La història del cinema sempre ha estat lligada als homes i, avui dia, continua sent una indústria controlada principalment pel sexe masculí, però els seus inicis estan marcats per una dona, Alice Guy Blaché. Ella va ser la primera persona que va concebre el cinema com a tal i la primera de rodar una pel·lícula, seguint les bases de la narrativa cinematogràfica, que evidentment va inventar ella mateixa. L’any 1896 va presentar la primera pel·lícula que durava més d’un minut, El hada de los repollos i, aquest va ser l’inici d’una llarga carrera la qual va comptar amb més de 1.000 títols.
Assentant les bases
La figura de Blaché no va ser reconeguda fins fa poc més de quinze anys, anteriorment va ser oblidada i substituïda per la de George Méliès com a primer director de la història. Però va ser ella qui va establir les bases del cinema narratiu, superant les mostres audiovisuals dels germans Lumière. Amb un esperit avantguardista, Blaché va experimentar amb els efectes especials, el llenguatge cinematogràfic (plans, il·luminació, muntatge…) i la narrativa per crear ficcions fins al moment mai vistes.
Va ser la primera d’utilitzar un gramòfon al mateix temps que passava les imatges, la primera d’experimentar amb la doble exposició, les tècniques de retoc, la càmera lenta i la ràpida, així com amb els moviments cap enrere. A més, dins la seva filmografia s’hi poden trobar una gran varietat de gèneres, des del religiós, fins al policíac. Després de moltes i diverses experiències es va atrevir amb una superproducció de 30 minuts que va mobilitzar a 300 extres i van ser necessaris 25 decorats diferents.
Productora i directora
A part de realitzar ella mateixa totes les seves pel·lícules, també va crear diverses productores a França i als Estats Units i va ser la primera persona que va poder viure d’aquesta professió. A part, tot i la falta de reconeixement que ha patit durant molt de temps per part dels historiadors pel fet de ser dona, durant la seva època va ser admirada per la resta de professionals del sector. Un gran nombre de persones van seguir els seus passos i van copiar les seves maneres de fer, a causa de l’èxit que va tenir.
L’any 1953 va rebre el premi Légion d’Honneur per part del govern francès i quatre anys més tard, la Cinemateca Francesa li va retre un homenatge. Mostres d’afecte i reconeixement que posteriorment van desaparèixer igual que el seu nom en els llibres d’història.
