L’edició del 2022 del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic (o en el seu nom internacional, Asian Summer Film Festival, ASFF), es recordarà com la primera realitzada sense les restriccions dels darrers dos anys deguts a la pandèmia. El mateix director del festival, en Quim Crusellas, ho destacava en la presentació del pòster protagonitzat aquest cop per un tigre: “Per aquesta 19a edició, es presenta una imatge inspirada en una de les tradicions més esteses al sud-est asiàtic: la dansa del lleó, però fent un petit “gir argumental” i aprofitant que aquest és l’any del tigre. Fu (虎), tigre en cantonès, és un personatge apassionat i curiós, amb ganes de festa després d’un període complicat per a tothom”. La imatge és obra de l’il·lustrador Xevi Domínguez (que signa com a Xevidom) i del dissenyador Jordi Farrés de l’estudi Partee.
L’edició del 2020 va ser dels primers festivals que es van fer tot just en sortir del confinament i el pòster simbolitzava, en aquella ocasió, al gat de la sort que, a més, és la imatge del premi del festival. El gat es representava fent tota mena de malabarismes a semblança del que els organitzadors i els visitants vam haver de fer per a seguir les restriccions de seguretat del moment (per a més informació podeu llegir l’article Valors i molt cinema oriental a Vic, 2020). En canvi, l’edició del 2021, poques setmanes després de distribuir-se la primera dosi de la vacuna, la carpa Koi del pòster simbolitzava la resistència, la paciència i la sort, i qui millor que els “nitòmans” (apel·latiu amb el que s’identifiquen als fidels assistents del festival), per a representar-ho (per a més informació podeu llegir l’article Longanimitat nitòmana, 2021).
Amb epidèmia o sense, les edicions del festival es caracteritzen pels següents trets:
– La projecció a les 22 h a l’aire lliure i gratuïta d’una pel·lícula a la Bassa de los Hermanos de Vic. Aquesta projecció va ser la llavor del festival, des d’on ha anat creixent fins a l’actualitat, sense perdre la identitat de gaudir del bon cinema i amb subtítols en català en el 90% de les pel·lícules projectades en tot el festival (totes les projeccions del festival són en versió original, evidentment). Aquest cop, les nits a la Bassa es van inaugurar amb la projecció d’Anita (2021), una producció xinesa sobre la vida i obra de la cantant i actriu Anita Mui (1963-2003), tot un fenomen per a tota una generació, i que va morir en la plenitud de la seva carrera a causa d’una malaltia cancerígena, als quaranta anys.
– Una acurada representació de diferents filmografies de països com Índia, Hong Kong, Taiwan, Indonèsia, Xina, Corea del Sud o Japó, entre les que s’han pogut veure enguany tres estrenes mundials, dotze d’internacionals i cinc europees, prova del reconeixement del festival en el sector. Entre les 35 pel·lícules projectades també es van poder veure pel·lícules premiades en diferents festivals de cinema, en les acadèmies de cinema autòctones de cada producció i una selecció de pel·lícules de retrospectiva en una tasca de recuperació de títols emblemàtics, com ha estat aquest any la projecció de La llegenda del llibre segellat (天书奇谭, 1983), dirigida per Wang Suchen, en una còpia restaurada produïda per la Shanghai Animation Film Studio.
– El festival del cinema es complementa amb activitats culturals, com xerrades, tallers, exposicions i gastronomia de diferents països asiàtics, a més d’estendre el festival al llarg de l’any amb projeccions puntuals i amb la col·laboració d’altres festivals d’arreu del territori i que, és clar, també té la seva pròpia etiqueta: el #MésNits.
Aquest any, el festival ha comptat amb la visita de l’actriu japonesa Anna Nagasaki, que va presentar la pel·lícula que protagonitza, Holy Mother (2022), i del veterà actor coreà Casanova Wong, icona del cinema d’arts marcials a la dècada dels setanta i vuitanta. Casanova Wong va rebre el Gran Premi Honorífic del Festival, i va tenir la gentilesa de presentar i acompanyar-nos en la projecció de l’estrena internacional de la darrera pel·lícula que protagonitzava, Tiger’s Trigger (2021), i de la projecció de la còpia restaurada d’una de les considerades entre les millors pel·lícules de kungfu de la història: Warriors Two (贊先生 與找錢華, 1978).
