American fiction és un dels films més intel·ligents de l’any. Estrenada el 27 de febrer directament a Amazon Prime Video, la pel·lícula ha aconseguit colar-se entre les 10 candidates a l’Oscar a la Millor Pel·lícula. La primera pel·lícula del guionista expert en sèries, Cord Jefferson (Watchmen, Master of none), és un dard enverinat a tota la correcció política que s’ha apoderat del món intel·lectual durant el segle XXI.
Se suposa que les dones han de fer llibres “de dones”? I els gais han de fer pel·lícules “de gais”? Per la mateixa regla de tres, els negres han de fer productes “de negres”? Però, què és una pel·lícula de dones. O de gais? O de negres? I permeteu-me una pregunta més. Un home blanc heterosexual pot fer una pel·lícula o llibre de dones negres gais?
American fiction: el dit a la nafra de la correcció política
Aquest film és polèmic i escandalós partint d’una premissa molt enginyosa. És una crítica total al postureig. Basada en la novel·la Erasure de Percival Everett (2001), American fiction explica el viatge intern i extern d’un novel·lista frustrat que, per mofar-se del sistema, escriu (amb pseudònim) un llibre de broma “de negres” carregat d’estereotips. I després, per sorpresa de tots, el llibre esdevé un èxit. La tribuna de la intel·lectualitat s’ho ha pres seriosament. Han vist una novel·la crua, lliure i real (perquè l’ha fet un negre sobre coses de negres). Òbviament, les “coses de negres” són la delinqüència, famílies desestructurades, pobresa i drama social. El que ell mateix defineix com black trauma porn. I que, curiosament, interessa als editors i lectors blancs i cultivats.
Jeffrey Wright (Westworld) encarna de manera magistral la dualitat del protagonista. Un erudit que s’ha de fer passar per gàngster per triomfar. És subtil i divertit. Reflecteix la incomoditat de la situació i carrega el pes del film amb solvència. American fiction ens fa pensar i ens distreu. Posa la hipocresia davant del mirall. Ens pregunta per què ens agrada The Wire. És una broma en si mateixa per burlar-se de la societat perfecta en la qual suposadament vivim les classes privilegiades. I tot plegat amb els conflictes racials al mig. Que llestos han estat… Que merescudes les nominacions als Oscars.
Veredicte
El millor: el sentit de l’humor irònic i esmolat i la tria del protagonista (Jeffrey Wright).
El pitjor: que hagi arribat tard i malament només a Amazon Prime.
Nota: 8,5