Jack Reacher ha tornat i segueix en bona forma. Tom Cruise interpreta de nou l’ex comandant, amant de les baralles i especialista a resoldre problemes que ningú més pot (o vol) fer-se càrrec i ho fa amb un bon resultat. Jack Reacher: Never go back, no deixa de ser una pel·lícula d’acció a l’estil Missió Impossible però amb un to més madur.
En aquesta segona aparició del personatge també es profunditza una mica més en la seva psicologia a través de la seva “relació” amb la coprotagonista femenina, Cobie Smulders, i amb una jove rossa que li suposarà més d’un mal de cap (i en aquest cas, força literal).
Als seus 54 anys, Cruise demostra que l’acció segueix sent el seu fort i, tot i que la pel·lícula no aporta cap novetat al gènere, més enllà d’una nova trama, la seqüela funciona i fa passar una bona estona amb persecucions, conspiracions i escenes d’alt voltatge. Cruise és el protagonista absolut del film però Cobie Smulders mereix una menció especial, ja que, tot i que la seguim veient en un paper de dona dura a l’estil de The Avengers, demostra que és més que una cara bonica i està a l’altura de les circumstàncies.
La presència del director Edward Zwick (Diamants de sang, L’últim samurai) dóna aquest punt de serietat al film que el separa d’altres pel·lícules que entrarien dins aquesta categoria com la mencionada anteriorment. Ens acosta a un Jack Reacher més humà, que mostra el seu costat més vulnerable, tot i que segueix amb el seu estil directe i saltant-se les normes preestablertes.
En aquesta ocasió Reacher ha de demostrar la innocència de la comandant Susan Turner, que ha estat acusada d’espionatge i traïció contra el seu país. Una missió que farà que es replantegi les seves prioritats i el seu estil de vida. Entre les escenes d’acció, la investigació i les fugides amunt i avall, el film també té temps per l’humor. No estem parlant d’una comèdia però sap trobar la mesura justa per treure un somriure a l’espectador i fer més distès l’ambient.
VEREDICTE
El millor: Combina perfectament cops de puny i cosses amb un bon argument.
El pitjor: No aporta cap novetat al gènere dels films d’acció.
Nota: 6,5
