today-is-a-good-day

Cendres criminals a la Xina profunda

- Advertisement -

No és habitual veure cinema xinès a les nostres sales comercials. Més enllà de festivals com les Nits de Cinema Oriental de Vic, l’Asian film Fest que organitza Casa Asia o el més recent Lychee Film Festival, la cinematografia del país que més cinema consumeix del món és una gran desconeguda pel gran públic. És per això que l’arribada d’una pel·lícula de Jia Zhangke és una celebració pels cinèfil sinòfils. 江湖儿女 (Ash is purest white o La ceniza es el blanco más puro) és un nou retrat fred i cru de la xina profunda de director líder de la sisena generació de cineastes xinesos. Per posar-vos en situació… A principi de segle, quan Zhang Yimou estrenava Hero o The house of flying daggers, Jia guanyava el Lleó d’or al festival de Venècia amb 三峡好人 (Still life – Naturaleza muerta), un relat hiperrealista sobre una ciutat que va quedar enfonsada sota les aigües per la construcció de la presa de les tres gorges.  Un mateix país i dos estils de cinema a les antípodes. La fastuositat i colorit de Zhang Yimou es converteixen en gris contaminació i marró rovellat a la cinematografia de Jia Zhangke.

- Advertisement -

Feta aquesta introducció anem per feina. Com és habitual el darrer film de Jia es va estrenar al Festival de Cannes amb molt bona acollida (però sense cap premi). La seva musa habitual, Zhao Tao, protagonitza juntament amb Liao Fan un film que barreja amb èxit el drama social, el thriller rural i la història d’amor shakespiriana. Tot això en el marc on se sent més còmode: la Xina que no surt a les guies turístiques. La de bars plens de xinesos fumant i bevent. La de ciutats desconegudes de 5 milions d’habitants sense cap atractiu. El país impersonal i ocult on viuen la gran majoria de xinesos.

- Advertisement -

En aquest nou film el director juga “a casa”. Continua cultivant les idees que més èxit li han donat. Una trama que va endavant i enrere en el temps (igual que el seu darrer film 山河故人 – Más allá de las montañas) i un glacial violència i acció sense glamour (igual que al seu penúltim film 天注定 – Un toque de violencia). A la malsana història d’amor entre els dos protagonistes, timadors de baixa estofa, li aporta pinzellades de realitat com el masclisme social xinès, l’estètica decadent del crim i una fotografia de tot plegat que hipnotitza als que ens agrada el noir baixos fons vingui del país que vingui.

La ceniza es el blanco más puro és un film per cinèfils i per amant del gènere negre. Una història que és capaç de commoure i a la vegada ser una finestra oberta a un món que des de occident ens semblarà exòtic, caòtic però estranyament atractius gràcies a la posada en escena i elements no gens secundaris com la direcció d’art, el vestuari i fins i tot el maquillatge (atenció al rejoveniment de Zhao Tao). Una molt bona proposta de cinema 100% d’autor que us farà descobrir un món nou on els criminals beuen licor d’arrós enlloc de whisky.

Veredicte

El millor: el retrat realista i cru que Jia fa de “la Xina xunga” i la potent interpretació de Zhao Tao.

El pitjor: El ritme pausat impropi dels thrillers als que estem acostumats tirarà enrere alguns espectadors.

Nota: 8

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents