La 23a edició del Festival Nits Orientals de Vic (Fesnits) ha tancat les seves portes confirmant, un any més, la seva capacitat única per connectar l’esperit familiar i proper amb el millor cinema provinent de l’Àsia. Després de sis jornades intenses carregades de propostes d’acció trepidant, arts marcials i animes que han omplert la pantalla, el certamen dirigit per Quim Crusellas s’acomiada amb un gran èxit de sintonia entre l’organització, les institucions, els patrocinadors i un públic fidel. A l’inici de la sessió de cloenda, Crusellas ha destacat precisament la bona sintonia general que fa del Festival Nits “una gran família”.
Enguany el festival ha ofert un ampli ventall de gèneres que van des del cinema d’autor més íntim fins a les grans superproduccions comercials d’animació i d’acció històrica. Més enllà dels títols que han competit a la Secció Oficial, la programació s’ha completat amb les tradicionals nits temàtiques a la Bassa dels Hermanos, on la gastronomia i la cultura de països com l’Índia, el Japó o la Xina han acompanyat les projeccions a l’aire lliure. Aquest format tan característic manté el Fesnits com un punt de trobada imprescindible de l’estiu, aconseguint omplir les sessions matinals i nocturnes amb un públic entregat a la descoberta de la diversitat del teixit cinematogràfic asiàtic.
Palmarès Oficial 2026
El palmarès oficial d’enguany ha deixat com a gran triomfadora la producció de Hong Kong The Way We Talk, dirigida per Adam Wong, la qual ha conquerit de manera unànime el Gran Premi del Jurat i el Premi del Públic – Gat de la Sort. En les votacions populars, la medalla de plata ha estat per a El noi lleó 2, seguida molt de prop per l’anime japonès The Last Blossom de Mugita Kinoshita. Aquest film també ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica per la premsa acreditada gràcies a la seva alta sensibilitat. El quadre d’honor s’ha completat amb la Menció Especial del Jurat (format per Carme Puig, Alberto Jo-lee i Jiajie Yu) atorgada a la coreana Boss, de Ra Hee-chan.
- Gran Premi del Jurat: The Way We Talk (Adam Wong,Hong Kong)
- Menció Especial del Jurat: Boss (Ra Hee-chan, Corea del Sud)
- Premi de la Crítica: The Last Blossom (Mugita Kinoshita, Japó)
- Premi del Públic – Gat de la Sort: The Way We Talk (Adam Wong,Hong Kong)
El certamen va rendir homenatge a l’actriu i pionera campiona mundial de muay-thai Saskia van Rijswijk, qui va recollir el guardó a la Bassa i va presentar el curtmetratge Saskia sobre la seva trajectòria obrint camí com a dona estrangera a la indústria d’acció asiàtica. El segon Premi Honorífic va reconèixer la llegendària carrera de l’actor i artista marcial Lo Mang —cèlebre integrant dels Five Venoms amb més d’un centenar de títols a la seva esquena—, un premi recollit en el seu nom per l’actor, coreògraf d’acció i convidat del festival Ken Law, qui va presentar la comèdia Good Game.
Les 5 perles de les Nits Orientals
Més enllà dels reconeixements del jurat i de les votacions amb butlletes del públic, la Secció Oficial a concurs ha ofert una riquesa conceptual i formal excel·lent. Fent una mirada des de la meva perspectiva destaco cinc joies imprescindibles. Cinc propostes úniques que, per la seva qualitat, la seva capacitat de commoure o la seva originalitat visual, esdevenen les autèntiques perles d’aquesta edició.
Superboys of Malegaon (Reema Kagti, Índia)
Ambientada en una petita població de l’Índia on les grans produccions comercials de Bollywood no arriben, la pel·lícula segueix un grup d’amics apassionats que decideixen prendre la iniciativa i començar a produir les seves pròpies pel·lícules casolanes amb recursos absolutament limitats però amb una imaginació desbordant.
L’encarregada de tancar aquesta edició del Fesnits ha estat, precisament, una de les grans triomfadores morals del festival. Dirigida per Reema Kagti (coguionista de Zindagi Na Milegi Dobara, que es va projectar al festival 2025), la cinta es converteix en una autèntica carta d’amor al cinema i al mateix ofici de filmar contra vent i marea. Basada en fets reals, la història transmet una energia i una puresa captivadores, demostrant com l’art pot brollar en els llocs més insospitats.
És una meravellosa oda al cinema que transcendeix la pantalla. El film aconsegueix reflectir amb molta gràcia i emoció un punt d’inflexió real abans i després en la indústria i la comunitat de l’Índia, tocant la fibra de qualsevol que hagi estimat mai el setè art.
Nota: 8/10
The Way We Talk (Adam Wong, Hong Kong)
Aquest film ens apropa a la vida de tres amics sords, explorant de manera íntima les seves rutines, els seus vincles afectius i la particular manera que té cadascun de comunicar-se amb l’entorn, fer-se escoltar i expressar la seva identitat en un món dissenyat per als oients.
Guanyadora indiscutible del Premi del Públic – Gat de la Sort i del Gran Premi del Jurat, la nova obra d’Adam Wong ha estat la producció que ha conquerit de forma unànime el cor dels assistents d’enguany. A través d’una mirada complexa, honesta i alhora lluminosa, el director ens endinsa en una realitat que sovint roman invisible o malentesa per la societat.
