El cinema és una eina que serveix per a entretenir i fer gaudir al públic, però també té una funció molt important i és la de divulgar la llengua. Una bona iniciativa per a fer arribar el català des de ben petits es doblar les pel·lícules o afegir subtítols en la nostra llengua.
Des de el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya es fa una àrdua tasca perquè cada vegada hi hagi més títols disponibles, creant noves iniciatives com CINC, que ajuda a fer créixer l’oferta i el consum de cinema infantil en català amb la col·laboració de diverses entitats, institucions i cinemes.
Amb l’època estival l’oferta és més àmplia i a la gran pantalla es pot gaudir de films d’animació com Buscant la Dory, Angry Birds, Zootròpolis o Kung Fu Panda 3, entre d’altres, a una gran quantitat de poblacions del territori català, descentralitzant i conquerint zones més enllà de la capital.
Però no tot el cinema d’animació ha de provenir de grans produccions americanes ja que existeix una distribuïdora de cinema infantil sota el nom Pack Màgic, creada per Drac Màgic al 2014, que s’encarrega d’estimular als infants amb educació emocional i transmissió de valors socials i culturals. Al seu catàleg es troben títols actuals com clàssics que han estat populars per altres generacions, però en destacarem els darrers que han afegit, ja que val la pena conèixer cinema més enllà del comercial i més dirigit cap a nens de 2 a 12 anys, ja que els pots fomentar el gust i ganes per a acudir a les sales de projeccions:
Phantom Boy (2015)
El film tracta sobre un noi d’onze anys que té un poder molt especial: pot sortir del seu propi cos, volar sense que ningú el vegi i travessar murs. Gràcies a aquest fet pot ajudar a un inspector de policia que és ferit per un misteriós gàngster desfigurat i acaba ingressat a l’hospital. Aquesta coproducció entre França i Bèlgica ha commogut la crítica per la seva força filosòfica i la manera en que està creada, un estil anomenat slow animation que transmet la inestabilitat del traç artesanal però fet amb eines digitals. Va participar a la Secció Oficial de llargmetratges d’animació del Festival de Gijón.
Al sostre del món (2015)
La història es desenvolupa a Sant Petesburg l’any 1882, on una jove aristòcrata russa, Sasha, sent fascinació per la vida aventurera que ha viscut el seu avi, el qual no ha tornat desprès de la seva darrera expedició per la conquesta del Pol Nord. La noia es revela contra el seu destí, ja que els seus pares han concertat la seva boda, i s’escapa cap al Nord seguint la pista del seu avi. També va estar a la Secció Oficial de Gijón i va guanyar el Premi del Públic al Festival de Annecy. L’any passat l’animació va picar molt fort i aquest hauria estat el millor film però va topar amb Inside Out i Anomalisa. Transmet l’ànima aventurera de la jove a tothom i demostra un conjunt de sentiments narratius.
Neu i els arbres màgics
En plena vigília de vacances, Prune es dirigeix cap a la tradicional excursió escolar de cap d’any. De cop, una tempesta de neu cau sobre la ciutat. Es tracta d’un conte d’hivern precedit per quatre encantadores històries on la naturalesa cobra vida pròpia i juga un paper diferent en cadascuna d’elles. Ha obtingut premis pels festivals on ha participat com SICAF, Ciné Junior París o KOT de Moscou gràcies a la seva qualitat, el toc atractiu i diferent, però sobretot per la riquesa poètica de la imatge visual. El conjunt de curtmetratges farà reflexionar als més menuts sobre les persones o les coses, però també farà una mirada retrospectiva entre el públic adult.
Es pot extreure la conclusió que el cinema va més enllà i cada escena por transmetre quelcom diferent de manera aliena a la llengua, però és evident que s’ha de fer servir com a vector per a fomentar un idioma i transmetre’l de generació en generació. En un moment de crisis per la indústria cinematogràfica, s’aposta per pensar que no val la pena doblar les pel·lícules al català. Cada vegada arriben a traduir-se menys títols de grans produccions, però l’esperança resideix en el gran nombre de films animats que sí predominen les cartelleres en català. Al moviment es suma l’oferta de les petites sales de cinema que van reestrenant títols sempre en versió catalana (subtitulada o doblada) i a un preu força econòmic com els Cinemes Texas.