
El film, estrenat el passat desembre de 2023 va aconseguir colar-se entre les 10 candidates a l’Oscar a la Millor pel·lícula. I per si no n’hi hagués prou, de les 5 nominacions que tenia va aconseguir l’Oscar al Millor Guió. Després d’un exitós pas per cinemes i festivals arriba a Filmin aquest 5 d’abril. Evidentment un film obligatori pels amants del cine europeu.
Anatomía de una caída, el film europeu de l’any
Justine Triet, a qui coneixíem per pel·lícules com La batalla de Solférino (La bataille de Solférino, 2013) ens presenta la història ambigua sobre la mort d’un home. Més ben dit, la caiguda accidental d’un home sense estranyes circumstàncies mentre la seva dona feia la migdiada i el seu fill cec passejava el gos. El crim perfecte? Suïcidi? Accident? Moltes preguntes per resoldre i cap prova (sí, sí, cap) per donar una solució convincent. Caldrà anar a judici però… Com prendre una decisió?

La solució del fiscal, aquí la denúncia feminista, serà un marcatge de la dona protagonista per demostrar suïcidi. Serà criticada per ser una dona empoderada i no dedicar el temps al seu infant, per ser bisexual (i voler lligar amb una entrevistadora), per plagiar al seu marit. Acusacions, totes elles, poc indicadores de la responsabilitat i implicació de la protagonista en la mort del seu home. Tot i que no desvelarem el final, la vida i circumstàncies personals de la protagonista han estat ben ventilades en públic i sacsejades mentre que el marit no apareix pràcticament al llarg del metratge (si bé és molt anomenat).
Judici legal i emocional
Anatomia de una caída és un rigorós film que planteja no només el judici a una dona exclusivament per fer-ho. També fa una radiografia de la decadència d’una història d’amor a la qual assistim en off, a través de les proves i testimonis del judici. I encara Triet fa un apunt més per qüestionar la diferència entre ficció i realitat, ja que la protagonista escriu inspirant-se en la seva vida i el fiscal fa servir els seus llibres per demostrar (si més no, insinuar) la seva culpabilitat. La posada en escena en forma de judici es beneficia de les sorpreses que es van desvetllant amb l’aparició de noves “proves” afegint un suspens incòmode en l’espectador.

A Anatomia de una caída gran part del pes interpretatiu recau sobre l’actriu alemanya Sandra Hüller. Alguns recordaran com a protagonista de films com Toni Erdmann (2016) o Requiem (El exorcismo de Micaela, 2006). Hüller sap imprimir en tot moment caràcter i ambigüitat al personatge que interpreta. Menció especial també per Pierre François Garel que, donant vida a l’advocat de l’acusació, marca un ritme frenètic amb les seves intervencions.
Veredicte
El millor: el magnetisme de Sandra Hüller al llarg del film.
El pitjor: un metratge massa llarg que pot fer perdre l’interès en algun moment.
Nota: 8