Agustí Villaronga s’endinsa a ‘El ventre del mar’

- Advertisement -
- Advertisement -

Basada en fets reals, amb guió i direcció d’Agustí Villaronga i inspirada en el capítol que porta el mateix títol de la novel·la “Oceà mar”, en què l’escriptor italià Alessandro Baricco pretén entendre com s’enfronta l’ànima humana als conflictes. Així és el nou film del director d’Incerta glòria l’argument del qual gira entorn de l’horror que viuen durant dies i dies 147 homes confinats en un rai a la deriva enmig del mar. Aquest naufragi va ser immortalitzat pel pintor francès Théodore Géricault en el famós llenç El rai de la Medusa, conservat al Museu del Louvre. La semblança entre l’original i la ficció cinematogràfica és evident.

El film encara no té una data d’estrena prevista al nostre país però ha estat seleccionat per participar en la secció oficial del Festival de Moscou, que se celebrarà del 22 al 29 d’abril en la que serà la seva premiere mundial. Aquesta dura història està rodada íntegrament a la Mallorca natal del cineasta el mes d’agost passat.

A la deriva

El projecte, que neix des del confinament, va fer canviar els plans del seu creador, Agustí Villaronga, que inicialment l’havia concebut com una obra de teatre: “En el camí se’ns va creuar una pandèmia i el món de la cultura, com molts d’altres, va quedar desprotegit. Hi va haver un moment que semblava que el món aniria a la deriva. Ens va recordar el rai d’El ventre del mar i ens vam plantejar molts dubtes. Així va néixer aquest projecte, amb la idea de comprendre’ns una mica més a nosaltres davant de les dificultats i tractant d’entendre una mica més com reacciona l’ésser humà davant dels conflictes”.

La pel·lícula no només narra un terrible fet real ocorregut durant la colonització del Senegal, sinó que posa el focus en molts conflictes actuals, com les tensions racials sorgides als Estats Units i l’abandonament que viuen moltes persones per la crisi econòmica arran de la Covid-19, i és una referència inevitable als moviments migratoris del Mediterrani.

Ens situem a l’any 1816. La fragata Alliance, de la marina francesa, embarranca en un banc de sorra davant de les costes del Senegal. Com que els intents d’alliberar el casc de la nau resulten inútils, no queda més remei que abandonar-la. Els bots de salvament de què disposen no arriben per acollir tots els tripulants, així que es construeix un rai d’uns 12 metres de llarg per 6 d’ample. En aquella embarcació precària hi obliguen a pujar 147 homes: soldats, mariners, algun passatger i uns quants oficials. El pla d’evacuació de la nau preveu que els bots remolcaran el rai fins a la costa.

El pànic i la confusió s’apoderen del comboi. Per covardia o per ineptitud, els bots perden el contacte amb el rai. La soga que l’arrossega es trenca, o algú la talla. L’abandonen a la seva sort. El corrent l’arrossega i desapareix a l’horitzó. Un horror que va durar dies i dies. Un escenari en què es van mostrar la pitjor de les crueltats i la més dolça de les pietats. Un dels escenaris principals de la història és el Sindicat de Felanitx, on es van rodar els protagonistes que representen dos punts de vista oposats a l’hora d’enfrontar-se al naufragi: un oficial i un mariner, interpretats pels actors Roger Casamajor i Oscar Kapoya. L’actriu mallorquina Muminu Diallo fa el paper de Therèse. 

El ventre del mar és una producció de Testamento i La Perifèrica Produccions amb la coproducció de Turkana Films, Link-up Barcelona i Bastera Films, la participació de TV3 i IB3, el suport de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals), el finançament de l’ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals) i el patrocini de la Fundació Mallorca Turisme i la Mallorca Film Commission.

- Advertisement -
Redacció
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents