Estrany riu, L’òpera prima de Jaume Claret Muxart, arriba a les cartelleres després de l’èxit aconseguit a la secció Orizzonti del Festival de Venècia i es postula, per aquest cronista, com una de les pel·lícules més importants de l’any i amb serioses aspiracions als Gaudí i els Goya (si aconsegueix tenir per cridar l’atenció dels acadèmics). Un viatge en bicicleta pel Danubi amb els pares i dos germans emprenyadors no és el viatge ideal per en Dídac, que planejava estar amb els seus amics a Barcelona. S’està fent gran i, com diu la seva mare, podria ser el darrer estiu que passin els 5 en família. Els dies de pedaleig, converses íntimes, visites turístiques i baralles entre germans desembocaran en un viatge més metafòric i poètic navegant per les inquietes aigües del desig i el despertar sexual.
Estrany riu
El neurocientífic David Bueno afirma que l’adolescència s’hauria d’entendre com una metamorfosi, una espècie d’estat adaptatiu d’un individu a l’entorn (família inclosa). Estrany riu, enxampa en Dídac en plena efervescència de canvis, al davant d’una embarcació (el seu propi cos, el seu propi desig) que navega buscant possibles dreceres que el facin créixer, madurar i obrir noves perspectives vitals. Claret Muxart, ha dirigit amb sensibilitat i domini visual la història d’en Dídac (també les seves fantasies), recordem que també signa el guió, d’aquest fràgil i poderós coming of age, però que, per situar-se el film a Alemanya, ens agrada veure’l més com el primer capítol d’un bildungsroman (o novel·la d’iniciació del romanticisme). La cita a aquest moviment literari, desesperadament jove i melodramàtic, no és gratuïta, ja que la mare del protagonista, actriu de professió, prepara la representació d’una obra del romàntic Hölderlin.
Un dels grans encerts del film és el seu càsting, començant per Jan Monter, el seu protagonista debutant. Aquest jove actor és una de les grans troballes d’Estrany riu amb la seva presència magnètica i una mirada càndida que fan possible la deriva de la segona part del film, quan la realitat comença a esdevenir ambigua i dominada pel somiament del primer amor, tèrbola com les aigües de l’estrany riu format pel desig dels cossos i l’amor que traspua homoerotisme i, sobretot, hedonisme. La posada en escena del film, rodat en 16 mm, aposta per un tractament sensual i sensorial dels cossos i la llum (reflexos a l’aigua, cossos nus nedant, lluites entre germans) que, per moments, creen un efecte hipnòtic que la banda sonora intensifica. La interpretació de Monter, mostra un Dídac en el camí de trobar la seva identitat a través de les converses íntimes amb els seus pares, les baralles amb el seu germà (a punt d’entrar també a la pubertat) i seguint incondicionalment un noi (real o somiat). Un altre personatge important al film és el de Nausicaa Bonnín, que interpreta la mare d’en Dídac. És una peça clau des del punt que ella és la que ha proposat el viatge pel Danubi, una ruta que va fer quan era tan jove com el seu fill i on, també com ell, va festejar amb un primer amor. Ella és el mirall d’un jove que intenta desxifrar el món i ell mateix.
Estrany riu
Amb Estrany riu, Jaume Claret Muxart es posa en consonància amb altres realitzadores i realitzadors catalans que no tenen por d’encarar aspectes relacionats amb el sexe, els seus tabús i el gènere (entès com a pressió heteropatriarcal). Estem parlant d’artistes com Mar Coll (Salve Maria), Irene Moray (Suc de xíndira) o Elena Martín (Creatura) capaces de posar la narració audiovisual al servei de la història.
Veredicte
El pitjor: Una estrena a poques sales.
El millor: El tractament fotogràfic i musical en combinació amb la interpretació del repartiment.
Nota: 9
