Basant-se en el llibre homònim del periodista i assagista John Preston, A Very English Scandal explica la història de Jeremy Thorpe (Hugh Grant), membre del parlament britànic i figura ascendent dins del partit liberal, que coneix casualment a un jove anomenat Norman Scott (Ben Whishaw), durant uns dies de vacances. L’enamorament sobtat ocorre de manera gairebé immediata, i Thorpe decideix donar-li un treball i posar-li un pis on establir el seu niu d’amor. Durant diversos anys de relació tot és perfecte, però l’ascens de Thorpe en el partit precisa un canvi en la seva doble vida. Abandona a Scott, deixant-lo sumit en el desamor i la pobresa, i quan aquest amenaça en revelar el seu romanç, Thorpe planeja assassinar-lo.
Amb aquesta premissa, la minisèrie de tres capítols produïda per la BBC i distribuïda al nostre país per Amazon Prime Video, narra, per una banda, una història cruel i esquinçadora en una Anglaterra on l’homosexualitat era considerada un delicte, i, per l’altra, una història de desamor i abandó. Una història tragicòmica narrada de manera excepcional, gràcies a un brillant guió signat per Russell T. Davies (It’s a sin, 2021), una magistral direcció a càrrec d’Stephen Frears (Dangerous Liaisons, 1988) i unes impecables interpretacions de dos actors en estat de gràcia.
Són ells i només ells, amb les seves grans i convincents interpretacions, capaços de sostenir una història amb tant de rerefons i drama d’una forma tan descarada i esmolada, i carregada amb tant d’humor. Grant amb un personatge amb el seu característic ‘british style’ i marcada vis còmica, i Whishaw amb un personatge excessiu i histriònic.
La minisèrie indaga en un passat dins la societat anglesa ple d’ombres, però sense arribar a caure mai en el melodrama fàcil, tractant la història amb atreviment i el punt just de compassió amb les figures que retrata. Frears sap com trobar el difícil equilibri entre la denúncia social i l’humor, gràcies a una factura impecable i uns diàlegs àgils i esmolats. El seu treball se suma al corrent de projectes de la BBC compromesos amb la lluita pels drets i la visibilitat de la comunitat LGBTI+, que llancen llum sobre la història de l’opressió dels homosexuals al Regne Unit, com London Spy (2015) o Man in an Orange Shirt (2017). I demostra que l’humor és la millor arma contra l’opressió.
En definitiva, aquesta tragicomèdia tan anglesa pendula amb gràcia, elegància i desimboltura entre la descripció de l’esperit d’època, el retrat de les misèries de l’‘establishment’ polític, el gènere policial i la comèdia d’embolics.
Veredicte
Agradarà: als que aplaudeixen que la televisió s’arrisqui amb històries pertorbadores.
No agradarà: als que prefereixen les sèries clàssiques i elegants de la BBC.
Enganxòmetre: 7
Nota: 8
