Un virus desconegut. Un hospital al límit. Metges i infermers que van al 200%. Us sona d’alguna cosa? Doncs a la sèrie francesa Hipòcrates hi trobem tot això i més. La sèrie de Canal +, que podem veure a Filmin (també subtitulada en català), ens explica com, a causa de les mesures preventives preses en un hospital públic, els metges a càrrec del departament de medicina interna han de romandre en quarantena durant 24 hores. Tres residents sense experiència i un metge forense que no es coneixen han de fer front a la situació i assumir el control del departament pel seu compte, sense saber que aquesta quarantena temporal està a punt d’estendre’s indefinidament.
El que el principi sembla una sèrie més de metges acaba convertint-se en un petit drama personal degut a les subtrames que arrosseguen els quatre protagonistes. I és en aquesta vessant dramàtica (carregada de crítica social) on la ficció esdevé més interessant. La radiografia de la precarietat laboral, de la multiculturalitat francesa i les pinzellades de crítica al consevadurisme són els elements que més atrapen. Poc a poc les trifulgues de malalts, reanimacions in extremis i corredisses pels passadissos (típiques i tòpiques de les sèries d’hospitals) acaben passant a un segon terme a favor de les històries emotives que amaguen els personatges.
Tot i que té un punt d’addictiu, Hipòcrates no aconsegueix fer un pas més enllà i es queda en una sèrie de metges més. Cal alguna cosa més que adrenalina i malalties estranyes per ser original en aquest tipus de productes i tot i que en algun moment aconsegueix sorprendre la majoria del metratge et deixa amb sensació de déja vu. Això no treu que sigui interessant des del punt de vista social i que serveixi com a exemple de com de saturats van els hospitals. També reflecteix molt bé la dicotomia vida personal contra vida laboral dels metges i ens mostra sense pèls a la llengua que també s’equivoquen i no són éssers aliens al que passa fora de les parats on treballen.
Veredicte
Agradarà a: qui apreciï les històries dels personatges (metges i pacients) i les seves motxilles emocionals més enllà de les malalties
No agradarà a: els que fugen de les sèries de metges per l’allau de tòpics i la repetició d’escenes.
Enganxòmetre: 7
Nota: 6
