‘Això no és Suècia’ o els problemes de la criança moderna

- Advertisement -

Després d’inaugurar el Serielizados Fest, rebre el reconeixement per la seva originalitat a la fira internacional del MIPCOM (Cannes) i guanyar el Premi Prix Europa a la Millor Sèrie de Ficció Televisiva, Això no és Suècia arriba per fi a 3Cat.

La sèrie, creada per Aina Clotet, Daniel González i Valentina Viso, narra les peripècies de Sam i Mariana, una parella de modernets de Barcelona, per educar els seus fills lluny de la perspectiva tradicional, en una utopia de sostenibilitat, deconstrucció de gèneres i d’infantesa sense sucres refinats.

Un càsting i producció internacional per una ficció plurilingüe

- Advertisement -

Malgrat la parella protagonista, Aina Clotet (El cuerpo en llamas) i Marcel Borràs (Incèrta Glòria), així com tota l’ambientació i sentit de l’humor, remet molt a casa nostra, la producció destaca pel seu abast internacional. La sèrie està produïda per Nanouk Films, Funicular Films i Anagram Sweden (Suècia), coproduïda per 3Cat, RTVE i SVT (Suècia), en coproducció amb NDR (Alemanya) i YLE (Finlàndia) i amb el suport de l’ICEC (desenvolupament i sèries) i de Creative Europa MEDIA i amb la participació de CreASGR.

- Advertisement -

Entre el càsting, a més de cares conegudes de la ficció catalana com la ja esmenada parella protagonista, Enric Auquer (El mestre que va prometre el mar), Nausiacaa Bonnín (Cites) i Nora Navas (Pa Negre), hi trobem també les actrius sueques Liv Mjönes (Midsommar) i Ia Langhammer (Det som göms i snö). També hi participen Tomás del Estal (Antidisturbios), Mabel Rivera (Cuéntame cómo pasó) i es presenta a Violeta Sanvisens com a talent jove.

Com a resultat, a la sèrie hi ha presència de les llengües catalana (la principal), castellana, anglesa i sueca.

Una comèdia amb lògica narrativa de Thriller

La creadora i actriu principal, Aina Clotet, explica que la idea de la sèrie va sorgir a partir de la seva experiència personal com a mare. Després d’adonar-se de com s’havia capgirat la seva vida, i davant la falta de recursos per poder fer front a tota aquesta muntanya russa de noves emocions, va ajuntar-se amb un grup de famílies del barri per fer una “teràpia de criança”, dirigida per una psicòloga especialitzada. Aquesta experiència, que assegura que fou molt reparadora, va ser el detonant pel procés creatiu.

Vam decidir explorar la idea de com aquesta alta autoexigència sovint fa impossible el més important per als infants i per a la vida en general: estar presents, viure l’aquí i l’ara. I, sobretot, volíem riure’ns de nosaltres mateixos i criticar amb acidesa un col·lectiu privilegiat que, malgrat semblar molt conscient, està atrapat en aquesta recerca utòpica de la perfecció“.

Aquesta tensió constant que viuen els personatges, a causa de la dialèctica entre les expectatives i la realitat i la frustració que en deriva, es transmet a l’espectador, amb una lògica que defineix de thriller, de desconcert i de por.

Una crítica tant àcida com simpàtica

A través dels distints personatges, la sèrie també tracta diversos temes resultant en una crítica burlesca a un col·lectiu, o inclús una generació, que malgrat estar molt conscienciat en temàtiques com la petjada ecològica, l’opressió de gènere o la desigualtat social, es veu sovint immersa en els mateixos errors que criticaven de generacions anteriors.

- Advertisement -

Una generació d’Instapapis/mamis, massa pendents de la imatge (digital i analògica) que projecten, però que davall d’una estètica de teràpies alternatives, mobilitat sostenible i masculinitats deconstruïdes senten les mateixes pors i frustracions que s’han sentit sempre.

La mirada a Suècia, a la que remet al títol, no deixa de ser també un reflex d’aquesta aspiració utòpica, que es projecta en el país nòrdic. Però que també, davall d’una suposada felicitat i consciència social, també s’hi amaga molta merda.

Una experiència digital immersiva.

La sèrie s’estrenarà el pròxim dilluns 27 de novembre a les 22.05 a TV3, i ho farà també simultàniament a la plataforma 3Cat.

Però la vinculació digital anirà més enllà d’això, ja que la sèrie ha optat per una estratègia digital immersiva en el món educatiu, creant contingut exclusiu per a les xarxes socials que aprofundeix en els personatges i en les trames. Es tracta de petites peces digitals que ofereixen una mirada única sobre les teràpies dels pares, que complementen la seva narrativa amb vídeos especials disponibles a YouTube. Això ofereix als espectadors una immersió més completa i enriquidora en el món de l’educació “conscient”, a més de crear expectació i interacció amb els fans.

- Advertisement -
Joan Miquel Mas Salom
Graduat en Història i periodista vocacional en formació, és un enamorat de la fantasia, el terror i la ciència-ficció. Amb una vida professional caòtica i eclèctica, està sempre pendent de trobar una escletxa de temps per endinsar-se en una bona història, bé sigui entre pàgines com entre pantalles. Pot passar-se hores divagant i sobreanalitzant sèries, pel·lícules i novel·les, una qualitat que explota col·laborant amb 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents