Xavier Pérez

Nascut a finals del segle passat, el Xavier es va iniciar en el llenguatge cinematogràfic dins l'escola Bande à Part, on les paradigmàtiques classes de Luis Aller li van fer redescobrir l'essència fundacional de la vocació narrativa i autoral, també l'esperit revolucionari de la Nouvelle Vague o del Maig francès. D'altra banda, es va llicenciar amb un postgrau de guió a l'ECIB, tot i que no acostuma a separar l'escriptura de la direcció quan es parla de cinema. Ha exercit i exerceix l'ofici des del guió i la direcció de curts i llargmetratges generalment independents, però cada cop s'apropa més a la vocació divulgativa i analítica. Li agradaria fer un cafè amb el Víctor Erice, un dels seus imprescindibles, junt amb Hayao Miyazaki, perquè són dos noms que continuen plenament vigents entre les seves grans referències. Per casualitat o 'causalitat', el Xavier troba que falta motivació política en l'àmbit acadèmic i industrial, un diagnòstic que vincula a la naturalesa privada de la formació en cinema. La militància política és molt important per a ell, de fet, si no existís el cinema, hauria començat estudiant filosofia o ciències polítiques.