Avui dia el cinema està en plena crisi de creativitat i li costa seguir endavant amb noves propostes originals i innovadores. Tant es així que aquesta crisi s’ha agreujat fins al punt de fer adaptacions tant de llibres, videojocs i fins i tot llegendes urbanes, deixant enrere els guions originals i les idees creades des de zero. Però, el que realment és preocupant no són les adaptacions que es duen a terme contínuament sinó com estan fetes, ja que arriba un punt en què no sabrem si estem davant d’una adaptació o d’una pel·lícula totalment diferent a la història original.
Això ha passat contínuament a tot tipus de països i cinemes, començant pel de Hollywood i acabant per l’asiàtic, i es que en ambdós casos, el problema és el mateix. Durant els darrers anys hi ha un país a Àsia que ha portat la veu cantant en el tema d’adaptacions de videojocs, i com tots estareu pensant, sí, aquest país es Japó. Una de les meques quant a l’entreteniment digital es refereix, Japó ha estat sempre al capdavant en aquest camp i ens ha portat de tot, tant bo com dolent, però quan intenten adaptar aquests videojocs al cinema, vénen els problemes, i és que sembla que ningú ha trobat encara la clau.
Avui toca fer un repàs a algunes de les adaptacions de videojocs fallides del cinema asiàtic. Quatre propostes que van des del més acceptable al més gran desastre. Tot i així, algunes són bastant entretingudes i espero que alguna d’aquestes us cridi l’atenció, perquè com sempre dic, es pot aprendre de tot, però si és dolent, millor.
Les quatre pel·lícules de les que parlo són Forbidden Siren, Project Zero (Fatal Frame), Corpse Party i Ao Oni (Blue demon). Curiosament aquestes quatre pel·lícules estan basades en videojocs de terror (alguns no gaire coneguts) i és que als japonesos els encanta rodar aquest tipus de llargmetratges. Així doncs, això és senyal que el J-horror (terror japonès) segueix estant a l’ordre del dia al país del sol naixent, tot i que en menys quantitat i qualitat si el comparem amb el de finals dels 90 i principis del 2000.
Forbidden Siren
La història ens explica com un escriptor es trasllada a viure a una illa remota amb els seus dos fills. Després d’organitzar-se a la seva nova casa, un veí els saluda i els dóna la benvinguda, no sense abans fer-li un resum de les normes i regles de la petita població de l’illa. La més important de totes: no sortir quan la sirena comenci a sonar.
Forbidden Siren és una adaptació del videojoc de Play Station 2 que porta el mateix nom, (tot i que la pel·lícula està basada en la seva segona part), la qual va ser un gran encert per la seva tensió i mal rotllo. Un dels videojocs més coneguts de l’època. Hem de reconèixer que segurament aquesta és la millor adaptació de les quatre juntament amb Ao Oni.
El punt fort d’aquesta adaptació és la bona elecció de la localització i la seva ambientació tensa. La càmera a vegades és una mica caòtica, però res greu al cap i a la fi. La història es bastant fidel a l’original i a més els actors no ho fan gens malament, dins de totes les limitacions de la cinta, que realment té un pressupost molt ajustat i està catalogada com a sèrie b. Aquesta és la meva millor recomanació de les quatre presents avui.
Project Zero/ Fatal Frame
Una estudiant anomenada Aya Tsukimori queda maleïda i és incapaç de sortir de la seva habitació situada a l’escola on estudia. Mentrestant, moltes estudiants comencen a veure fantasmes a l’escola, mentre algunes desapareixen i són trobades temps després ofegades de manera misteriosa a un riu proper. Amb aquesta situació al seu voltant, Aya intentarà comunicar-se amb Michi, una de les estudiants del centre per intentar acabar amb aquesta maledicció.
En aquesta ocasió podem extreure dues coses clares d’aquesta adaptació: la història és entretinguda i a la vegada no té res a veure amb el videojoc original. A més podem sumar-li que la seva qualitat és bastant més elevada que en els altres tres casos i que la directora (Mari Asato) té una trajectòria bastant més meritòria i molt més dedicada al gènere del terror, cosa que es nota a la pel·lícula.
Hem de dir que a nivell d’actuació la pel·lícula està a un molt bon nivell (sempre dins del camp de les adaptacions, no del cinema en general) i que la història té algun gir interessant. Tot i així, la duració és massa llarga i la falta de fidelitat farà que molts no vegin en aquesta adaptació res a valorar o res a destacar. Un error massa car en treure protagonisme a la càmera de fotografia, la cal és un objecte clau dels videojocs que a tants fans va atemorir fa uns anys a consoles.
Corpse party
Un grup d’estudiants queda atrapat dins la seva escola quan es disposen a recollir la classe després del festival de cada any. L’escola té fama d’estar encantada i un ritual proposat per una de les alumnes farà que tots entrin en una dimensió desconeguda i començaran a passar un munt de casos paranormals.
Una adaptació d’una saga de jocs de terror per ordinadors que va sortir fa bastants anys (1996) i que està dins de la moda dels RPG (jocs de rol). Hem de dir que després van sortir remakes a causa de la seva gran fama i que finalment van decidir rodar aquesta pel·lícula com un homenatge als fans del joc. Desgraciadament aquesta és la pitjor adaptació de les quatre i segurament una de les pitjors que s’han fet mai dins del país nipó. Una pena pels seguidors de la saga.
Tot a la cinta està molt mal optimitzada, des de la càmera que passa de ser confusa a provocar mals de cap per la seva poca tensió i fermesa a l’hora de rodar les escenes, fins als seus efectes especials i maquillatge, els quals són pèssims i deixen molt a desitjar. Hem de dir també que les actuacions són horribles, deixant patent el poc pressupost i el poc talent de l’equip que ha dut a terme la pel·lícula. A més la història és molt confusa i difícil de seguir, tenint en compte també que les decisions de guió en algunes situacions són totalment inexplicables i absurdes. Dins de la sèrie B això és un autèntic caos. Per tant, un llargmetratge a deixar a l’oblit totalment.
Ao Oni
Un grup d’estudiants (un altre cop) entren en el que sembla una mansió abandonada però que segons diuen està encantada. El que no saben és que en entrar trobaran molt més del que s’imaginaven.
Basada en el joc d’ordinador més famós dins dels RPG Makers (un sistema casolà perquè qualsevol pugui crear els seus propis jocs des de casa) de PC que han crescut en fama en els últims anys de manera gradual. Ao Oni és doncs un referent dins del país nipó i podem dir que aquesta adaptació és molt fidel al producte original.
El seu títol en anglès (Blue demon) fa referència a la criatura que els estudiants trobaran dins la mansió i la qual serà tot un misteri fins al final. És una cinta de Sèrie B així que no podem esperar una gran qualitat, però dins les seves limitacions està molt bé. Cal destacar la bona ambientació i la bona elecció de la mansió, la qual causa una preocupació constant i és fidel a com podríem imaginar-la al videojoc. Aquesta és l’altre recomanació si us heu d’endinsar en les adaptacions de jocs i de sèrie B del Japó.
Per tant podem dir que tenim dues bones adaptacions com són Forbidden Siren i Ao Oni i dos errors, Fatal Frame i Corpse Party. Tot i que un dels errors és més aviat pel guió que per cap altra cosa. Els que tingueu temps lliure ja teniu jocs i pel·lícules per veure i jugar!
