today-is-a-good-day

Autònom reinventant-se

- Advertisement -

Les faules no només ens interessen per la seva èpica o dramatisme, també per la forma en què es narren. Això és el que devia pensar la directora, coguionista i coproductora grecolemanya Sonia Liza Kenterman en concebre la seva òpera prima Tailor (Raftis, 2020). Com si es tractés d’un conte de fades, observem com el protagonista està enclaustrat al seu particular castell sota el jou del seu estricte pare, que l’ha mantingut allunyat de l’exterior, tallant-li les ales, i de com aquest albira una forma de sortir de la seva closca i obrir-se camí d’una forma inesperada.

Tailor_1

- Advertisement -

I això és el que fa Nikos, interpretat per l’actor Dimitris Imellos, que viu a les golfes de la botiga del seu pare, sense cap ostentació, on podem entreveure que és un artesà, amb les eines, utillatges i matèries primeres perfectament ordenades. El comportament meticulós i silenciós del protagonista ens fa recordar els actors del cinema mut, això sí, amb una gesticulació continguda. La mateixa directora reconeix a les entrevistes que va analitzar les pel·lícules de Buster Keaton per a captar l’essència de l’escena, i que es va inspirar en les pel·lícules franceses dels anys seixanta per a captar l’elegància i la gràcia de la seqüència.

- Advertisement -

La botiga és una sastreria que ofereix un servei exquisit i de qualitat, amb uns vestits fets a mida per homes que estiguin disposats a pagar un preu destacat, això sí, per a portar una roba que s’ho val. En el fons, Nikos és un dandi com el seu pare, com els seus clients, que es distingeixen per la seva extremada elegància i bones maneres.

Tailor_3

Però malgrat que el seu pare continua guardant els patrons i les mides dels seus clients de tota la vida (clients significatius com jutges, directius o militars), la veritat és que aquests clients ja no hi són per molts motius: bé perquè malauradament han mort, bé perquè aquest estil ja no està de moda, bé perquè el preu és massa car per a la societat grega del moment, un país que està vivint una crisi econòmica extrema durant més d’una dècada, des del 2008.

L’ingrés a l’hospital del seu vell pare, molt preocupat pels deutes amb el banc, impulsa a Nikos a cercar una solució més enllà que la d’esperar que entri per la porta de la botiga un client, una botiga a la qual el seu pare li ha posat el seu futur a les seves mans: “Sobretot, que no es tanqui la botiga”, li ordena el seu pare des del llit.

Tailor_3

Però els clients ja no entren en aquests tipus de botiga. I és quan s’ha de reinventar i sortir del seu espai de confort i anar a on està el possible client. Però, qui són els seus clients? L’atzar el porta a especialitzar-se en vestits de núvia, això sí, vestits creatius, originals i a mida per a unes dones desitjoses de destacar el dia de la seva boda, però que volen el vestit ràpid i barat… És el que hi ha. I Nikos assumeix el repte malgrat la burla del seu pare.

La característica de l’emprenedor és justament la d’adaptar-se als canvis, la de saber escoltar als clients i la de saber fer solucions a mida. Les seves maneres, la seva educació i la seva elegància li facilita la complicitat de les seves clientes, que li reconeixen la seva bondat i el seu art.

Tailor_5

- Advertisement -

A la pel·lícula en veiem un altre tipus d’emprenedor, el marit de la seva veïna, que treballa de taxista. El veiem decidir comprar per complet la llicència que compartia amb el seu soci, a canvi de treballar el doble d’hores, especialment de nit (amb curses més cares) que a més li permetrà tornar el préstec que ha necessitat. Però el seu comportament és tosc, amb unes formes embrutides per una actitud primitiva que es percep en detalls: beure whisky mentre dina, prohibir a la dona treballar o molestar-se per les formes i la progressió de Nikos, especialment si aquest compta amb l’ajuda de la seva dona. Fins al punt de sabotejar-lo. 

A la faula veiem com el protagonista canvia la seva closca (la sastreria) pel carrer. Veiem com passa d’esperar als clients a cercar-los per la ciutat. I veiem com ha d’adaptar el seu tempo de treball, més lent per l’exigència de la qualitat, per un més ràpid i exigent en creativitat, probablement amb materials més austers en una societat necessitada de preus assequibles, però que no vol renunciar a gaudir de les seves celebracions familiars amb vestits decents i, perquè no, sorprenents i particularitzats. Una societat que ho vol tot per demà i que li portin a casa, que vol que el producte sigui barat i exclusiu. És el que hi ha… Ho has entès, autònom?

- Advertisement -
Jordi Ojedahttps://comiccienciatecnologia.blogspot.com/
Jordi Ojeda és professor del Tecnocampus (Universitat Pompeu Fabra) on dirigeix un projecte de divulgació de la ciència i la tecnologia emprant els còmics, el cinema fantàstic i la literatura de ciència ficció. És autor de diferents conferències, llibres, capítols de llibre, articles i exposicions, entre les que es pot destacar l’exposició 'Robots en la seva tinta' organitzada pel Saló Internacional del Còmic de Barcelona. També ha estat jurat del Sitges-Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i és un habitual entre el públic (o els conferenciants) en altres festivals i salons dedicats al cinema o els còmics. És autor del llibre 'Robots de Cine. De María a Alita', publicat per Diábolo Ediciones.

Articles relacionats

1 COMMENT

  1. Per què els comics en format llibre petit que van sortir al 1995 només estan en castellà quan des del 1992 ja es venia el format gran de grapes de la sèrie blanca?

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents