today-is-a-good-day

Anem al bar… i al cine també

- Advertisement -

Si esteu llegint aquest article és perquè, poc o molt, us agrada el cinema. És més, estic segur que durant els últims tres mesos t’has fet un fart de veure pel·lícules i sèrie a les plataformes de video a la carta. És normal, jo també ho he fet. Hem consumit més audiovisual que mai perquè com diu una campanya de la Generalitat “la cultura també ens salva”. Una bona pel·lícula, un bon llibre, un concert en streaming han servit durant el confinament per ajudar-nos a fer la tancada més suportable.

- Advertisement -

Ara estem en aquella fase que en diuen desescalada. Aquesta anomenada nova normalitat és estranya. Abans només ens posàvem màscares per carnaval i ara les porta tothom. Podem tornar a “omplir” els carrers però no encara els comerços. Tampoc podem “omplir” l’aforament dels temples de la cultura: cinemes, teatres, llibreries… Malgrat això, els cinemes i teatres estan oberts i no passen per un bon moment.

- Advertisement -

https://elcinefil.cat/2020/07/19/els-4-cines-que-ja-no-tornaran-a-obrir/

Les famílies del cinema

Us heu preguntat mai qui hi ha o com treballa un cinema? Alguns son una baula més de l’engranatge de multinacionals de l’entreteniment. Altres (pocs) son propietat d’una família o petit grup empresarial i tenen més d’un centre repartit per la geografia del país. Per últim, hi ha els cinemes petits els que anomenem “de poble o de barri”. Ah i fins i tot n’hi ha de “públics”, és a dir, propietat dels ajuntaments però gestionats per petites empreses o cooperatives. En tots ells hi treballen persones que, en el millor dels casos, han passat per un ERTO o encara hi són. Milers de famílies depenen dels cinemes. Des de l’empresari que regenta 7 multisales fins a l’empresa de neteja passant pel noi que et posa les crispetes o la noia que et ven les entrades. Està clar que molts sectors han patit (i patiran molt) per culpa del que ha passat amb la pandèmia del coronavirus. Està clar que no serà fàcil remuntar. També és evident que dependrà de nosaltres salvar-los de la desaparició.

Han obert bars i restaurants i he tingut la grata sorpresa de veure que la ciutadania no ha tingut cap recança en anar a fer un cafè, brindar amb amics amb bona cervesa o atipar-se amb els seus plats preferits dels seus restaurants de referència. En altres paraules, la por al virus hi és però som capaços de deixar-la de banda per anar fer un gelat o menjar unes galtes de porc. La meva por ara és que els cinemes estiguin buits quan tornin a pujar la persiana.

De la mateixa manera que no ens ha costat donar suport al bar de sota de casa, caldrà ajudar el teu cinema de capçalera. Si no tens por a anar al bar, no tens por a anar al cine. Si et pots permetre unes galtes de porc, et pots permetre anar a veure una pel·lícula. És molt fàcil (i a vegades més barat que un gintònic). Compra entrades (i crispetes). Ves a cinema (i al teatre). Consumeix cultura (de la manera que sigui). I recorda que durant el confinament la cultura t’ha salvat de l’avorriment i la monotonia. Torna-li el favor i de passada posaràs el teu granet de sorra i impediràs que la llum del cinema continuï encesa arreu.

He llegit que segons un estudi elaborat per Simon-Kucher & Partners sobre la recuperació dels patrons d’assistència a el cinema després del coronavirus, el 90% dels espectadors vol tornar a cinema. Espero que sigui veritat i que aviat tornem a veure sales plenes. Amb totes les mesures de seguretat que calgui, però plenes.

#JoVaigAlCine 

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents