Toca parlar d’Austin Powers Ja és aquí Sant Valentí i des de El cinèfil no entrarem en polèmiques sobre la conveniència de celebrar-ho o bé optar per quelcom més nostrat com Sant Jordi. El que és evident és que el dia dels enamorats (sigui la data que sigui) és un esdeveniment que ja ha esdevingut internacional i que, més enllà del seu ús comercial té com a objectiu la reivindicació de l’amor com al sentiment universal més preuat, buscat i a voltes complicat d’assolir. Per això a les nostres ficcions biogràfiques parlarem de l’autèntic mestre en afers amorosos, de l’home capaç de conquerir el cor (i el cos, sobretot el cos) de tota dona que li plagui. Un Agent Internacional Misteriós, capaç de desmantellar organitzacions criminals amb la mateixa facilitat amb què interacciona amb el sexe femení. James Bond? No, Austin Powers.
Parlar d’amor tenint en compte l’historial poligàmic del personatge és potser una mica agosarat i encara més posar-lo d’exemple en proferir uns valors essencialment masclistes. Però hi ha quelcom que no hem d’oblidar, Austin Powers és un trenca cors dels anys 60, una espècie de dinosaure de l’heterosexualitat masculina mal entesa. Al cap i a la fi Austin Powers viu en un context d’alliberament sexual on s’entén que la dona pugui relacionar-se lliurement amb homes sempre que aquests siguin els que tenen el control, la capacitat final de decisió, el sex-appeal que els fa irresistibles.
Però l’infal·lible Austin es troba de sobte perdut en un món on res d’això ja funciona i a on les seves aproximacions, que ell creu seductores, cap al sexe femení es mostren com a ximples mostres de barroeria. Malgrat això, si una cosa té n’Austin Powers és un alt concepte de si mateix i per tant una capacitat de reacció admirable cap als cops sentimentals que va rebent. Només cal recordar com, després que l’única dona que l’havia convertit a la monogàmia (la Vanessa interpretada per l’Elisabeth Hurley) es revela com un androide assassí i és destruïda pel mateix Austin, la reacció del nostre espia és celebrar (després de 10 segons de dol) que torna a ser solter.
Només en una ocasió Austin mostra vulnerabilitat i abatiment i és quan el seu arxienemic, El Dr. Maligne li roba el “mojo”. Aquell je ne se quoi que diuen els francesos que el fa una bomba eròtica amb potes. Evidentment aquest episodi és de breu durada, però posa de relleu que també ens trobem davant un personatge de masculinitat fràgil que projecta justament el contrari per ocultar la seva feblesa.
I de les aventures, les persecucions, enemics pintorescs i trames enrevessades de la trilogia no en parlem? Doncs no. Això és tota una altra història que, de ben segur, recuperarem en una altra ocasió. Ara ha estat moment per la crònica sentimental o si més no, eròtica-festiva. Un moment per, tant se val si el celebreu o no, passar el dia dels enamorats tot entonant el leitmotiv fonamental de l’Austin Powers: Sí! Nena! Sí!