Tracta un tema tan delicat com la sordesa amb una cura extraordinària, defugint completament el dramatisme fàcil o la condescendència. L’encert de Wong radica a oferir múltiples perspectives a través dels personatges, ajudant l’espectador a entendre millor la situació dels qui pateixen aquesta discapacitat auditiva i la riquesa de la seva condició.
Nota: 7/10
The Last Blossom (Mugita Kinoshita, Japó)
Un vell yakuza compleix condemna tancat en la solitud de la seva cel·la d’aïllament. Buscant una connexió que el mantingui unit a la realitat, comença a entaular una relació i un diàleg profund amb l’únic ésser viu que l’acompanya en el seu tancament: una delicada flor.
Reconeguda de forma merescuda amb el Premi de la Crítica d’aquesta edició per la premsa acreditada, aquest anime de Mugita Kinoshita ha estat una de les sorpreses artístiques més potents de la Secció Oficial, assolint també una meritòria tercera posició en les votacions populars. Es tracta d’una peça plena de sensibilitat poètica al voltant d’aquest yakuza i el seu singular diàleg.
Destaca per tenir un format increïblement original a l’hora de descriure els fets i una narrativa sobre màfia des d’una perspectiva completament diferent. Ens regala una animació preciosa i original, molt lírica pel fet que la flor parli, convertint-se en un relat tant atípic com magnètic.
Nota: 7/10
Into the Mortal World (Ding Zhong, Xina)
Una impressionant aventura que neix del folklore asiàtic i transporta l’espectador en un viatge èpic des del regne dels esperits i les divinitats cap al món dels mortals, on els protagonistes hauran de lluitar per restablir l’equilibri de les forces que regeixen el seu destí.
L’animació xinesa continua demostrant un nivell tècnic i conceptual absolutament aclaparador, i aquesta pel·lícula n’és la prova definitiva. La producció destaca no només per la seva grandiloqüència visual, sinó per la fermesa amb què s’articula tot el seu entramat argumental, aconseguint que la bellesa estètica i el contingut caminin de la mà en tot moment.
Posseeix una història magníficament desenvolupada que sosté el ritme a la perfecció. L’apartat artístic és d’un atractiu visual enlluernador, aconseguint crear una atmosfera mística que atrapa l’espectador des de la primera escena i el manté captivat a la butaca durant tot el metratge.
Nota: 8/10
Gohan (Chayanop Boonprakob, Atta Hemwadee i Baz Poonpiriya,
Tailàndia)
Aquest emotiu relat narra el viatge vital d’un gos des que és un petit cadell, passant per la seva etapa adulta, fins a arribar a la vellesa. Al llarg dels anys, l’animal conviurà amb diferents persones i s’haurà d’adaptar a entorns i situacions de tota mena que canviaran el seu camí.
Els gossos al cinema tenen un do especial, però el cas d’aquesta producció va un pas més enllà gràcies a la seva sorprenent estructura formal. El guió es llança a explorar les diverses etapes vitals del caní d’una forma molt poc convencional, utilitzant-lo com un mirall dels diferents propietaris que el cuiden i de les seves respectives realitats.
Assoleix un equilibri perfecte combinant gèneres tan diversos com la comèdia pura, l’acció i el drama emotiu sense perdre mai el rumb. Cada etapa de la vida de l’animal és tractada amb molta sensibilitat i, per damunt de tot, perquè al final el gran protagonista és un gos.
Nota: 7/10
Cal destacar que el matí del diumenge va estar totalment dedicat a l’adrenalina de l’acció xinesa amb tres títols carregats de grans noms propis: Fight Against Evil 3, protagonitzada per Xie Miao; The Butcher’s Blade, l’esperat spin-off de la saga Eye for an Eye; i The Sixth Robber, de Chris Huo. Després de la darrera projecció amb Superboys of Malegaon, els assistents i l’equip del festival van cloure l’esdeveniment brindant amb vi Sommos, agraint el suport clau de públic, institucions i patrocinadors que fan d’aquest certamen una cita obligada. Llarga vida a les Nits!
Valoracions del col·laborador i fotògraf Àngel Ortuño
Unidentified murder (Kwok Ka Hei, Jack Lee Chun Kit, Hong Kong)
Un film on el guió ho és tot. Divertida, dintre la confusió i la violència meditada. Amb reminiscències de “One cut of the dead”. Sorprendrà a tothom amb tants girs còmics.
Nota: 7/10
Good Game (Dickson Leung, Hong Kong)
Representació emocionant i emotiva de com es viuen els videojocs competitius en línia. Amb un bon missatge: tothom pot ser vàlid, independentment de l’edat que tingui.
Nota: 7/10
The Sixth Robber (Chris Huo, Xina)
Un lladre que aconsegueix no ser detingut en el moment clau d’un robatori, refà la seva vida amb el pas dels anys … Però un policia obstinat, no s’ha oblidat encara d’aquest cas. Hiper violenta i certament explosiva, plena d’acció sense parar.
Nota: 7/10
Road to vendetta (Albert Njo, Hong Kong)
Assassins a sou, i venjança gairebé adolescent. Un món del crim organitzat amb potencial, però desaprofitat. Escena post crèdits innecessària, però tot i això és una pel·lícula ben feta i entretinguda.
Nota: 6/10
Superboys of Malegaon (Reema Kagti, Índia)
La película pels amants del cine. Poc més es pot afegir, personalment la milor i més “festivalera” de tot el FesNits.
Nota: 8/10
