Abusos sexuals i violacions a la indústria del cinema

- Advertisement -

No cal que sigui 8M per parlar de segons què. D’entre tots els elogis i reconeixements que rebem al voltant del dia de les dones, em quedo amb el de ‘valentes’. Perquè ser dona significa ser valenta una vegada i una altra i fins i tot, a voltes, ser molt i molt valenta. No entrarem a relatar de quines formes ho hem de ser ni tots els perills i desigualtats a què ens enfrontem dia rere dia, perquè aquí hem vingut a parlar de cinema. I parlant de cinema, no em volia oblidar de totes les dones valentes que han destapat casos d’abusos i violacions dins de la indústria del cinema, que no són pocs.

El més sonat, sens dubte, i un dels més recents és el cas de Harvey Weinstein, ja que va ser l’impulsor del moviment #MeToo. L’arxiconegut productor de Hollywood era un dels homes més poderosos de la indústria, de manera que les millors i més destacades pel·lícules passaven per les seves mans, una situació de la qual es va aprofitar per abusar i violar un munt de dones. Les citava per parlar d’una pel·lícula en una habitació d’hotel, amb poca roba, i la resta ja us la podeu imaginar. Annabella Sciorra, Miriam Haley, Gwyneth Paltrow, Dawn Dunning, Tarale Wulff, Lauren Young, Jessica Mann, Angelina Jolie… Gairebé 90 dones van acusar públicament Weinstein, qui finalment va ser condemnat i és a la presó.

- Advertisement -

- Advertisement -

També és molt conegut el cas de Roman Polanski, qui va ser acusat de violació per Samantha Geimer l’any 1977 quan aquesta només tenia 13 anys. Després de 42 dies a la presó, i aprofitant la llibertat condicional, Polanski va fugir de la justícia nord-americana esdevenint un pròfug encara avui dia emparat per la impossibilitat de ser extradit (és tot un entramat que donaria per un altre article). A aquesta acusació en van seguir algunes més. Per tot plegat, molts anys després el 2018, el director va ser expulsat de l’Acadèmia de Hollywood, que després de 40 anys (i gràcies a la pressió del moviment #MeToo) va entendre que tot i ser molt bon director no es pot anar per la vida violant dones. Tot i això, continua en llibertat i fent pel·lícules.

No ens podem oblidar de Bill Cosby, el pare d’Amèrica. El 2015 van començar a aparèixer dones que acusaven Cosby d’haver-les agredit sexualment en algun moment de la seva carrera. Algunes agressions es remuntaven a 1960 i l’únic cas que es va poder portar als tribunals a causa de la prescripció del delicte va ser el d’Andrea Constand, una dona que assegurava que va ser drogada i violada pel còmic quan era molt joveneta. Després d’un primer judici nul, finalment el 2017 va ser condemnat a gairebé 10 anys de presó, on es troba ara mateix i des d’on va assegurar en una entrevista a Black Press USA que no sentirien dir que sentia remordiments.

Ells han estat condemnats, però són molts els casos en què els actors s’han vist esquitxats per aquest degoteig constant de denúncies que ha anat a l’alça en els últims anys. Dustin Hoffman, Jeffrey Tambor, Nicolas Cage, Steven Seagal, Cassey Affleck… El tema ha fet bullir l’olla durant molt de temps, i era evident que tard o d’hora apareixeria alguna pel·lícula sobre la qüestió. Bombshell, protagonitzada per Charlize Theron, Margot Robbie i Nicole Kidman fa un mes i escaig que va posar sobre la taula el cas dels abusos comesos per Roger Ailes, el director de la cadena Fox News.

Però els abusos dins de la indústria del cinema no només es redueixen a Hollywood, sinó que el cinema espanyol també pateix aquesta xacra. A partir de l’escàndol Weinstein i sense assenyalar ningú, hi ha hagut moltes actrius que han comentat haver passat per experiències traumàtiques.

Belén Rueda va afirmar en una ocasió que se les va tenir amb un peix gros de Telecinco. Leticia Dolera també va parlar d’un director que li va tocar els pits en una festa i d’un altre home, que anys més tard, li va tocar el cul descaradament una prova de llums. Aitana Sánchez Gijón comenta que un director la va citar una vegada en un hotel i que a poc a poc es va anar atansant cada vegada més a ella. I com aquest, molts altres casos.

És una llàstima que en ple segle XXI encara hi hagi homes que se serveixin de la seva condició d’homes i del seu poder per forçar dones. La lluita serà llarga i, pel que sembla, aferrissada.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents