Dia 221 ocupant l’últim videoclub de Catalunya.
Primer dia amb connexió:
M’agrada pensar que algú de vosaltres estava preocupat. D’ençà que us vaig proposar iniciar una ocupació massiva, he perdut el nord. Sé que no heu rebut notícies, però l’entorn precari en el qual em trobo, em dificulta una mica la comunicació amb el món exterior. A la redacció no m’han dit res, per tant suposo que no els deuen haver arribat el centenar d’articles que he estat escrivint tot aquest temps en reclusió. Però això sembla que ha canviat. La setmana passada una parella de xinesos es va mudar al pis de sobre i fa dos dies que tinc Internet. Aquest parell de burros no han posat contrasenya, fet que em permet seguir tramant la Revolució del VHS. Sí, ja li he trobat nom a aquest moviment d’ocupació massiu que vam iniciar fa gairebé un any. Ara ja és oficial.
El cas és que he estat ocupat. Fa tres mesos que cada dia ve un jove de l’Ajuntament, dient-me que he de marxar. Al principi era educat, però l’últim dia em vaig veure gasejat pels Mossos d’Esquadra. No passa res, tranquils. Al videoclub hi ha de tot. Els vaig dir que no sortiria llevat que declaressin aquest lloc Patrimoni de la Humanitat. Prefereixo no dir on es troba, ja que és l’últim i no crec que pogués resistir la invasió d’un altre supermercat. És l’últim arbre en aquest paratge àrid i deshumanitzat. L’aixopluc enmig d’un núvol permanent de pluja àcida.
Amb el pas dels dies he descobert com punxar la corrent i ara puc veure tot el que vulgui. Se’m va espatllar el DVD, però m’he adonat que rebobinar cintes és mil vegades millor per combatre l’avorriment. I molt més instructiu. He estat fent els deures i ara sé com combatre les forces d’ocupació.
Només heu de mirar en bucle 1997: Escape from New York de John Carpenter. M’he deixat barba com en Kurt Russell i ara puc disparar a dues mans. L’únic que em falten son bales. De moment faig fora els mossos amb totes les còpies de la saga Crepúsculo i els reboots d’Step Up. I marxen ràpid, eh?
I pensar que ara per fer pel·lícules d’acció només fa falta en Dwayne Johnson i un parell d’actors catxes que omplin pantalla per suplir la carència de guió. A veure, no és que en John Carpenter tingués uns guions molt elaborats, però no fotem, el Michael Bay de torn no li arriba ni a la sola de les sabates. Dono gràcies al VHS, així no he de veure les noves versions de Fast & Furious, en què tots els bums i cracs i pams i pums estan fets per ordinador. Amics, els ordinadors no fan bones pel·lícules, almenys no tan com l’enginy i el poc pressupost. I aquí al videoclub, d’enginy i poc pressupost n’anem sobrats.
Ja ho sabeu. Les barricades no les feu a Urquinaona, feu-les al videoclub. Estarem preparats.
