Antologia de les dames del kung fu

- Advertisement -

En el marc de l’últim festival Nits de cinema oriental de Vic es va presentar el llibre Kung Fu Girls de Domingo López i Jorge Endrino. Un llibre de 240 pàgines dedicat a artistes marcials, actrius d’acció, gimnastes o ballarines reconvertides en icones de l’art de repartir cops de puny i puntades de peu de Hong Kong i la Xina. Però realment dona per a tant aquest tema?

Doncs un rotund sí, perquè des que va arribar el cinema a la Xina, la figura de la dona guerrera i lluitadora sempre ha estat present d’una manera o una altra en aquesta cinematografia. Només cal fixar-se en Mulan, una de les grans llegendes xineses incomptables vegades adaptada al llarg del temps, des de les primeres adaptacions al cinema mut fins a la més propera adaptació que està preparant Walt Disney.

- Advertisement -

El llibre està separat en dos grans blocs. Per una banda, tenim tota la història del cinema d’acció femení des dels seus orígens, de fet el llibre comença amb la introducció del cinematògraf a la Xina a principis de segle passat, fins a les portes dels 80. I un segon bloc compost de capítols dedicats amb més detall a un seguit d’actrius.

- Advertisement -

Del primer bloc cal dir que és una meravella poder llegir com el cinema arriba a un país com és la Xina i com a poc a poc es van creant les primer companyies i com aquestes donen peu a les primeres grans estrelles marcials de l’època. El problema d’aquest primer bloc és que en alguns passatges el llibre es converteix en un torrent de noms, mini-biografies d’actrius de l’època, títols i més títols de pel·lícules que fan que tot plegat es torni una mica indigest, sobretot per al lector neòfit.

Per sort la lectura va introduint uns interessants apunts soci-polítics de l’època que ajuden, primerament, a trencar aquest tsunami d’informació biogràfica, i segonament, a contextualitzar tot el que estem llegint, i que entenguem el perquè de coses tan curioses com que en algunes produccions les dones feien també el paper dels homes.

El segon bloc, és un conjunt, de biografies detallades sobre les actrius més importants del gènere que van regnar a les pantalles del Hong Kong i la Xina de finals dels 70 cap endavant. Des de l’estrella mundialment famosa Michelle Yeoh (Tigre i Drac, 007: El demà no mor mai) passant per la gran estrella de la Shaw Brothers , cap a les modestes Cynthia Rothrock, Yukari Oshima… fins a les més desconegudes Jade Leung o Sharon Yeung.

Aquest bloc és de lectura molt més àgil perquè el lector segurament ja estarà familiar amb algunes de les actrius de les quals es parla aquí. També perquè les pel·lícules de què es parla al llarg d’aquest capítol són compartides entre els mateixos capítols i el que sembla una amalgama inabastable de cinema realment són un conjunt més petit de títols on hi han molt de coprotagonisme entre les mateixes actrius. I, aquí rau la clau de l’èxit, perquè al final de cada capítol hi ha cinc títols imprescindibles de cada actriu, que dona un punt per on començar a descobrir qualsevol d’aquestes actrius.

Tot això emmarcat entre mitjans dels 80, quan hi va haver l’explosió del subgènere Girls & Guns, i principis del nou mil·lenni, quan en molts casos les seves filmografies es van anar diluint en subproductes totalment indignes de les estrelles que van arribar a ser.

Finalment, hi ha un últim capítol que ens presenta una nova fornada d’actrius preparades per agafar el relleu als gran noms del gènere, tant en superproduccions com en produccions més modestes directes a DVD (bé, avui en dia més aviat directes a streaming).

Exceptuant algun passatge una mica carregós, Kung fu girls és una obra de lectura àgil que acompanyada d’una maquetació que inclou abundant material gràfic en color, la fan una obra molt llaminera tant per a cinèfils àvids d’eixamplar els seus coneixements en cinema asiàtic com per a aquells qui vulguin introduir-se al gènere i no sàpiguen per on començar.

- Advertisement -

Jo la veritat es que no puc més que recomanar-lo i ja és un llibre, no només de lectura, sinó també de consulta ocasional, sobretot cada cop que veig alguna pel·lícula protagonitzada per alguna d’aquestes actrius que no deixen de meravellar-me amb les seves coreografies ràpides i mil·limètriques les quals em deixen bocabadat. Jo per la meva banda és tot el que en puc dir, ara us deixo que no sé perquè m’han agafat unes ganes terribles de tornar a veure Hapkido (1972) on Angela Mao es dedica a atonyinar a aquests malvats invasors japonesos.

- Advertisement -
Jordi Arasa
Jordi Arasa
Enginyer informàtic, cinèfil, taekwondista, programador de la CutreCon (el festival amb les pitjors pel·lícules del món) i, ara també, crític literari. Des que els seus pares el van portar a veure 'Indiana Jones y la última cruzada' ha desenvolupat una cinefilia que l'ha portat a explorar totes les arestes del món cinematogràfic. I recentment ha descobert que no hi ha plaer més gran que, a més de veure cine, llegir sobre aquest.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents