Refugiats d’ara i abans a ‘El ventre del mar’

El nou film del director mallorquí Agustí Villaronga va ser el més premiat al Festival de Màlaga, el certamen més important dedicat al cinema espanyol. La cinta rodada mig en blanc i negre es va endur la Biznaga d’or a la Millor Pel·lícula Espanyola però també els premis al Millor Director, Millor Guió, Millor Actor pel protagonista Roger Casamajor, Millor Fotografia per Josep Maria Civit i Blai Tomàs i Millor Música per Marcus JGR.

També va sortir premiat de la seva première mundial al Festival de Cinema de Moscou. En resum, sis reconeixements que la converteixen ja en una de les pel·lícules amb més opcions d’estatueta tant als Gaudí com als Goya 2022. Aquesta dura història està rodada íntegrament a la Mallorca natal del cineasta el mes d’agost del 2020 i també s’ha pogut veure al Most i a l’Atlántida Film Fest. Després d’un llarg recorregut per aquests i altres festivals es va estrenar el 12 de novembre de 2021 als cinemes i aquest 14 de gener del 2022 arriba ja a la platafomra Filmin.

Un naufragi diferent

Basada en fets reals, amb guió i direcció d’Agustí Villaronga i inspirada en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la Oceà mar, en què l’escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s’enfronta l’ànima humana als conflictes. Així és el nou film del director d’Incerta glòria l’argument del qual gira entorn de l’horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva enmig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç El rai de la Medusa, conservat al Museu del Louvre. La semblança entre l’original i la ficció cinematogràfica és evident.

A la deriva

El projecte, que neix des del confinament, va fer canviar els plans del seu creador, Agustí Villaronga, que inicialment l’havia concebut com una obra de teatre: “En el camí se’ns va creuar una pandèmia i el món de la cultura, com molts d’altres, va quedar desprotegit. Hi va haver un moment que semblava que el món aniria a la deriva. Ens va recordar el rai d’El ventre del mar i ens vam plantejar molts dubtes. Així va néixer aquest projecte, amb la idea de comprendre’ns una mica més a nosaltres davant de les dificultats i tractant d’entendre una mica més com reacciona l’ésser humà davant dels conflictes”.

La pel·lícula no només narra un terrible fet real ocorregut durant la colonització del Senegal, sinó que posa el focus en molts conflictes actuals, com les tensions racials sorgides als Estats Units i l’abandonament que viuen moltes persones per la crisi econòmica arran de la Covid-19, i és una referència inevitable als moviments migratoris del Mediterrani. Tot plegat amb una arriscada posada en escena a cavall entre el teatre, la realitat i un complex viatge interior dels personatges. Perquè si alguna cosa mana al film són les profundes reflexions dels protagonistes sobre la condició humana i els seus costats foscos.

Ens situem a l’any 1816. La fragata Alliance, de la marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. Com que els intents d’alliberar el casc de la nau resulten inútils, no queda més remei que abandonar-la. Els bots de salvament de què disposen no arriben per acollir tots els tripulants, així que es construeix un rai d’uns 12 metres de llarg per 6 d’ample. En aquella embarcació precària hi obliguen a pujar 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns quants oficials. El pla d’evacuació de la nau preveu que els bots remolcaran el rai fins a la costa.

El pànic i la confusió s’apoderen del comboi. Per covardia o per ineptitud, els bots perden el contacte amb el rai. La soga que l’arrossega es trenca, o algú la talla. L’abandonen a la seva sort. El corrent l’arrossega i desapareix a l’horitzó. Un horror que va durar dies i dies. Un escenari en què es van mostrar la pitjor de les crueltats i la més dolça de les pietats. Un dels escenaris principals de la història és el Sindicat de Felanitx, on es van rodar els protagonistes que representen dos punts de vista oposats a l’hora d’enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, interpretats pels actors Roger Casamajor i Oscar Kapoya. L’actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Therèse. 

El ventre del mar és una producció de Testamento i La Perifèrica Produccions amb la coproducció de Turkana Films, Link-up Barcelona i Bastera Films, la participació de TV3 i IB3, el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), el finançament de l’ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i el patrocini de la Fundació Mallorca Turisme i la Mallorca Film Commission. La plataforma catalana Filmin és l’empresa encarregada de la seva distribució.

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

1 COMMENT

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents