American Primeval és una obra que emergeix com una declaració de guerra al concepte clàssic de la narració històrica i cinematogràfica. No és només una sèrie que explora les arrels de la història d’Amèrica, sinó un exercici visual i emocional que fa un crit a la necessitat de revisitar el passat des de la perspectiva de les seves contradiccions i la seva brutícia inherent.

Un western que desafia les convencions
Des del primer fotograma, la producció imposa un ritme salvatge, un tempo que trenca qualsevol idealització del mite nord-americà i el presenta tal com és: brut, violenta i imprevisible. Així com Deadwood va fer que l’Old West fos un lloc de decadència i lluita per l’existència, American Primeval ens obre les portes a una Amèrica primitiva que, malgrat la seva bellesa gairebé sobrenatural, es fonamenta en la lluita constant per la supervivència.
La seva estètica és una de les primeres coses que criden l’atenció: paisatges immensos, enormes deserts que acullen els personatges com si fossin espectres perduts en el temps. Les textures de la terra, la pols i el vent semblen respirar al mateix ritme que els protagonistes, i això crea una sensació d’opressió, de no poder escapar d’un cicle etern de violència i sacrifici.
Els personatges estan tallats en l’escorça de la duresa. No trobarem aquí herois ni màrtirs; el que veiem és l’esforç de l’individu per definir-se en un món que no perdona, que es construeix a base de decisions difícils i amb un sacrifici emocional palpable. Aquesta humanitat crua és el que fa que American Primeval sigui tan absorbent i, a la vegada, tan incòmoda de veure. Els diàlegs són directes, punyents, i tot i que la trama pot semblar que es desenvolupa a poc a poc, cada escena està plena de tensió. La sèrie ens demostra que, a vegades, la mesura de l’esforç d’un personatge no es troba en les seves accions, sinó en el dolor que porta a dins.
Personatges a l’ombra de la moralitat
El guió és una joia d’ambigüitat moral, sense herois clars ni dimonis absoluts. Tot i que l’argument està profundament lligat a la història d’Amèrica, ens obliga a replantejar-nos què vol dir ser “civilitzat” i quines formes de violència necessàries s’han amagat al llarg del temps sota les nostres narratives.

En un moment en què la narrativa audiovisual sembla obsessionada amb els efectes especials i l’espectacle buit, American Primeval troba el seu poder en el silenci de la terra i els ulls d’aquells que caminen sobre ella. Cada mirada sembla carregar amb la memòria de les decisions de les generacions passades. Els moments més intensos no són els grans gestos dramàtics, sinó els gestos menors, les paraules no dites, la mirada perduda en el no-res.
American Primeval no és només una sèrie de western. És una reflexió sobre la condició humana, sobre l’arrel de la nostra societat, sobre les terres que van veure néixer els somnis d’Amèrica, però també les seves misèries. És el tipus d’obra que deixa una empremta profunda, que et força a mirar la realitat amb un altre ull i, potser, a veure-la per la primera vegada.
En conclusió, el que sobresurt de la sèrie és la seva valentia: el coratge de mostrar el passat sense embuts, sense filtres, sense la promesa de redempció. Aquí no hi ha espai per a la nostàlgia, només per la realitat.

Veredicte
Agradarà: a aquells que busquen una història profundament crua i sense concessions, amb personatges complexos i un discurs que qüestiona la moralitat i els fonaments de la nostra història.
No agradarà: a aquells que esperen una sèrie de western convencional amb herois clars i un desenvolupament lineal.
Enganxòmetre: 8
Nota: 7,5