Després de Pàtria i Doctrina el director català Joan Frank Charansonnet no perd el temps i ja té enllestit el seu proper film. En aquesta ocasió la temàtica no podria ser més diferents que la dels seus anteriors projectes: extraterrestes, conspiracions i terror d’inspiració vuitantera. La pel·lícula Anunnaki. Los caídos del cielo es defineix com un film de gènere fantàstic on l’acció, el terror i les teories de la conspiració es donen de la mà en un metratge rodat amb un estil de producció que barreja el cinema indie i la sèrie B dels vuitanta. Els que en tinguin ganes no cal esperar gaire… Aquest 11 de novembre a les 17:45 el film tindrà la seva premiere mundial a la 37a edició del Terror Molins. Aquesta primera projecció comptarà amb la presència dels dos directors del film que estaran acompanyats pels actors Miquel Sitjar i Dani Bernabé per presentar la cinta. Les productores Dejavu Films i Patchouli Films han aprofitat la notícia per fer públic el pòster oficial de la pel·lícula, obra de l’artista MoCaro, i noves imatges inèdites del llargmetratge.
Anunnaki: los caídos del cielo explica la història de la Claudia (una jove universitària) i la Victoria (un model internacional) que es veuen submergides, en temps present, en una autèntica guerra de poder entre dos clans d’éssers Anunnas que porten segles lluitant des que els seus llinatges extraterrestres es van establir a Sumèria fa més de 5.000 anys. Les famílies reptilianes d’Uruk i Kishar s’alimenten primordialment del sofriment dels humans i també de la seva sang, encara que amb els segles han sabut adaptar-se físicament al nostre aspecte per passar completament desapercebuts… als nostres ulls. Després de Molins de Rei la pel·lícula té previst un recorregut de festivals nacionals i internacionals de gènere fantàstic amb vistes a estrenar-se a les nostres sales abans de l’estiu del 2019.
Co-protagonitzada per Joan Frank Charansonnet en el paper d’Uruk i Dani Bernabé com Kishar, completen el repartiment noms d’actors com Miquel Sitjar, Mónica Corral, Julia Jeane, Kornel Doman, Susanna Plana, Joan Bentallé i Efrén Cases entre d’altres. Els directors defineixen el film com una peça de gènere fantàstic on l’acció, el terror i les teories de la conspiració es donen de la mà en un metratge rodat amb un estil de producció que barreja el cinema indie i la sèrie B dels vuitanta. “Anunnaki és un homenatge a l’esperit de les pel·lícules amb les que vam passar molt bons moments fa uns 30 anys amb un compendi d’imatges de bars de carretera, motards, noies espectaculars i extraterrestres atractius i immortals.
La premissa és que aquests mateixos éssers que, a dia d’avui segueixen entre nosaltres, lluiten per la seva supervivència des del seu poder ancestral, batallant-se amb espases, armes de foc, mossegades pseudo-vampíriques o a força de puntades de peu de “taekwondo” si cal. No obstant això, continuen idolatrant els seus antics ideals que segueixen units a un fosc poder no inapreciable pels éssers humans”. La trama va més enllà del que es veu a simple vista ja que hi ha una certa crítica social latent que pot llegir-se entre línies. “Directament o indirectament, aquests Anunnaki poden ser perfectament els actuals banquers, empresaris o polítics que ens mouen els fils de la societats modernes del mal anomenat primer món”.
Joan Frank Charansonnet (guionista, codirector, coprotagonista i productor d’Anunnaki, al seu torn director i creador de pel·lícules de diferents gèneres com Pàtria. La llegenda d’Otger Cataló i a els 9 barons de la fama, Ushima Next, Ànima o Doctrina) aclareix que “hem estat consumidors, per edat i generació de les pel·lis que alhora van beure de Tarantino & Rodríguez en els seus videoclubs habituals. No puc amagar referents d’aquesta època com The Highlander o Jovenes y Ocultos. Rubén Vílchez (expert realitzador dels videoclips més transgressors del panorama musical espanyol amb imatges de grups tan coneguts com La Unió, Noise Revolution, immune, Eina, Toni yonkie Love…) comenta al seu torn que “és una gran i divertida metàfora de la societat actual. Volia fer una peli que arribés a l’ànima de l’espectador amb imatges amenitzades per una potent i brutal banda sonora que tant de bo arribi a ser amb els anys un clàssic”.
Una llegenda passada al cinema
La pel·lícula arrenca en l’any 5.500 AC en una llegenda sumèria que contempla l’existència d’un planeta més en el nostre sistema solar que té una òrbita el·líptica similar a la d’un cometa. Els habitants de Nibiru van baixar a la terra a la recerca de metalls i d’alguna manera van utilitzar als homes com a esclaus. Els antics humans veien a aquests éssers com déus, ja que eren intel·ligents, posseïen noves tecnologies i grans coneixements. També tenien una gran longevitat, encara que eren mortals. Els sumeris van anomenar Anunnaki a aquests éssers reptilians.
Els Anunnaki van venir com colons i explotadors, van fer de la Terra la seva llar i van començar a construir les primeres piràmides, les primeres ciutats. Va haver-hi divisió entre ells i la majoria van decidir tornar al seu planeta. Tots excepte un grup de raça renegada que eren habitants entre dos mons en els plànols Astrals Inferiors de la Quarta Dimensió. Al seu torn, al segle XIII, s’estableix una batalla entre cavallers templers i éssers Anunnaki i que continua en altres èpoques com ara El Renaixement. La pel·lícula, però, se centra bàsicament en el temps present però no deixa de banda l’origen de la llegenda que acompanya el títol de la cinta.