La notícia no és d’ara mateix, sinó del març d’aquest any, però és preocupant. Amazon va comprar la Metro-Goldwyn-Mayer per 8.500 milions de dòlars. Això inclou tot el seu catàleg posterior a 1986 (encara propietat d’empreses de Ted Turner). Això comprèn 4.000 llargmetratges i 17.000 episodis de televisió, que anirà incorporant a la seva plataforma Amazon Prime Video. No és la primera vegada que la mítica MGM canvia de mans des del desmembrament del studio system als anys 50 del segle passat. Recordem que es va fundar el 1924 i que ha passat per un fotimer de mans.
Jo entenc les grans concentracions d’empreses i més en el sector audiovisual on les inversions són molt altes, però estan arribant a uns extrems en què resulta difícil no dir que el sector no s’hagi convertit en un gran oligopoli. Potser són pors meves perquè la Comissió Europea ha dictaminat que “no tenen preocupacions respecte a qüestions de competència”. Que s’ho facin mirar els d’Estrasburg, que una vegada més demostren que estan al servei del gran capital. I tant que una concentració com aquesta afecta la competència, igual que les que han fet i els que es faran! Igual que la compra de Fox per Disney o les que siguin.
En la meva opinió, totes les concentracions tan bèsties com Amazon-MGM, van en contra de la llibertat i no afecta només a l’audiovisual sinó a tots els àmbits de la vida. És un monopoli multisectorial que fa, en aquest cas, que el grup es beneficiï del control absolut d’una pila de d’altres sectors, imposant les seves condicions d’una manera dràstica, sense possibilitats de rèplica. Pregunteu als negocis petits.
Només en l’àmbit cinematogràfic, això vol dir que Amazon pot imposar el contingut de les seves produccions o pot posar els preus que vulgui amb l’aval dels títols del seu catàleg, i quin catàleg! Tots els James Bond, La Pantera Rosa, El Silenci dels Anyells, El Màgic d’Oz i els grans musicals, Ballant amb Llops, Thelma i Louise… O series com Fargo, El Cuento de la Criada, Vikings… A més, ja té els drets i pot fer els productes que li petin, sagues, seqüeles, preqüeles, spin offs…
En total controlarà més de 56.000 títols, mentre que Netflix, el rival que la segueix, només en té 20.000 (només!). A més, Amazon crea una sinergia que afavoreix a totes les empreses que té en una pila de sectors. Per exemple, Disney ha aconseguit a l’estat nord-americà de Florida una independència política i sobretot fiscal (gràcies al territori d’Orlando i els seus parcs temàtics) i han hagut de canviar la llei perquè no estigui per sobre del mateix estat. Un govern independent dins d’un país on teòricament es vota. On pot arribar Amazon si se la deixa. Tot el món encara pateix l’americanització del sistema social i dels hàbits de vida per afavorir un consum privilegiat gràcies a deixar en llibertat al cinema de Hollywood des de temps immemorials. Els Estats Units han conquistat el món gràcies al cinema.
Com es pot competir contra els monopolis com aquest? A les plataformes d’exhibició amb imaginació (com fan Filmin o FlixOlé, per exemple, especialitzant-se, encara que sigui un negoci menor) i resar perquè surtin els números. A la producció no ho tinc tant clar. On podràs anar amb un projecte a buscar finançament, si no vas a Amazon? Com podràs fer una pel·lícula en llibertat total? Queda clar que, com a mínim, t’imposaran els continguts i acabarem que tots els productes audiovisuals seran políticament correctes. Estem fregant el Gran Germà. L’Orwell ja ho deia.
