va arribar a mans del director Miguel Ángel Blanca (Magaluf Ghost Town), que es va posar en contacte amb elles, van quedar i van començar a gestar el que seria Autodefensa, la segona sèrie original de Filmin després de Doctor Portuondo.
Segurament, Autodefensa no sigui per a tothom, però crec que tothom l’ha de veure. És fresca i descarada i, en moltes ocasions, pertorbadora i incòmoda. És una autoficció protagonitzada per les mateixes Prieto i Barenys, on hi ha molt d’elles mateixes i dels temes que preocupen la seva generació.
Sense pèls a la llengua
A Autodefensa es parla obertament sobre sexe, drogues, abusos, ansietat, soledat o xarxes socials. Tot sense pèls a la llengua i amb un to que, ja ho deia abans, pot arribar a incomodar molt. Però és el punt fort de la sèrie, sens dubte.
Quan es va estrenar el tràiler, hi va haver molt enrenou a les xarxes socials, especialment a Twitter, on es va criticar l’alta presència de drogues. S’ha criticat molt que la sèrie vulgui ser un reflex de la generació centennial, però l’error és considerar-la com a tal. La sèrie no és només festa i drogues, aquesta seria la lectura superficial, perquè Autodefensa parla de moltes coses, que giren al voltant de la festa i les drogues, sí, però des d’un punt de vista que no sempre hem vist a la televisió. O, almenys, no així.
Destaco el to que la sèrie manté en tot moment, especialment quan vol ser més descarada i burlesca, fregant en molts cops l’absurd i el surrealisme per recordar-nos que estem veient una ficció, que segurament se’ns oblidi en veure la “veritat” que desprenen les dues protagonistes. Passa en capítols com Odiar a los hombres, per exemple.
Autodefensa no és una sèrie a l’ús per molts motius. Els seus 10 capítols són autoconclusius i no tenen tampoc una relació cronològica. Podrien passar en una setmana, en un mes, en un any… Però no importa. Són fragments, reflexions, també denúncia, i es poden veure d’una tirada o es poden anar degustant en moment diferents. De fet, potser és millor deixar espai entre un i altre per donar temps a pair i entendre el que s’acaba de veure.
S’ha de felicitar a Filmin per haver apostat per un contingut tan punyent, sense censurar els seus tres creadors, segons admeten Prieto, Barenys i Blanca, i enriquir així el catàleg de la plataforma. Encara no està confirmada la segona temporada, però esperem poder continuar endinsant-nos en les “vides” de Berta i Belén uns quants cops més.
Veredicte
Agradarà a: qui busqui contingut fresc i descarat.
No agradarà a: qui busqui una sèrie a l’ús.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8