Al festival també es va projectar el documental Kung Fu Stuntmen (龍虎武師, 2021), dedicat als especialistes de les pel·lícules d’acció de les produccions de Hong Kong de l’època mítica compresa entre finals dels seixanta i finals dels noranta, on els actors provinents de diferents escoles d’òpera, veritables atletes i experts en arts marcials, van impactar en els espectadors amb les seves sorprenents escenes amb coreografies espectaculars i, a la vegada, extremadament arriscades, tal com explicaven alguns d’aquests actors d’acció mítics quan relataven a les entrevistes les diferents lesions que havien tingut a la seva vida.
El documental va tenir una menció especial del jurat, format per la il·lustradora Júlia Olivella, pel director de cinema catalano-taiwanès Albert Ventura i per l’actor indi Kandarp Mehta, que van atorgar el Premi del Jurat de la 19a edició a la pel·lícula japonesa Red Post on Escher Street (エッシャー通りの 赤いポスト,2021), del sempre interessant director Sion Sono, aquest cop fent un homenatge als extres de les pel·lícules i, a la vegada, criticant als grans estudis i les seves decisions allunyades dels desitjos artístics dels directors, tot plegat amb una pàtina d’humor surrealista que va entusiasmar a tots els assistents a l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques d’Osona, seu principal del festival.
El Premi de la Crítica i el Premi del Públic “Gat de la Sort” va anar a parar a la mateixa producció, una de les més destacades del certamen, la pel·lícula d’animació xinesa I am what I am (雄狮少年, 2022), un prodigi tècnic sobre una història de danses de lleons xinesos, però que ens commou als espectadors pels seus valors transmesos a través de les aventures dels joves protagonistes, sobre l’amistat, la tenacitat, la fortalesa i la responsabilitat. Ens encomanarem de l’emoció del protagonista davant del pilar exageradament alt de les exhibicions dels balls, un pilar que ens recorda que sempre hi ha una muntanya que no es pot pujar… o quasi.
El certamen va tenir una cloenda espectacular, amb la projecció de la pel·lícula índia RRR, Rise Roar Revolt (2022), convertida en un èxit mundial ara que es pot veure per la plataforma Netflix. Una història ambientada el 1920, en plena ocupació britànica, on dos revolucionaris s’enfronten als colons de formes diferents, en una pel·lícula dotada d’escenes d’acció èpiques absolutament sorprenents i excessives, sempre cercant la complicitat de l’espectador. Inspiradora per a tots els que lluiten contra els seus colonitzadors… i per als amants al cinema d’acció, és clar.
La pròxima edició a celebrar del 18 al 23 de juliol de 2023 serà la vintena del festival de Vic, bon moment per a insistir en la important contribució a la promoció econòmica del territori en molts sentits d’aquest tipus de festivals, tant el que suposa per a l’activitat econòmica local amb la dinamització cultural, gastronòmica i d’allotjament dels assistents i visitants, com l’activitat induïda en el sector audiovisual amb la promoció dels diferents títols i protagonistes (equips tècnics i artístics de les diferents produccions, en especial dels convidats i pel·lícules seleccionades), i la possibilitat d’establir diferents relacions comercials amb empreses patrocinadores i organitzacions asiàtiques, com les que col·laboren al festival, com és el cas de The Hong Kong Economic and Trade Office in Brussels and Create HK o la Japan Foundation, entre d’altres.
Tot aquest espectacle cultural en general i cinèfil en particular és gràcies a un equip de gent que treballa tot l’any amb gran generositat perquè puguem gaudir d’unes produccions que no sempre són fàcils de poder veure, entenc que, en part, per un altre tipus de colonització cultural provinent de Nord-amèrica i que costa de reconèixer. Hem d’obrir la mirada i veure cinema d’altres cinematografies que, per cert, s’han convertit en alguns casos en potències mundials, tant en el nombre de pel·lícules produïdes com del nombre d’espectadors. Que tingueu “unes bones nits” tots els còmplices del festival, els actuals i els que esdevindreu.
