Skydance produeix per Netflix la segona temporada d’Altered Carbon, aquella sèrie que parlava d’un futur en què l’eternitat era possible gràcies a unes piles que contenien l’ànima del subjecte, el qual podia canviar contínuament de funda o cos quan aquest ja es quedava inservible. En aquesta nova temporada l’heroi, en Takeshi Kovacs, vaga pel món canviant de funda per poder trobar la seva estimada Quellcrist Falconer, la líder de la Revolta amb l’inestimable ajuda de la seva IA, en Poe. Però és capturat i ressuscitat per un MAD en una nova funda militar. La seva missió serà protegir el MAD a canvi d’aconseguir informació que l’apropi a Falconer però quan desperta tots han mort i haurà de desxifrar què ha succeït.
Repartiment
Sembla que com a les pel·lis d’Alien, que hi havia un director diferent per a cada nou episodi, aquí hi haurà un actor per a cada nova temporada. Ara el rostre de Takeshi Kovacs és Anthony Mackie, el Falcon de Marvel. 30 anys després dels esdeveniments de la primera temporada, en Takeshi Kovacs aconsegueix una nova funda, ara amb tecnologia militar que li atorga nous poders. El desencís que tenia el personatge a la primera temporada es canvia pel turment de la recerca de la persona estimada. Mackie tenia la difícil tasca de fer-nos oblidar el Kinnaman gris i dur de la primera temporada i no en surt guanyador. A favor, sí és cert, que li atorga un romanticisme nostàlgic al personatge que no havíem vist.
En aquesta temporada pren més importància Renée Elise Goldsberry fins al punt de disputar-li a Mackie el protagonisme, perquè la recuperació de la seva memòria serà el fil conductor de tota la temporada. Goldsberry interpreta Quellcrist Falconer, l’amor perdut d’en Kovacs, qui li va ensenyar tot el que sap. El seu personatge du una arma de guerra amnèsic que tothom utilitza per tal d’aconseguir les seves fites i que li permet lluir-se tant en les escenes d’acció com en la interpretació d’un doble personatge: una assassina sense escrúpols i una dona vulnerable que necessita que l’ajudin a saber qui és i perquè actua d’aquesta manera.
En Chris Conner torna a ser Poe, aquest personatge atemporal degut a la seva vestimenta i que és un homenatge a Edgar Allan Poe. És el company simpàtic de l’heroi, una intel·ligència artificial que està defectuosa i que decideix ajudar en Kovacs a la seva cerca tot i que no li deu res. Conner està perfecte com a passerell en aquesta història, el problema és que les trames són les que menys poden interessar.
Per últim, com a ressenyable, hi tenim Lela Loren en el paper de Danica Harlan. Ella és la governadora del planeta Harlan on es localitza l’acció. Ella és la mà que gronxa el bressol. És el seu personatge el que permet les sorpreses argumentals. En Loren té bona presència en pantalla i el seu aspecte de titella dels poderosos al principi de la temporada contrasta amb la decidida i cruel figura en què esdevé al final.
Influències
Tot i que la primera temporada bevia molt del món Blade Runner, la segona es desvia d’aquesta referència i n’adopta una altra com a pròpia. Un futur a mans de corporacions, revoltes dirigides per líders idolatrats, instal·lacions alienígenes… no us fa pensar amb Total Recall (1990)? Fins i tot el fet que Falconer sigui una desmemoriada ens remet al personatge de Quaid que va interpretar en Schwarzenegger.
El naixement de les noves fundes en bosses amniòtiques, tal com succeeix a l’episodi 1, té reminiscències al despertar de Neo en el món real a Matrix (1999). Tant Kovacs com Neo s’han de treure el respirador de la boca que els permet oxigenar-se dins del líquid en què dormen.
Al capítol 3, hi trobem dues referències clares. Per una part, el mètode que utilitza en Carrera per debilitar en Kovacs perquè aquest perdi en els seus combats contra els soldats recorda a com Còmode feria en Màximo a Gladiator (2000) per poder vèncer-lo. Per altra banda, aquest circ mediàtic en què tothom està connectat per poder veure l’execució en directe a través d’un joc a vida o mort d’en Kovacs ens remet a The Running Man (1987). Allà el bo de Schwarzenegger havia de lluitar per la seva vida davant de milions d’espectadors en una espècie de circ de gladiadors moderns.
Valoració
Aquesta segona temporada trenca amb la primera en quasi tot. No té el mateix personatge (la funda és nova), no existeix el to detectivesc de la primera, la referència al neonoir desapareix per complet (no hi ha femme fatale a la trama) i la crítica social a la diferència de classes queda totalment esvaïda. Aquí des del primer moment ja sabem qui ha matat el MAD que ha contractat en Kovacs i tot es converteix en una persecució de la memòria perduda. Hi havia moltes trames argumentals que a la primera temporada es van deixar sense explicar i que es podrien haver aprofundit en aquesta segona temporada però s’han tornat a deixar sense resposta. Els conflictes interns dels personatges que canvien constantment de funda, les lluites i diferències socials entre els rics i els pobres, les presències alienígenes, anomenats Antics, que no sabem què són ni què fan a Harlan sinó que apareixen sense sentit, són temes que es podien expandir. Però per contra hi tenim una història d’amor impossible i futurista.
Tot i que en Mackie és un reclam pels fans de la franquícia en Kevin Faige, no té el carisma per fer seva la sèrie. Trobo molt a faltar Kinnaman que és molt més profund i intens en la seva interpretació. A més, les escenes d’acció, tot i que mantenen el seu to violent i estan ben rodades, no són tan espectaculars com a la primera temporada i els efectes especials no enlluernen tan a la petita pantalla. És com si els faltés pressupost per haver pogut fer una segona temporada de més i millor.
Per tant, si eliminen tot allò que va funcionar i que es podria haver explotat encara més en aquesta segona temporada, ens quedem amb un producte lleuger i planer que aporta ben poc. Ni els nous personatges li permeten fer un salt de qualitat. És una llàstima perquè crec sincerament que tenen un bon material a les mans però han establert unes prioritats argumentals errònies al meu parer. Per sort, aquesta temporada és de 8 episodis i he de reconèixer que els tres primers em van absorbir però que posteriorment el meu interès va decaure en picat.
https://www.youtube.com/watch?v=_MzbLQBeR9Y
Veredicte
Agradarà a: fans de Total Recall que hi trobaran moltes referències.
No agradarà a: qui volgués expandir l’univers i els conflictes existencials que plantejava la primera temporada
Enganxòmetre: 5
Nota: 4